Preguntes i respostes sobre les armes químiques i biològiques

Bombes termobàriques i míssils de dispersió: l'armament rus que deixa Ucraïna devastada

Intercanvi de projectils entre tancs als afores de Brovary
10/03/2022
3 min

BarcelonaMentre Rússia afirma que Ucraïna i els Estats Units han desenvolupat armes químiques i biològiques, Europa i els EUA acusen el Kremlin d'estar a punt de desplegar aquest armament. Però què impliquen aquestes armes? Primer de tot, s'ha de tenir en compte que les armes químiques i biològiques tenen poc a veure, excepte per tres característiques que comparteixen: es fan en laboratoris, estan completament prohibides i són armes de destrucció massiva. Com les bombes nuclears, tot i que aquestes no estan vetades. De fet, les biològiques van ser de les primeres que es van prohibir, l'any 1972, i 20 anys després es van abolir les químiques. Totes dues destrueixen l'organisme a poc a poc, però les biològiques són d'origen viu –bacteris, virus o fongs– i les químiques són "substàncies inertes", normalment gasos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així ho explica Alejandro Pozo, investigador del centre Delàs, que afegeix que no sempre és fàcil determinar què és una arma química. Per exemple, el fòsfor blanc és un producte que els soldats solen utilitzar perquè si el llancen es crea un núvol blanc que els permet escapolir-se dels franctiradors. En canvi, si es llança en grans quantitats sobre la població pot ser letal. Tot depèn "de quina hagi estat la utilitat".

En general, les armes químiques entren a l'organisme perquè s'inhalen o les absorbeix la pell, i la majoria afecten el sistema nerviós. Segons explica Margarita Parra, catedràtica de Química de la Universitat de València, gasos com el sarin –un dels més usats– provoquen que "l'impuls nerviós no pari" i acaben generant un atac de cor. Parra constata que aquests productes estan totalment prohibits –ella treballa amb simuladors–, però que no són substàncies "complexes" de crear. Això sí, són molt letals, fins a mil vegades més que un insecticida. El seu origen es remunta a la Primera Guerra Mundial i, amb els nazis, es va generalitzar a la segona. "Buscaven pesticides i van trobar les armes químiques", explica Parra. Des de llavors, s'han fet servir en nombroses guerres.

En canvi, hi ha molts menys antecedents d'armes biològiques. Segons Pozo, hi ha constància que el Japó les va utilitzar entre 1939 i 1942 contra la Xina amb milers de morts, també a les files japoneses: "És tan indiscriminat que també t’afecta a tu". De fet, la seva potència és tal que l’assaig d’una bomba biològica del Regne Unit el 1941 a l’illa de Gruinard va provocar la prohibició d’accedir-hi fins al 1990. Una de les armes biològiques més populars és l'àntrax. Aquest bacteri va ser utilitzat als EUA l'any 2001 després de l'atac terrorista contra les Torres Bessones i el Pentàgon: diversos sobres enviats a mitjans de comunicació i a dos senadors portaven traces d'àntrax i van provocar cinc morts. Parra apunta que el covid podria haver sigut perfectament una arma biològica. Amb tot, el director de Fundipau, Jordi Armadans, explica que és difícil que els governs tinguin armes químiques perquè hi ha un control molt exhaustiu. En canvi, les biològiques no s'auditen tant. Els experts, però, coincideixen que les substàncies per crear-les es poden trobar fàcilment en un laboratori.

Les bombes russes

Amb aquest fantasma de fons, les principals ciutats d'Ucraïna estan quedant devastades pels atacs aeris russos, amb més de mig miler de civils morts, segons l'ONU. Això ha portat Occident a acusar Rússia d'utilitzar míssils de poca precisió, com els no guiats o els de dispersió. Armadans avisa que encara que els míssils siguin guiats i molt precisos "la mínima desviació en un entorn urbà genera molts desastres". Des d'aquesta premissa, diverses informacions apunten que l'exèrcit rus ha usat bombes termobàriques, que tenen un "impacte explosiu molt sever". També ha disparat míssils de dispersió, que expliquen en bona part els danys civils.

Segons Pozo, són bombes que a una certa altura es divideixen en desenes de subcàrregues que creen un efecte "paraigua" i cauen en diversos punts. "Quan fas això estàs actuant sense prudència", adverteix. A més, afegeix que no totes les subcàrregues exploten i això pot crear camps de mines. El 2008 es va signar un tractat per eliminar-les, però ni els EUA ni Rússia el van firmar. Així, segons expliquen els experts, sumar l'ús de bombes de dispersió a l'atac d'un entorn urbà multiplica el risc de morts civils.

stats