El Programa Mundial d'Aliments, premi Nobel de la pau 2020

BarcelonaEl Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU ha rebut el premi Nobel de la pau d'aquest 2020 per la seva lluita contra la fam al món i també per ser un exemple de multilateralisme posat al servei d'un objectiu humanitari cabdal. Ho ha anunciat aquest matí la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha deixat clau un dels motius principals de l'elecció: "La necessitat de solidaritat internacional i cooperació multilateral és més evident que mai".

En un moment en què la fam creix al món, sobretot pel covid-19 però ja des d'abans que arribés la pandèmia, i en què alhora la cooperació internacional entre governs està més qüestionada que mai, pels torpedes llançats des de la presidència de Donald Trump als Estats Units, el comitè del Nobel ha elegit per al seu guardó més important una organització multilateral que lluita contra la fam.

El fet que el director d'aquest organisme, David Beasley, sigui nord-americà i a més membre del Partit Republicà dels Estats Units és també significatiu, com apunta el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer. "En un context de qüestionament de l'eficiència dels organismes multilaterals, té molta lògica" aquest premi, que, a més, "dona un toc d'alerta sobre un tema que havia caigut de l'agenda internacional i que segueix sent molt important, com és la fam", opina Herbolzheimer.

El PMA és l'instrument principal de l'ONU per assolir l'objectiu pactat per la comunitat internacional d'acabar amb la fam al món el 2030, però en els últims anys la situació ha empitjorat i la quantitat de població víctima de la fam ha tornat a créixer, tant per l'augment de conflictes bèl·lics com per l'actual pandèmia del covid-19.

"Fins al dia que tinguem una vacuna [per al covid-19], el menjar és la millor vacuna contra el caos", ha dit la cap del comitè noruec, que ha destacat els esforços que el PMA ha intensificat en els últims mesos per combatre la situació generada pel covid-10. Reiss-Andersen ha admès que confia que aquest premi ajudi a elevar els recursos d'aquesta organització o com a mínim conscienciï els governs d'arreu del món a "no treure finançament" a aquest programa, clau per a molts països del món.

"Una de les armes de guerra més antigues és fer passar fam a la població. Si controles els aliments també tens més control militar i control contra els civils i pots usar inseguretat alimentària com un mètode de fer fora una població del seu territori cremant granges i destruint collites, per això ara encara aquesta és una activa arma en la guerra", ha afegit, per explicar la seva vinculació amb la pau.

La fam al món continua creixent

El Programa Mundial d'Aliments és una organització humanitària de les Nacions Unides que lidera la lluita contra la fam al món, amb el compromís adquirit per la comunitat internacional d'acabar del tot amb aquesta xacra l'any 2030 dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Encara avui, una de cada deu persones al món no té prou aliments: almenys 820 milions de persones al món estan desnodrides.

Segons l'informe 2020 del PMA, el 2019 hi havia 135 milions de persones al món víctimes d'una fam severa, una xifra rècord. La majoria (77 milions) passaven gana a causa dels conflictes armats al seu país, però uns 34 milions havien sigut víctimes d'esdeveniments climàtics extrems, mentre que els altres 24 milions patien per sotragades econòmiques.

El programa de l'ONU combat això amb el repartiment de racions d'aliments als països més vulnerables: cada any entrega unes 15.000 milions de racions a través de 5.600 camions, 20 vaixells i 92 avions, segons expliquen en la seva pàgina web.

La cap del comitè del Nobel ha destacat també que el Programa Mundial d'Aliments ha estat capaç d'entrar en territoris on era "extremadament difícil entrar, com a Síria, Corea del Nord o el Iemen, on hi ha una situació molt greu ara mateix". Amb tot, el bloqueig imposat per alguns dels actors en conflicte tant a Síria com al Iemen ha dificultat molt la feina del PMA, on les imatges de nens desnodrits van commocionar el món i van deixar patent aquest ús de la fam com a arma de guerra.

"Hi ha una tendència global que és que els conflictes armats estan cada cop més internacionalitzats: la fam al Iemen és responsabilitat de l'Aràbia Saudita i de l'Iran també", remarca Herbolzheimer, per apuntar una altra raó darrere de la concessió del Nobel de la pau. Assenyala també que la fam no és un problema de recursos, ja que hi ha prou aliments per a tota la població mundial, sinó "un problema de producció i distribució" que no només afecta els països pobres: "Pobresa i fam n'hi ha també a Catalunya i a l'Europa Occidental en general".

"L'alimentació és la base de la pau: set de cada deu conflictes tenen el seu origen en la disputa per aliments, aigua o recursos per produir-los", apunta també el director general d'Acción contra el Hambre, Olivier Longué, que ha donat la benvinguda a aquest premi, per posar el focus en "un tema que, tot i no estar de moda, és una de les conseqüències més cruels de la pandèmia".

L'any passat el Nobel es va concedir al primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, per l'històric acord de pau que va signar amb el president d'Eritrea, Isaias Afewerki, que posava fi a dues dècades de guerra entre els dos països.