"Es pot resoldre la calvície però no la fam?": Cimera a París per repensar l'ajuda al desenvolupament
Els dirigents de 200 països es reuneixen, convocats per Macron, per frenar la pobresa i fer front a la crisi climàtica
ParísEl canvi climàtic no només està augmentant la temperatura i amenaçant el planeta. També ha posat en joc l'arquitectura financera mundial –incapaç de respondre al repte econòmic que suposa la crisi climàtica– i ha accentuat encara més el desequilibri entre els països rics i els països pobres. La situació obliga a repensar l'ajuda al desenvolupament i les institucions financeres mundials, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Tots dos organismes van ser creats el 1944, després de la Segona Guerra Mundial, pels acords de Bretton Woods, quan encara no es parlava d'escalfament global. La lluita contra el canvi climàtic ha trobat les dues institucions sense les eines adequades per fer-hi front, sobretot per ajudar els països en vies de desenvolupament.
París acull fins divendres una cimera mundial impulsada pel president de França, Emmanuel Macron, per reformar el sistema financer internacional i fer-lo "més solidari" i capaç de respondre a la crisi climàtica. La idea és buscar fórmules perquè que els països en vies de desenvolupament puguin fer front al canvi climàtic i a la pobresa. Macron l'ha batejat com a "nou pacte financer mundial". "Cap país hauria d'estar obligat a escollir" entre lluita contra la pobresa o lluita contra el canvi climàtic, ha dit Macron a l'obertura de la cimera.
El president francès ha aconseguit atreure a París un elevat nombre d'estats, des dels països europeus als Estats Units passant per l'Aràbia Saudita, la Xina i el Brasil, a més de nombrosos països africans. Hi estan representats 200 països i han viatjat a París una quarantena de caps d'estat o de govern, entre els quals hi ha el president del Brasil, Lula Da Silva; el primer ministre de la Xina, Li Qiang, i el canceller alemany, Olaf Scholz. També hi participa la secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, i el soldà Ahmed al-Jaber, ministre d'Indústria i Tecnologia dels Emirats Àrabs Units (EAU), que exercirà de president de la propera cimera climàtica de l'ONU, la COP28.
Sense resultats concrets
Tot i l'ambició de la trobada d'alt nivell, no s'espera que en surtin resultats concrets més enllà d'algun anunci del Banc Mundial o de l'FMI, però l'Elisi espera que s'obri el debat sobre el nou pacte entre el Nord Global –principal emissor de gasos contaminants– i el Sud Global, i es marqui un full de ruta per als anys vinents. "Els països que tenen menys responsabilitat en la crisi climàtica són els qui en pateixen més les conseqüències i tenen menys recursos per fer-hi front", advertia aquest dijous Intermón Oxfam.
Un informe encarregat per l'ONU a un grup d'experts independents calculava que els països en vies de desenvolupament hauran d'invertir 2 bilions de dòlars cada any des d'ara fins al 2030 per garantir el seu desenvolupament i respondre a la crisi climàtica. Sense el compromís dels països pobres, el món serà incapaç de complir amb els objectius fixats a l'Acord de París. Però és evident que amb la reforma de les institucions internacionals no n'hi ha prou per finançar la lluita contra el canvi climàtic dels països en vies de desenvolupament. Cal que els països rics posin diners damunt la taula. "Hem d'assumir un xoc de finançament públic i necessitem molta més inversió privada", ha resumit Macron.
Però com aconseguir finançament si els països rics estan endeutats després d'encadenar les crisis del covid i de la invasió d'Ucraïna? Una de les idees que s'han plantejat és la creació d'una taxa sobre les emissions de carboni de la indústria del transport marítim, però no sembla que a curt termini la proposta pugui aconseguir consens. L'altra idea és impulsar mecanismes per reestructurar el deute dels països pobres. El nou president del Banc Mundial, Ajay Banga, s'ha mostrat obert a oferir "pauses" en el reemborsament del deute dels estats vulnerables, especialment quan un país pateix una catàstrofe o una crisi econòmica. "Es tracta de permetre als països concentrar-se en les necessitats urgents de la seva població i no en el deute", ha explicat Banga a París.
França acull la cimera, però la idea parteix de la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, que l'any passat va presentar una iniciativa per donar un nou impuls a les ajudes dels països rics cap als països pobres per poder fer front al canvi climàtic. "Si podem resoldre problemes altament complexos com enviar gent a la lluna o la calvície masculina, hauríem de poder resoldre petits problemes com la fam i la pobresa", va afirmar la primera ministra de l'illa caribenya. Mottley, juntament amb Macron, presideix la cimera de París.