La precarietat dels tallers tèxtils de Bangla Desh, al descobert

The New York Times / DaccaEls equips de rescat clavaven ahir amb desesperació les pales de les excavadores sobre la runa del gegant edifici que allotjava diversos tallers de confecció de roba per a reconegudes marques de moda europees i nord-americanes i que es va ensorrar dimecres. La xifra de morts s'ha disparat als 292 i plana la por que es pugui arribar als 400. Ahir la policia va informar que més de 1.000 dels 2.500 treballadors van resultar ferits i que molts continuaven atrapats sota la runa. Soldats, policies, bombers i voluntaris van participar en la dramàtica recerca de supervivents i també de cadàvers.

L'ensorrament de l'edifici Rana Plaza de Savar, un suburbi industrial de Dacca, la capital de Bangla Desh, es va produir només cinc mesos després d'un incendi terrible en una instal·lació similar que va fer que importants companyies multinacionals de roba es comprometessin en la millora de la seguretat d'una indústria clau per a aquest país, amb cada cop més activitat, però molt mal regulada.

Els bombers van acreditar ahir, en una primera hipòtesi del que havia passat, que a l'edifici Rana Plaza s'hi havien afegit il·legalment quatre pisos superiors sense cap mena d'autorització administrativa ni supervisió tècnica. "L'estructura va fallar", va declarar el cap del cos de bombers, Ali Ahmed Khan, que va afegir que els fonaments de l'immoble no estaven preparats per aguantar la nova construcció.

De fet, els mitjans de comunicació locals van assegurar que uns inspectors havien detectat problemes estructurals a l'edifici dimarts, un dia abans de l'ensorrament. I que mentre que les botigues i un banc de la planta baixa van tancar les portes immediatament, els propietaris dels tallers de les plantes superiors van ordenar als seus empleats que treballessin igualment, tot i els riscos de seguretat que hi havia.

Diferents grups d'activistes que defensen els drets dels treballadors van rastrejar ahir la runa de l'edifici i hi van descobrir etiquetes i comandes de producció que suggerien que a les factories s'hi produïen peces de roba per a les principals marques europees i nord-americanes. Es van trobar etiquetes de la marca espanyola Mango i de la cadena britànica de roba low cost Primark. Segons aquests activistes, els tallers també produïen per al gegant nord-americà Walmart, la cadena holandesa C&A, Benetton i Cato Fashions, segons indiquen els registres duaners, les webs de les empreses i els documents descoberts a l'edifici ensorrat.

La clau, els costos baixos

Bangla Desh és el segon exportador mundial de peces de roba, darrere de la Xina, però sobre la indústria d'aquest país hi han planat sempre les preocupacions sobre la seguretat laboral i les protestes enceses per uns salaris extremadament baixos. És una indústria que ha crescut molt de pressa en l'última dècada en aquest país, sobretot després que els salaris creixents a la Xina hagin empès moltes empreses globals de roba a buscar llocs més barats on produir. Bangla Desh té els costos laborals més baixos del món, amb el salari mínim per al sector de la confecció fixat en una mica menys de 30 euros mensuals. I al país es calcula que hi ha 5.000 tallers tèxtils que ocupen 3,2 milions de treballadors.