La popularitat de Macron, en caiguda lliure
Una enquesta mostra que el percentatge de francesos que se sent “molt insatisfet” amb el president francès s’eleva fins al 45%
Barcelona“Les coses s’estan calmant, però el que queda és un fort sentiment de rebuig a Macron”, així és com resumeix el sociòleg Hervé le Bras la situació política a França després de cinc setmanes de mobilitzacions dels 'armilles grogues'. Tot i que les protestes de dissabte van ser menys massives (segons el ministeri de l’Interior van participar-hi 66.000 persones arreu del país, la meitat que en la convocatòria del 8 de desembre) la popularitat del president francès continua en caiguda lliure. L’enquesta que publica avui el 'Journal du Dimanche' mostra que el percentatge de francesos que se sent “molt insatisfet” amb el president francès s’eleva fins al 45%, sis punts més que al novembre. Només un 23% l’aproven, dos punts menys.
Molts manifestants dirigeixen el seu malestar contra la figura de Macron, a qui recorden el seu passat com a inversor financer i veuen com un polític elitista i distant dels problemes de les classes mitjanes i populars. Una altra enquesta publicada dimecres revela que només el 20% dels consultats es mostren satisfets amb la seva presidència, el nivell mes baix des que va arribar a l’Elisi fa 19 mesos.
Fins a la setmana passada, una clara majoria de francesos donava suport a les protestes, que van començar com una mobilització contra l’increment dels impostos als carburants i que han derivat cap a un gran ventall de reivindicacions socioeconòmiques i un malestar general contra el sistema polític en general i el que representa Macron en persona. Per apaivagar les protestes, Macron va retirar la taxa i dilluns passat va trencar el seu silenci amb un discurs televisat en què va anunciar una sèrie de mesures socials, com un increment de 100 euros del salari mínim.
Aquest dissabte més de vuit mil agents es van fer càrrec de vigilar les protesta a París, que amb prou feines va reunir 2.200 manifestants, segons les dades del ministeri de l’Interior. Hi va haver 168 detinguts i la policia va fer servir gas lacrimogen ocasionalment, però la violència no va tenir res a veure amb les escenes d’una setmana abans. Amb tot, moltes veus alerten que el fred, la reiteració de les protestes i l’impacte de l’atemptat de dimarts a Estrasburg van tenir més pes en la desmobilització que no pas els anuncis de Macron.
