Portugal posa fre a l’eucaliptus

Enviada especial a Castanheira de Pêra (Portugal)El somni de Portugal de convertir-se en una potència forestal al nivell de Suècia o Finlàndia està a punt d’esfumar-se. La plantació intensiva des de fa cinquanta anys ha passat de ser una salvació per a milers de famílies de l’interior del país a ser un veritable malson. Ha calgut que morin 64 persones engolides per les flames perquè els habitants de la regió de Pedrógão Grande obrin els ulls sobre els riscos de l’or verd portuguès. A la regió hi ha un debat intens sobre què s’ha de fer amb el monocultiu intensiu de l’eucaliptus. Que el bosc cremi ha acabat convertint-se en la realitat quotidiana dels seus estius. Columnes de fum, sirenes, evacuacions... Però per a molts, la tragèdia de la carretera de la mort ha de suposar un punt d’inflexió.

L'herència enverinada de l'or verd portuguès

És ja de nit a Castanheira de Pera, un dels municipis més afectats pel foc. Els joves discuteixen acaloradament en un bar sobre quines alternatives tenen. Si han pogut estudiar a Lisboa o a l’estranger ha sigut, en bona part, per les finques dels avis que els seus pares tenen plantades d’eucaliptus. La Milene Teodósio, de 29 anys i resident a la capital portuguesa, afirma que després d’una llarga conversa ha aconseguit convèncer la seva família perquè canviï d’espècie. “Si seguim així al final no quedarà res”, alerta.

A només 10 quilòmetres, a Figueiró dos Vinhos, la propietària de l’hotel familiar Rota Malhoa, l’Edilia, veu impossible sortir del monocultiu d’eucalitpus per fer cel·lulosa de paper, malgrat que els focs li augurin una temporada negra. El telèfon no para de sonar per a cancel·lacions d’última hora i ja han avisat les dues noies que tenien de reforç a l’estiu que no podran contractar-les. “Si no és de la fusta, de què viuria la majoria de gent? A més, el govern ja ha garantit que permetrà cultivar més eucaliptus”, assegura.

Però el futur de les plantacions no és tan clar. El que ja és del tot segur és que el govern portuguès congelarà l’àrea cultivada d’eucaliptus. Al març el govern socialista d’António Costa va aprovar en consell de ministres la reforma forestal, que suposa acabar amb la liberalització dels camps d’eucaliptus impulsada per l’anterior executiu conservador el 2013, en ple control de la troica. I la reforma està a punt d’aprovar-se al Parlament, el 19 de juliol. Però els socis que sustenten l’executiu -el Bloc d’Esquerres, el Partit Comunista i els Verds- reclamen mesures més severes d’última hora per evitar posar el dit a la llaga en la mala gestió de l’incendi.

Per a Costa, el foc de Pedrógão Grande ha posat en dubte la credibilitat del govern. La tarda del dissabte 17 de juny tot va fallar mentre més de 40 persones morien en un sol tram de carretera que no es va tallar a temps. El sistema de telecomunicacions i d’emergències de Protecció Civil no funcionava, els cadàvers es van deixar sobre la carretera durant més de 24 hores i després es va afirmar que l’incendi l’havia provocat un llamp, quan la majoria de bombers afirmaven que no. La ministra d’Administració Interna, Constança Urbano de Souza, s’ha mostrat disposada a dimitir, però Costa diu que s’esperarà que una comissió independent del Parlament aclareixi què ha passat.

Mentrestant, rep les propostes dels seus aliats per fer una reforma forestal més ambiciosa que no porti les grans empreses papereres a amenaçar de marxar. Els socialistes no han sigut mai un partit antieucaliptus. Però el consens dels experts és que s’ha d’intentar combinar les finques d’aquest arbre amb altres espècies. El gran problema per a l’estat portuguès és que només posseeix el 3% del bosc. La resta és en mans de fins a un milió de petits propietaris que les grans empreses de cel·lulosa sedueixen per tenir plantacions més grans. El repte del govern és aconseguir que l’àrea d’eucaliptus no creixi més.