Duríssim pols del president de Txetxènia amb la dissidència
La mà de ferro de Kadírov declara la guerra a l’oposició russa
Barcelona¿Fins on arribarà el president txetxè, Ramzan Kadírov? Aquesta és la pregunta que es fa part de la societat civil russa cada vegada que l’home del Kremlin a Txetxènia comet alguna excentricitat o algun excés com l’atac que ha llançat contra l’oposició extraparlamentària russa. El 12 de gener, Kadírov va fer una crida pública a tractar els “representants de l’així anomenada oposició no sistèmica com a enemics del poble, traïdors [...] i jutjar-los rigorosament per les seves activitats subversives”. Al cap d’uns dies, el Congrés dels Intel·lectuals, un grup de figures públiques, va llançar una campanya per demanar la destitució del líder txetxè.
Però aquesta setmana, en una entrevista al diari Izvestia, Kadírov va reiterar els seus atacs contra els “traïdors”, “enemics del poble” i “els que odien Rússia” i va carregar contra la ràdio Ekho de Moscou i el canal de televisió per internet Dozhd “per difondre informacions falses”, i també contra algunes autoritats russes que “coquetegen amb aquesta manada de xacals (els opositors liberals)”: “Aquells que criden a dialogar amb els xacals que somien a destruir el nostre estat podrien no lliurar-se mai de la ferum que acompanya els gossos covards”.
Kadírov presideix amb mà de ferro Txetxènia des del 2007, però ja era l’home fort de la República des de l’assassinat el 2004 del seu pare, Akhmat Kadírov, líder religiós dels rebels txetxens que durant la primera guerra (1994-96) va lluitar contra els russos i després es va convertir en el president del govern pro-rus. El líder txetxè expressa contínuament la seva fidelitat a Vladímir Putin, que des del Kremlin ha destinat molts recursos econòmics a Txetxènia. Primer per recuperar el control de la República rebel durant una “operació antiterrorista” que va durar 10 anys (com es coneix oficialment la segona guerra txetxena) i després per reconstruir-la.
Tortura, humiliació i assassinat
Kadírov ha aconseguit gairebé liquidar la insurgència islamista que es va fer forta durant la segona guerra txetxena i ha construït una república musulmana dins de Rússia que a la pràctica es regeix per les seves lleis i és vigilada per forces de seguretat pròpies. A Txetxènia, però, les organitzacions de defensa dels drets humans denuncien els mètodes que s’han emprat per pacificar la regió i, tot i que força menys que fa uns anys, les tortures, desaparicions, les sentències extrajudicials i l’incendi de cases continuen sent pràctiques habituals.
Últimament ha sorgit una nova pràctica per castigar la dissidència: la humiliació en públic, per la televisió o les xarxes socials, de qui gosi qüestionar les autoritats. I no es pot oblidar tampoc l’assassinat de dues dones que van denunciar les injustícies a Txetxènia: la periodista Anna Politkóvskaia, el 2006, i la defensora dels drets humans txetxena Natàlia Estemírova, el 2009. A més, el principal sospitós de l’assassinat de l’opositor Borís Nemtsov, el 2015, és un exmembre de les milícies de Kadírov.
A Grozni, però, de tot això no se’n parla en veu alta. La capital de Txetxènia va quedar devastada per les guerres, de les quals ara gairebé no queda rastre visible gràcies a un ambiciós programa de reconstrucció que Kadírov va executar a partir del 2009 i que ha convertit la ciutat en una de les més modernes de Rússia. “Això sí, deu ser l’única ciutat del món que no té bars, ni discoteques, ni perspectives de futur”, es lamenten l’Andzor i el Kerim, dos joves que venen cafè a l’avinguda de Putin. Per tot arreu hi ha cartells d’agraïment a Kadírov pare, Kadírov fill i Putin. Tothom admet públicament que Kadírov és la millor solució, i la frase que se sent més a Grozni quan s’intenta entendre la societat txetxena és: “El que sigui, menys la guerra”.
Divendres, el poble txetxè tampoc no va fallar a l’hora de participar en un míting multitudinari, organitzat des de dalt, per expressar el seu suport a Kadírov i a Putin i ridiculitzar l’oposició. I és que no es pot no participar en aquesta mena d’actes. És l’últim capítol de la guerra de Kadírov contra l’oposició liberal que l’ha desafiat.