El populista Nigel Farage ressuscita, ara cavalcant contra el confinament

LondresEl populisme es continua estenent a la mateixa velocitat que el covid-19 i els populistes no desaprofiten cap ocasió per intentar fer forat amb la seva demagògia. Nigel Farage, l'home al darrere del Brexit, el xenòfob ultra que admira Donald Trump, ha anunciat aquest dilluns que posava en marxa el nou partit Reform UK per oposar-se a un confinament que no funciona a partir de la reconversió del Partit del Brexit, que va fundar l'abril de l'any passat per empènyer la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

En un article publicat al diari favorable al Brexit Daily Telegraph aquest dilluns, ha anunciat que la setmana passada va presentar "una sol·licitud a la Comissió Electoral per canviar el nom del partit": "Volem ser coneguts com el partit de la reforma. El nom reflecteix l’ambició: Reform UK [reformar el Regne Unit]". I el primer front de batalla que ha escollit és el coronavirus i l'oposició als confinaments, just 72 hores abans que Anglaterra torni a entrar en un quasi tancament total, anunciat dissabte pel primer ministre Boris Johnson.

Farage assegura: "Els confinaments no funcionen: de fet, causen més mal que bé. Però hi ha una alternativa creïble, recomanada per alguns dels millors epidemiòlegs i metges del món. És la Gran Declaració de Barrington. S'està practicant efectivament en gran part a Suècia, amb un èxit considerable".

Però l'esmentada declaració, que promou la immunitat de ramat i recomana protegir els sectors més vulnerables de la població, ha sigut profundament combatuda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i per prestigiosos científics, que en una carta publicada a The Lancet a mitjans d'octubre asseguraven que aquesta estratègia era "una perillosa fal·làcia que no es basa en proves científiques".

El canvi de nom del Partit del Brexit –Reform UK– depèn ara de l'aprovació de la Comissió Electoral. La formació espera presentar candidats a les eleccions locals del maig vinent. La nova resurrecció de Farage en la política britànica té lloc enmig d'una dura polèmica al si del Partit Conservador, dividit al voltant de les noves mesures de tancament imposades a Anglaterra, que s'hauran de votar dimecres al Parlament. Molts dels diputats posen en relleu que les noves restriccions domiciliàries serien "desastroses" per a l'economia.

L'exemple de Suècia que ha posat Farage és enganyós tal com el presenta. Perquè més que confiar en la immunitat de ramat, l'aproximació d'Estocolm contra la pandèmia ha sigut establir un sistema de testeig i rastreig molt més bo i eficient que no el britànic, i cobrir les necessitats econòmiques de qualsevol que s'hagi de confinar. L'enfocament s'ha basat en la idea que la pandèmia s'allargarà durant molt de temps i que demanar massa a la població farà reduir el compliment de restriccions i, per tant, propagarà més la malaltia. Sobre una població de poc més de deu milions de persones, Suècia ha tingut fins ara 124.355 casos i 5.938 morts per coronavirus. Amb tot, els últims catorze dies ha registrat un augment de contagis, 203,9 casos per cada 100.000 habitants, d'acord amb les dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties.