Portes giratòries en el control dels mercats financers europeus
Periodista¿Com es passa d'examinar l'estat de salut de la banca europea a treballar pel principal lobi de la indústria financera que representen els grans bancs d'inversió que operen a la Unió Europea? Doncs a través d'una porta giratòria que ara està sota investigació oficial a Brussel·les. Adam Farkas era, fins fa només tres mesos, el director executiu de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), l'organisme oficial encarregat, per exemple, de fer els test d'estrès a la banca. Però, a partir de l'1 de febrer, té previst començar a treballar per a l'Associació de Mercats Financers a Europa (AFME), un grup de pressió que gasta 5 milions d'euros anuals en fer lobi a les institucions comunitàries sobre la regulació dels mercats financers i que representa 180 entitats bancàries i financeres nord-americanes i europees.
La defensora del poble europea, Emily O'Reilly, ja ha obert una investigació pel conflicte d'interessos que suposa aquest fitxatge. A més, l'Eurocambra va aprovar, el 16 de gener, una resolució en què demanava endurir les normes per evitar casos com aquest i demanava a l'Autoritat Bancària Europea –que presideix l'espanyol José Manuel Campa– que reconsideri el vistiplau que va a donar a Farkas per passar d'un organisme públic directe al cor dels interessos privats. Una autorització, però, que li aplica un període transitori de dos anys durant els quals Farkas no podria contactar amb el personal de l'agència europea. En la mateixa línia, el Parlament també va advertir que prohibiran explícitament que cap eurodiputat es pugui reunir amb Farkas durant els pròxims 24 mesos.
Un salari de més d'un milió d'euros
Abans de tots aquests moviments, però, organitzacions civils de la capital comunitària ja havien començat a pressionar per aturar la contractació de Farkas, que hauria d'entrar en vigor l'1 de febrer. Tot i que no ha transcendit encara la retribució que aquest responsable del sector bancari europeu rebria com a màxim responsable de l'Associació de Mercats Financers, el salari del seu predecessor en aquest càrrec superava el milió d'euros anuals, segons ha publicat Corporate Europe Observatory, que es dedica a seguir i alertar del poder dels grups de pressió a Brussel·les.
Corporate Europe Observatory ha denunciat que, com a director executiu de l'EBA, Farkas “té informació privilegiada sobre l'estratègia de planificació del sector bancari europeu i una xarxa formidable de contactes” que ha aconseguit gràcies als 8 anys que ha passat al capdavant de l'organisme públic i que ara “no hauria de vendre a una organització els interessos de la qual divergeixen molt dels de l'EBA”. L'ONG retreu també el fet que Campa entrés a l'agència europea, a principis del 2019, “directament des de la posició de màxim lobista de la corporació financera espanyola Banco Santander” i que es trobés en la disjuntiva d'haver de posar restriccions al futur d'un directiu de l'organització quan ell acabava de fer el viatge a la inversa.
A més, la mateixa Autoritat Bancària Europea ha reconegut la incomoditat del cas Farkas. En una carta enviada a una altra organització de control de les activitats financeres, Campa afirma que hi ha un "conflicte substancial amb els interessos legítims de l'EBA". El cas continua pendent. És un episodi més a la segona capital del món en nombre de lobistes per metre quadrat. Però la pressió sobre les institucions europees per regular obligatòriament aquestes portes giratòries és cada vegada més efectiva. La diferència és que avui els mecanismes de denúncia també són cada cop més influents.