El 'premier' Rishi Sunak avança les eleccions generals al 4 de juliol

LondresDesprés d'un matí ple d'especulacions i tota mena de rumors bullint a les xarxes socials i als passadissos del Palau de Westminster, amb cancel·lacions de viatges a l'estranger d'almenys dos ministres, i un cop celebrada la preceptiva reunió del govern a primera hora d'aquesta tarda de dimecres, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha comunicat als britànics l'avançament de les eleccions generals per al dijous 4 de juliol. La notícia ha agafat per sorpresa no només tota l'oposició sinó molts diputats conservadors, i aquest vespre un nombre considerable està mostrant el seu desacord amb la data triada. En qualsevol cas, ja és massa tard per a lamentacions. El Parlament es dissoldrà el 30 de maig.

Respectant la tradició, l'anunci l'ha fet el premier a l'exterior de Downing Street, sota una intensa pluja, potser un mal averany per a la campanya –el premier no només no controla el temps, tampoc, probablement, el tempo polític– a què ha de fer front les pròximes sis setmanes.

A més, les seves paraules s'han vist puntejades, de fons, per una música eixordadora que s'ha pogut sentir des de l'altra banda de la tanca que protegeix el famós carreró on té la residència oficial, a càrrec del conegut activista anti-Brexit i antitory Steve Bray.

Sense immutar-se gens, ni per l'aigua ni per la música –en algun moment l'himne europeu, el Cant de joia de la novena simfonia de Beethoven; i també la música de campanya dels laboristes el 1997, Things Can Only Get Better (Les coses només poden millorar).–, Sunak ha aprofitat els quasi vuit minuts que ha durat el seu discurs per posar-se tota mena de medalles i per començar les desqualificacions del líder laborista, Keir Starmer: "El 5 de juliol, Keir Starmer o jo serem primers ministres –ha dit–. Ha demostrat una vegada i una altra que agafarà la via fàcil i farà qualsevol cosa per aconseguir el poder. Si ha abandonat totes les promeses que va fer per convertir-se en el cap laborista un cop va aconseguir el càrrec, ¿com podeu saber que no faria exactament el mateix si arribés a ser primer ministre? Si no tens la convicció de mantenir-te ferm en el que dius, si no has tingut el coratge de dir a la gent què vols fer i si no tens un pla, ¿com es pot confiar en tu per liderar el nostre país, sobretot en aquests moments més incerts?"

En el seu discurs, Sunak ha fet referència als moments que ha viscut des que va ser nomenat ministre d'Economia per Boris Johnson fins que va entrar al número 10 com a premier, posant especial èmfasi en el programa de subsidis que va activar en el moment que va esclatar la pandèmia. I ha afirmat: "Les eleccions tindran lloc en un moment en què el món és més perillós del que ha sigut mai des de la fi de la Guerra Freda. La Rússia de Putin està duent a terme una guerra brutal a Ucraïna i no s'aturarà aquí si se'n surt. Aquesta guerra també ha deixat massa clars els riscos per a la nostra seguretat energètica. A l'Orient Mitjà, les forces de l'extremisme islamista han amenaçat l'estabilitat regional i, finalment, la global. Aquestes tensions són explotades per extremistes que busquen soscavar els nostres valors i dividir la nostra societat aquí. La Xina busca dominar el segle XXI i la immigració està sent atiada per estats hostils que amenacen la integritat de les nostres fronteres. Aquests temps d'incertesa demanen un pla clar i una acció audaç per traçar el camí cap a un futur segur".

Però si les enquestes es confirmen –44 % per als laboristes, 21% per als conservadors, de mitjana–, el 5 de juliol a la tarda, dos camions de mudances estaran fent feina a la part del darrere de Downing Street. El primer, carregant les pertinences de Sunak per buidar l'apartament que encara ocupa al número 11 amb la seva família. El segon, per portar al mateix indret les de l'ara per ara probable futur primer ministre, el laborista Keir Starmer.

Sunak, doncs, ha posat aquesta tarda en marxa el tic-tac del que sembla un més que inevitable relleu al poder de Londres després de 14 anys de governs conservadors. Fins ara, fins i tot després del desastre de les eleccions locals del 2 de maig, el premier s'havia limitat a dir que els comicis tindrien lloc la segona meitat de l'any. I no ha mentit. Perquè, tècnicament, el 4 de juliol ja ho és. Fins i tot a una pregunta directa als Comuns aquest migdia ha respost exactament això.

Raons per a una data

Però, per què ha triat la data del 4 de juliol quan, fins ara, totes les especulacions apuntaven que les eleccions serien a l'octubre o al novembre? Aquest matí de dimecres s'ha conegut que la inflació s'havia reduït al 2,3% –quan Sunak va arribar al poder estava per sobre de l'11%– i aquest era un dels seus compromisos clau.

Amb tot, també s'ha tingut notícia que el forat en els comptes públics ha sigut a l'abril molt més del previst i ha obligat el Tresor a emetre deute per valor de 20.500 milions de lliures. S'ha reduït així a zero la possibilitat d'una esperada baixada d'impostos al setembre, que hauria sigut un escenari més propici per als tories per començar la campanya.

I, tot i la reducció de la inflació, els mercats no aposten, de moment, per una baixada dels tipus d'interès del Banc d'Anglaterra. Per tant, les butxaques dels propietaris que encara estan sotmesos a una hipoteca no notaran els mesos vinents cap millora, i als qui se'ls compleixen les de termini fix veuran com els apugen les quotes.

Per tot plegat, esperar més per anar a les urnes no semblava la millor estratègia. Entre altres raons perquè una aposta clau de Rishi Sunak per a la campanya és la política dels vols de deportació a Ruanda. Encara no s'han enlairat, però la llei ja s'ha aprovat i el premier en vol fer un tema central de la ja imminent batalla electoral. Així pretén establir una clara diferència amb els laboristes, que han promès que eliminarien el programa. I si esperava més, a l'estiu, tot i l'amenaça de deportació, era probable que arribessin més pasteres a través del canal de la Mànega.

Els laboristes han rebut amb entusiasme la convocatòria. L'esperen des de fa massa temps, tot i les incoherències de Starmer i els canvis de polítiques, especialment en qüestions com el canvi climàtic, i la manca de concreció en moltes altres àrees.

En un breu discurs fet després de l'anunci de Sunak, el líder laborista ha repetit que és "el moment del canvi" per al Regne Unit. "Després de 14 anys de governs tories, res no sembla funcionar [...]. La resposta no són cinc anys més de conservadors. Doneu-los cinc anys més i les coses encara aniran pitjor. El 4 de juliol tenim l'opció, i junts podem aturar el caos. Podem passar pàgina, podem començar a reconstruir el Regne Unit i canviar el nostre país". El repte ara per a Keir Starmer, però, és no decebre expectatives i explicar, realment, quin és el seu pla. Un pla, sigui quin sigui, que s'enfrontarà a seriosos problemes econòmics: un deute públic que frega el 100% del PIB, una productivitat a la baixa i uns serveis públics clau –sanitat i educació– molt deteriorats per la manca d'inversions.