La popularitat d'Hollande s'enfonsa a mínims històrics

ParísLa popularitat de François Hollande continua en caiguda lliure. Un estudi que el centre d’investigació política Cevipof va publicar ahir mostra que només un 4% dels francesos estan satisfets amb l’acció governamental del president. Amb aquesta xifra, el nivell de popularitat d’Hollande és el més baix des que va començar la legislatura, tot i que el maig passat ja va patir una sacsejada de l’opinió pública quan el seu govern va tirar endavant una polèmica reforma laboral que va originar les protestes de Nuit Debout.

Recuperar el suport

El sondeig publicat també diu que un 26% dels francesos no estan ni satisfets ni insatisfets amb l’acció política del govern. I és en aquesta xifra on Hollande -i el seus consellers- poden veure una possibilitat de remuntada. A sis mesos de les eleccions presidencials i a dos perquè el president francès faci pública (o no) la seva candidatura a les primàries del seu partit, Hollande pot intentar reconquerir aquesta franja de població que semblaria indiferent al seu pas per l’Elisi.

Ara fa un any, un 12% dels francesos asseguraven, en aquesta mateixa enquesta, que estaven satisfets amb la gestió del president, però la xifra va disminuir quatre punts després de la discutida reforma constitucional, a la qual va acabar renunciant, que incloïa la retirada de la nacionalitat francesa als condemnats per terrorisme. Així, des del març passat, la taxa de francesos satisfets amb Hollande oscil·la entre el 5 i el 6%.

A tot això cal afegir-hi que l’enquesta es va realitzar abans que es publiqués el llibre Un président ne devrait pas dire ça… [Un president no hauria de dir això…], que ha aixecat molta polseguera a França. Si bé abans que veiés la llum Hollande ja era el president més impopular de la cinquena República Francesa, el llibre ha deixat desemparats alguns dels barons fidels a Hollande. És el cas del president de l’Assemblea Nacional, Claude Bartolone. “Un president no s’ha de confessar tant”, va opinar al diari La Provence.

Aquesta és una setmana clau per al president francés. Dilluns va començar el desmantellament de la Jungla de Calais, una operació delicada però gairebé obligada si tenim en compte que s’acosten eleccions. És per això que algunes associacions l’han descrit com “una operació electoral”, més que no pas humanitària, que és com l’anomena el govern de Manuel Valls. Durant la jornada d’ahir també van publicar-se les xifres de l’atur del país. El nombre de persones apuntades ha baixat un 1,9%, de manera que actualment hi ha un total de 6,2 milions de persones desocupades a França. Com a mínim aquesta és una bona notícia per al president francès, que ha lligat la seva candidatura presidencial a la promesa d’invertir la corba de l’ocupació a França.

Juppé s’enfila en les enquestes

Si l’hollandisme frega els seus mínims, l’altra cara de la moneda la posa l’alcalde de Bordeus, Alain Juppé, que s’enfila en les enquestes. L’exprimer ministre i candidat a les primàries del centredreta consolida la seva posició de favorit a un mes de la cita electoral. És la primera vegada que els conservadors faran primàries.

Segons una enquesta realitzada amb la col·laboració del diari Le Monde, Alain Juppé obtindria un 41% en intenció de vot, 11 punts més que l’expresident francès Nicolas Sarkozy. Els segueixen de lluny la resta de candidats: François Fillon, que obtindria un 12%, Bruno Le Maire, amb un 11%, Nathalie Kosciusko-Morizet, amb un 4%, i Jean-François Copé i Jean-Frédéric Poisson, tots dos amb un 1%. El sondeig fa evident l’escenari més probable de les primàries de la dreta que es faran el mes que ve: un duel directe entre Juppé i Sarkozy, en el qual l’alcalde de Bordeus apareix com el gran favorit.