La llei de l’Holocaust provoca un conflicte entre Polònia i Israel

Brussel·lesPoques coses són una qüestió d’estat tan rellevant com l’Holocaust per a Israel. El país no admet que es jugui amb la història. Que es manipuli. Que es pretenguin amagar responsabilitats a cop de llei. Polònia, governada per un partit ultraconservador i ultranacionalista, s’ha atrevit a fer-ho amb una llei que -en paraules del govern de Benjamin Netanyahu-“desafia la veritat històrica”. La nova llei, validada dimecres a la nit pel Senat tot i la pressió internacional dels últims dies, prohibeix atribuir a Polònia la “responsabilitat o corresponsabilitat” dels crims comesos per l’Alemanya nazi en territori polonès.

El govern de Mateusz Morawiecki ha impulsat la llei per defensar la “reputació” de Polònia. La norma, encara pendent de la signatura del president del país per poder ser aplicada, preveu penes de fins a tres anys de presó per a qui relacioni Polònia amb l’Holocaust. Es prohibeix explícitament dir públicament o escriure l’expressió “camps de concentració polonesos”. S’hauria de dir, segons defensa Varsòvia, “camps de concentració nazis”.

La llei és molt breu i es limita a castigar amb presó aquest tipus de referències que qualsevol persona o mitjà de comunicació faria per parlar dels camps d’extermini que hi ha o hi va haver a Polònia. La Casa Blanca es va haver de disculpar el 2012 perquè el president Barack Obama va pronunciar la frase ara prohibida, fet que va provocar un incident diplomàtic. Aleshores tot va quedar com una anècdota. Si la llei entra en vigor i es repeteix un incident similar, teòricament el responsable podria acabar a la presó.

Polonesos col·laboradors

La història és coneguda: l’Alemanya de Hitler va envair Polònia el 1939, a principis de la Segona Guerra Mundial, i hi va construir diferents camps d’extermini on van ser torturats i assassinats milions de jueus. El més cèlebre és el d’Auschwitz-Birkenau, però no era l’únic. La majoria de polonesos van ser víctimes de l’ocupació nazi, però també va haver-hi polonesos que van col·laborar amb les tropes de Hitler, un fet que Israel no vol que s’esborri de la història. Polònia, en canvi, vol tancar la ferida amb un gest autoritari d’un govern ultraconservador.

La llei ha provocat un xoc polític entre Polònia i Israel sense precedents. “La norma desafia la realitat històrica. És un fet molt greu”, va assegurar ahir el portaveu d’Exteriors del govern israelià, Emmanuel Nahshon. A principis de setmana fins i tot Netanyahu va advertir Polònia que “la història no es pot canviar i l’Holocaust no es pot negar”.

Israel es planteja respondre al desafiament polonès amb la mateixa moneda. LaKnesset (Parlament israelià) estudia impulsar una llei que tipifiqui com a delictes els intents de “negar o minimitzar la implicació dels ajudants i col·laboradors dels nazis”, segons anunciava ahir el Jerusalem Post.

Polònia, però, insisteix a esborrar -i es nega a acceptar- qualsevol rastre de col·laboració amb el nazisme. “Van ser els alemanys els qui van atacar Polònia, mentre que polonesos i jueus en van ser les víctimes”, es va justificar ahir la portaveu del govern polonès, Joanna Kopcinska. Per a Varsòvia, qualsevol insinuació que Polònia va col·laborar amb els crims nazis és “inexacta, enganyosa i dolorosa per a les víctimes poloneses”. Però els llibres d’història narren episodis inequívocs de col·laboració de Polònia amb el nazisme, un capítol negre de la història del país que ha quedat retratat també al cinema amb títols com Ida, dirigida pel polonès Pawel Pawlikowski. “No podem oblidar ni esborrar”, defensava el cineasta.

La indignació d’Israel és tan contundent que ahir el president nord-americà, Donald Trump, va sortir a defensar Netanyahu. En un comunicat, els EUA van advertir que la llei polonesa podria afectar la llibertat d’expressió i les relacions “estratègiques” entre els Estats Units i Polònia. “Animem Polònia a tornar a avaluar aquesta legislació”, va demanar Trump. Tot i les advertències de Washington, l’estratègia del govern polonès va ser la de minimitzar les “diferències” amb altres països. Varsòvia no creu que la llei pugui afectar les relacions bilaterals amb els EUA.

Deriva autoritària

Des de l’arribada al poder de Llei i Justícia, el partit que governa amb majoria absoluta a Polònia, s’ha produït una deriva autoritària molt criticada des de Brussel·les. La Comissió Europea va activar al desembre per primer cop en la història l’article 7 del Tractat Europeu, que pot acabar amb la pèrdua del dret a vot en les decisions del Consell Europeu. Brussel·les retreu especialment al govern polonès una reforma judicial que posa en perill la separació de poders.