Polònia, contra els drets de les dones
El dret a l'avortament ha quedat pràcticament prohibit a Polònia. El Tribunal Constitucional ha dictaminat aquest dijous que la interrupció de l'embaràs en casos de malformacions fetals és “incompatible” amb la Constitució del país. Això vol dir que, un cop aquesta decisió –definitiva i vinculant– entri en vigor, l'avortament només estarà permès en casos de violació, incest o si la vida de la mare està en risc, uns supòsits que tan sols representen un 2% de les interrupcions legals que hi ha hagut els últims anys. Polònia ja tenia una de les lleis sobre l'avortament més restrictives d'Europa, però ara les organitzacions de drets de les dones consideren que la prohibició serà gairebé total. Per això, Amnistia Internacional, el Centre pels Drets Reproductius o Humans Rights Watch tenien aquest dijous observadors davant d'un alt tribunal desacreditat, que la mateixa Comissió Europea ha reconegut que no és independent políticament per les reformes judicials que ha dut a terme el govern del PiS (Llei i Justícia).
De fet, activistes i oposició han acusat l'executiu d'haver-se servit de la justícia per aprovar les restriccions i evitar-se els costos polítics d'una qüestió tan divisiva en un país tan catòlic com Polònia i on l'Església encara té molt poder d'influència. Però, segons una enquesta d'opinió publicada a finals de l'any passat, després de la reelecció del PiS, menys d'un 15% dels polonesos es mostraven partidaris d'endurir encara més la llei d'avortament. Així que la decisió l'han pres 13 jutges del Constitucional amb només dos vots en contra.
A partir d'ara els milers de dones que fins avui ja es veien abocades a interrompre l’embaràs il·legalment o a viatjar a l’estranger, principalment a Alemanya, Eslovàquia o la República Txeca, on les normes són molt menys estrictes, per poder avortar, podrien ser moltes més. Precisament, aquest mateix dimarts, el Parlament eslovac va rebutjar una llei que pretenia endurir els requisits per a la interrupció de l'embaràs.
Negar la violència de gènere
La pressió sobre les dones poloneses s'ha anat fent cada cop més feixuga. Aquest estiu el govern anunciava també la seva intenció de retirar-se del Conveni d’Istanbul, el primer tractat internacional vinculant per combatre la violència contra les dones. Un conveni que Hongria i Eslovàquia encara no han ratificat perquè asseguren –sense cap argument– que vulnera la definició constitucional que tenen aquests països del matrimoni com a unió heterosexual.
Les organitzacions no governamentals que treballen amb dones víctimes de la violència masclista a Polònia lamenten que cada cop es denuncien menys casos, de manera que s'evidencia el “gran tabú” que encara pesa sobre la violència de gènere i que, des del govern, es nega sistemàticament. Una situació que, a més, el confinament durant la pandèmia ha agreujat. Només el març passat, el nombre de trucades telefòniques a la línia d’atenció a víctimes de la violència domèstica d'una ONG anomenada Centre pels Drets de les Dones va créixer un 50%.
Human Rights Watch ha denunciat que tant els líders del PiS com representants de grups als quals dona suport l’Església han atacat públicament activistes i organitzacions de drets de les dones, qualificant-les de “perilloses per a les famílies i els valors tradicionals”.
