Jakub Jaraczewski: "Polònia pot convertir-se en el queixal corcat de la UE"

Brussel·lesLa sentència del Tribunal Constitucional de Polònia que posa en qüestió els fonaments jurídics de la UE ha obert un territori inexplorat tant a escala política com jurídica que els experts miren amb atenció des de tots els vessants. Un dels més actius a les xarxes a l'hora de traduir i interpretar tot el que té a veure amb el pols que Varsòvia manté amb la UE és Jakub Jaraczewski, advocat de formació i actualment coordinador de recerca de l'ONG Democracy Reporting International, que posa la lupa en la salut de l'estat de dret a la Unió Europea.

Com s'ha arribat fins aquí?

— Des del 2015, el govern polonès del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS) no ha deixat de fer moviments per debilitar l'estat de dret a Polònia. Va començar amb el PiS prenent en control efectiu del TC i després va remodelar el Suprem, amb un sistema de procediments disciplinaris contra els jutges. Des d'aleshores, la situació no ha deixat d'empitjorar. La Comissió Europea va optar pel diàleg, però després d'uns anys de veure que no tenia cap efecte va iniciar processos d'infracció que han acabat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Primer el govern polonès va ignorar les decisions del tribunal de Luxemburg, però després va obrir un cas davant el Constitucional per qüestionar la primacia de la llei europea per damunt de la Constitució polonesa i així obrir un paraigua legal per continuar ignorant el TJUE i continuar remodelant al seu gust el sistema judicial polonès.

Què hauria de fer la Comissió?

— Hauria d’anar molt lluny, perquè estem en una situació molt perillosa. No és només cosa de l’estat de dret a un dels socis europeus, perquè l’ordenament legal de tots els vint-i-set està interconnectat. Qualsevol dany als tribunals i jutges de Polònia és un dany als tribunals i jutges de tota la UE. La Comissió fins ara no ha fet prou, hem estat encallats en el diàleg polític, en una dinàmica difícil amb països molt durs com el Benelux o els nòrdics, mentre que d’altres, com França, no hi estan gaire interessats, i Alemanya vol evitar l’enfrontament. Però ara l’escenari polític a Europa està canviant. 

Merkel se’n va.

— El govern d’Alemanya canviarà i la coalició que s’està formant té integrants que han sigut més contundents en la defensa de l’estat de dret. Hi ha un momentum per reforçar l’estat de dret a la UE.

¿No té raó Merkel quan diu que ser contundents pot alimentar l’euroescepticisme a Hongria i Polònia?

— La UE encara gaudeix d’un fort suport a Polònia. La majoria hi estan a favor, per diversos motius. Alguns perquè veuen en la UE un vehicle per defensar els drets humans, la democràcia, per avançar en l’agenda liberal progressista. D’altres, simplement perquè així poden anar amb cotxe fins a Espanya de vacances o obrir sense gaires obstacles un negoci a Irlanda. D’altres, perquè poden anar a buscar feina a Berlín sense problemes. Per a la majoria de la gent, el denominador comú és el benefici econòmic. Per tot això, el govern és molt curós amb el concepte Polexit. Quan el conflicte va escalar, van córrer a desmentir-ho, a dir que no passaria. Això demostra com d’espantats estan pel fet que els polonesos pensin que alguna cosa de les que fa el govern els pot expulsar de la UE. 

Però vostè mateix ha parlat de “Polexit legal”.

— Polònia no vol marxar i tampoc pot ser expulsada. Però el que pot considerar-se en part com un Polexit és que aquesta mena d’accions converteixin Polònia en un estat de segona,que no participa en algunes parts legislatives de la UE encara que en forma part. M’imagino perfectament un moment en què el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) determini que la situació és tan greu que la resta d’estats europeus han de suspendre la seva cooperació judicial amb Polònia perquè els tribunals ja no són independents. És un perill real, perquè fins i tot si canvia el govern costaria molt temps convèncer de nou el TJUE i la resta de socis que la situació s’ha reparat. Em preocupa particularment i no crec que el govern polonès s’adoni de com és de fàcil que Polònia quedi parcialment aïllada de la legalitat europea i es converteixi en el queixal corcat de la UE.

Pot estendre's aquest risc a altres països?

— A Hongria, Viktor Orbán és molt més pragmàtic i no està escalant pel front legal. Malgrat que també té el control del Constitucional, no ha desafiat els fonaments jurídics de la UE fins aquest nivell. En canvi, la Polònia del PiS està molt més motivada políticament. No crec que Hongria segueixi Polònia, però la clau també serà la reacció de la Comissió. Si són contundents davant de Polònia enviaran un missatge a qualsevol que intenti seguir el mateix camí. Si fracassen, s'enviarà el missatge que són febles, fàcilment intimidables. Estem en un moment crucial en què és tan important la reacció de la Comissió com la de la resta de governs. Cal que comencin a parlar amb més contundència per demostrar que Polònia i Hongria estan sols.

Però a la cimera europea no ha sigut així.

— Les dinàmiques europees amb la marxa de Merkel hi tenen molt a veure. Alguns governs intenten pressionar, però jo diria que els últims dies de Merkel també són els últims en què Hongria i Polònia gaudiran d'una veu amable que repeteix que cal diàleg, que no cal anar tan enllà. Crec que la pròxima cimera serà molt diferent.

La Comissió afirma que esperarà el TJUE per activar el mecanisme per congelar els fons a Polònia.

— S'hauria d'activar immediatament, perquè no hi ha temps per perdre. A més, la qüestió és si s'ha d'activar el mecanisme de manera àmplia (posar tots els diners en joc) o focalitzada (només una part). En la situació d'Hongria, per exemple, és molt més fàcil mirar només aquelles situacions en què els fons estan en perill perquè hi ha seriosos problemes de corrupció i nepotisme. Però Polònia, en canvi, té un històric fantàstic d'utilitzar de la millor manera els fons, d'executar-los ràpidament i efectivament, sense corrupció. Seria molt difícil fer-ho amb Polònia a través d'aquest enfocament.

¿El fet que s'hagi arribat fins aquest extrem és un fracàs de la UE?

— No diria que és un fracàs del projecte, però sí que demostra una debilitat d'origen, que ningú va pensar que pogués donar-se. Malgrat tot, la UE ha superat crisis pitjors i d'aquesta també en pot sortir enfortida. Si el govern d'Hongria o el de Polònia canvien, es pot activar la via per introduir mecanismes més sòlids per protegir la democràcia i els drets humans, més fàcils d'utilitzar, que evitin la unanimitat i que s'activin per majoria qualificada perquè Polònia i Hongria deixin de protegir-se mútuament.