El pols a Macron atura França

BarcelonaLa primera jornada de vaga dels treballadors de la SNCF, l’equivalent de Renfe a França, va deixar ahir imatges de desconcert i caos en uns quants indrets del país. Estacions i trens -els que cobrien els serveis mínims- atapeïts de gent, línies d’autobús saturades de gent, embussos de trànsit i carrers plens de cotxes en ciutats com París i Lió... La rutina de molts ciutadans va quedar truncada per una aturada en majúscules: almenys 4,5 milions d’usuaris es van veure afectats.

Segons l’empresa ferroviària, un 34% dels treballadors van secundar l’aturada, lleugerament per sota del 35,4% de seguiment que va tenir la convocatòria del 22 de març, un pròleg de la vaga que arrencava ahir. Amb tot, les taxes entre el personal indispensable per a la circulació de trens van pujar fins al 48% ahir al matí: el 77% dels conductors i el 69% dels controladors no van treballar.

Aquest “dimarts negre” -com es va batejar la jornada de mobilitzacions- era només el primer de 36 dies de vaga del personal de l’empresa ferroviària pública SNCF, que han distribuït al llarg dels tres mesos vinents. Fins al juny, la xarxa de trens estatals repetirà la vaga dos de cada cinc dies. Tot plegat per protestar contra les reformes impulsades pel govern d’Emmanuel Macron, que, segons els cheminots (com s’anomenen els treballadors ferroviaris públics francesos), vol obrir el sector a la competència i posar fi al particular estatus laboral que tenen aquests empleats: una feina per a tota la vida, jubilació als 50 anys (els maquinistes) i als 55 (comparat amb els 62 de la resta), i descomptes en els bitllets de tren -per a ells i per a la seva família-, en són alguns exemples.

Des que a finals de febrer el primer ministre francès, Édouard Philippe, va anunciar la intenció de Macron d’impulsar una reforma ferroviària per decret, una gran part dels empleats de la SNCF s’hi van oposar. Ràpidament es va augurar una onada de protestes que condicionaria seriosament la mobilitat del país.

Poques setmanes després els pronòstics s’han complert. Ahir durant tot el dia els combois que van circular per les vies de França van ser mínims. A París, per exemple, només un de cada cinc trens de rodalies va funcionar, i només un de cada cinc trens regionals de tot el país. Pel que fa als trens d’alta velocitat i de llarg recorregut, la proporció era més crítica: només un de cada vuit van fer el seu trajecte. Malgrat que en els viatges internacionals les cancel·lacions van ser menys intenses -el 75% de desplaçaments es van poder dur a terme-, les línies que connecten amb Itàlia, Suïssa i Catalunya, com la de Barcelona a París, a Lió o a Tolosa, van quedar sense activitat.

Entre la població francesa ha imperat la resignació de molts ciutadans i el malestar d’alguns. “No comparteixo els motius de la vaga, perquè molesta més els usuaris que no el govern. Moltes persones tenen cites importants, o reunions de treball que no poden eludir”, deia a Efe Meryiam Cotte, una ciutadana francesa afectada per les protestes. Segons Cotte, els impulsors de la vaga “haurien de buscar un mètode més creatiu i menys perjudicial”. Com molts altres usuaris, Cotte va haver d’optar per compartir un cotxe per arribar des de Montpeller fins a Barcelona. Les paraules d’aquesta usuària eren oposades a les de Kam James, veí franco-anglès de Chelles, a la perifèria de París, que es mostrava a favor de la mobilització. “He vingut a París per anar al metge i he hagut d’esperar-me, però prefereixo sacrificar-me perquè crec que el govern vol iniciar la privatizació dels serveis”, argumentava també a Efe.

La postura de Macron

El principal argument del govern francès per justificar la reforma sempre ha sigut clar: la SNCF, segons l’equip de Macron, arrossega “un deute vertiginós” que cal reconduir. Édouard Philippe deia fa unes setmanes que “en 20 anys el deute ha passat de 20.000 milions d’euros a 50.000”, l’equivalent a tot el “pressupost de l’educació nacional”.

Arran del seguiment multitudinari d’ahir, l’Elisi va insistir en la predisposició a negociar, però va afirmar que no es deixaria intimidar per les pressions. “La SNCF és una empresa pública i ho continuarà sent”, va dir la ministra de Transports, Elisabeth Born, en referència a algunes afirmacions que apuntaven que amb la reforma l’empresa es privatitzaria. Respecte al punt que suscita més protestes dels treballadors de la SNCF -la supressió per als futurs contractats dels privilegis actuals-, Born ho va justificar com “una qüestió d’igualtat i de competitivitat”. Avui hi ha programada una nova jornada de vaga, la segona de les 34 que queden, i que suposen, per a Macron, el repte més gran des que va arribar a la presidència al maig.

La vaga s’estén a altres col·lectius i es generalitza el caos

Air France

L’aerolínia va cancel·lar el 25% dels vols d’ahir a causa d’una aturada impulsada pels sindicats, que demanen un augment salarial. És la quarta jornada de vaga i se n’han previst per al 7, 10 i 11 d’abril.

Universitaris

Milers d’universitaris van fer sentir també el seu clam en manifestacions en unes quantes ciutats i bloquejant les entrades de centres educatius. Milers d’estudiants van aprofitar la jornada de vaga per protestar contra l’enduriment de l’ingrés a la universitat.

Sector energètic

El sector energètic també ha convocat vagues per exigir, entre d’altres, la fi de la liberalització dels mercats energètics, així com la revisió de la desregulació. Els sindicats d’EDF (Électricité de France) preveuen aturades fins a finals de juny.

Escombraries

Treballadors del sector de la recollida d’escombraries també es van mobilitzar. Busquen impulsar la creació d’un servei nacional de recollida, i més bones opcions de jubilació. Alguns empleats van bloquejar ahir plantes de tractament de residus.

Ferrocarrils

Però els qui més força tenen són els treballadors de l’empresa ferroviària pública. L’últim que va intentar reformar el sector va ser Alain Juppé el 1995 i les mobilitzacions van ser tan fortes que el govern va haver de fer marxa enrere en la reforma.