Les urnes posen a prova la relació entre la Xina i Taiwan

PequínTaiwan afronta avui unes eleccions clau per al seu futur. La líder de l’independentista PDP, Tsai Ing-wen, parteix com a clara favorita davant d’Eric Chu, el candidat del partit al govern, el Kuomintang (KMT). La victòria de Tsai Ing-wen implicarà un gir social en política interna i tindrà profundes repercussions en les relacions amb la Xina, que ja ha llançat advertiments contra la independència. Les eleccions legislatives i presidencials taiwaneses poden posar fi a vuit anys de govern del partit nacionalista, el Kuomintang, que ha apostat contundentment per l’acostament a la Xina i que no qüestiona la política d’“una sola Xina”, ni nega la reunificació en un futur, anhelada per Pequín.

Davant d’aquesta posició, el Partit Demòcrata Progressista, PDP, defensa la independència de l’illa, encara que la seva candidata, Tsai Ing-wen, durant tota la campanya ha mostrat el seu perfil més conciliador i ha insistit en la necessitat d’establir ponts amb la Xina, però mantenint la situació actual.

Totes les enquestes donen un ampli avantatge a Tsai Ing-wen, de 59 anys, que pot fer història i convertir-se en la primera dona que arriba a la presidència de Taiwan. El Kuomintang no només pot perdre la presidència; els sondejos també auguren que perdrà la majoria al Parlament unicameral que ha controlat sempre des del 1949.

Economia i sobiranisme

La crisi econòmica i la ferma aposta per acostar-se a la Xina passen factura al KMT, que el 2014 ja va ser derrotat en les eleccions locals. L’economia està en recessió, les exportacions no repunten, l’atur juvenil és molt alt, els salaris han caigut i la classe mitjana s’ha empobrit.

La política d’acostament a la Xina ha sigut un èxit i s’ha concretat en un increment de les relacions comercials, però la població ho percep com una amenaça. Espanta la dependència econòmica de la Xina i es critica que els beneficis econòmics només repercuteixin en les grans corporacions. Les protestes contra l’aprovació del Tractat de Cooperació Econòmica amb la Xina van eclosionar el 2014 amb l’ocupació del Parlament durant 23 dies per grups d’estudiants, en el que es coneix com el moviment dels gira-sols.

D’altra banda, el comportament cada vegada més autoritari de la Xina espanta Taiwan. La negativa a permetre el sufragi universal en les eleccions de Hong Kong i les desaparicions de diversos llibreters que publiquen llibres prohibits a la Xina no fan gaire creïble la promesa d’“un país, dos sistemes”.

L’aposta per la independència taiwanesa creix sobretot entre la gent jove. Segons diversos sondejos, més d’un 60% de la població està a favor de la independència. Prop del 90%, però, estaria a favor de mantenir l’actual statu quo : ni independència, ni reunificació.

El PDP de Tsai Ing-wen no és tan bel·ligerant com el PDP de Chen Shui-bian, que va governar a Taiwan entre el 2000 i el 2008 i prometia un referèndum d’independència i tallar les relacions amb la Xina.

Però si Tsai Ing-wen guanya no trigarà a ser pressionada tant per l’oposició, el KMT, com pel govern de Pequín perquè acati clarament el denominat consens del 92, el principi que existeix “una sola Xina” i que cadascuna de les dues parts interpreta de manera diferent.

La Xina s’ha dedicat a fons en el seu suport al Kuomintang. Al novembre les relacions van fer un salt qualitatiu i Xi Jinping i l’actual president de Taiwan, Ma Ying-jeou, van mantenir una reunió històrica a Singapur, la primera des del final de la guerra civil el 1949. Fins i tot Xi Jinping va oferir concessions, com ara no vetar la presència de Taiwan en organismes internacionals.