Polònia acollirà Tsimanóvskaia, l'atleta bielorussa a qui van obligar a marxar de Tòquio

Polònia serà, probablement, el destí de Kristsina Tsimanóvskaia, la velocista olímpica bielorussa que va buscar protecció en un aeroport de Tòquio mentre el seu país intentava expulsar-la. El ministre d'Exteriors polonès, Marcin Przydacz, ha fet públic per Twitter que l'esportista ja està en contacte amb diplomàtics polonesos per aconseguir el visat humanitari, mentre que el marit de l'atleta també ha reconegut que probablement serà aquest el seu destí, després que Eslovàquia, Lituània i la República Txeca s'haguessin ofert també a donar-hi asil.

Tsimanóvskaia, de 24 anys, ha entrat aquest dilluns a l'ambaixada polonesa a Tòquio i dimecres volarà a Varsòvia, segons Aleksandr Opeikin, el director executiu del Fons de Solidaritat Esportiva bielorús, un grup que s'oposa al govern. La corredora havia dit que temia per la seva seguretat a Bielorússia després d'haver criticat els seus entrenadors i el comitè nacional del país per haver-la inscrit en un esdeveniment de relleus per al qual no s’havia entrenat.

El dilluns mateix havia de córrer una prova dels 200 metres, una de les seves curses habituals, però en canvi ha passat el dia buscant un nou país per establir-se. "Està bé. Està una mica decebuda, perquè volia continuar als Jocs Olímpics", va dir per telèfon al New York Times Opeikin, que ha estat en contacte amb Tsimanóvskaia des que diumenge va començar a buscar refugi. "Necessita explicar aquesta situació a tot el món", va afegir en relació amb les "profundes violacions dels seus drets com a atleta" que s'estaven cometent.

Després de quedar quarta a la prova dels 100 metres divendres passat, l'atleta va denunciar a Instagram que l'havien informat en l'últim moment que hauria de córrer el 4x100, ja que la companya a la qual substituiria no havia fet prou proves antidopatge per classificar-se.

El president del comitè olímpic nacional del país és el fill gran del president Aleksandr Lukaixenko, que fa 27 anys que ostenta el poder amb mà de ferro i una repressió creixent, des de les eleccions presidencials que va guanyar de manera ajustada l'any passat. Lukaixenko no té por de les reaccions internacionals a l'hora de prendre mesures dràstiques. Al maig les autoritats bielorusses van obligar a aterrar un avió de Ryanair que volava a Vílnius, Lituània, des d'Atenes, i que portava a bord a Roman Protassévitx, un bloguer que va liderar algunes de les protestes antigovernamentals de l'any passat.

Ja abans del cas de Tsimanóvskaia, Bielorússia tenia una relació complicada amb el Comitè Olímpic Internacional. Al desembre, el comitè va prohibir a Lukaixenko i al seu fill assistir als Jocs de Tòquio, després que un grup d’esportistes hagués afirmat que s’havien convertit en víctimes de discriminació política i empresonament per haver-se manifestat en contra del govern. El COI va permetre al país enviar un equip de 103 membres als Jocs perquè deia que no volia castigar atletes innocents.

Dilluns al matí, el portaveu del COI, Mark Adams, va dir en un principi que Tsimanóvskaia havia anat a l'aeroport amb altres atletes que havien acabat de competir. Però, pressionat sobre el fet que ella en realitat no havia acabat les curses que havia de disputar, va explicar que la noia estava protegida i que per garantir-ho ja havien contactat amb la policia de Tòquio i amb l'agència de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Al Japó, només un 1% d'asils concedits

Tsimanóvskaia va passar la nit de diumenge en un hotel prop de l'aeroport de Haneda, segons va afirmar més tard Masa Takaya, del comitè organitzador de Tòquio. L'atleta, després de publicar les seves queixes sobre la participació en els relleus a Instagram, va acusar el comitè olímpic bielorús de segrestar-la de la Vila Olímpica i portar-la obligada a l'aeroport. El comitè bielorús, en canvi, assegurava als periodistes que l'hi havia portat en cotxe perquè havia perdut l'autobús i a causa del seu "estat emocional i psicològic". Però seguidors del Fons de Solidaritat Esportiva de Bielorússia van assegurar que tenien un àudio d'una conversa que demostrava que el cos tècnic havia dit a la corredora que la retiraven dels Jocs per les seves queixes a Instagram. "En conseqüència, és un cas de pura discriminació" contra Tsimanóvskaia per "motius polítics", deia la denúncia.

Diumenge a la nit, a l’aeroport, un advocat japonès especialitzat en casos de refugiats, Koichi Kodama, va dir que havia estat parlant amb un grup d’advocats i que un d'ells havia intentat reunir-se amb Tsimanóvskaia a l’aeroport, però la policia li va negar l’accés. Taiga Ishikawa, membre del Parlament japonès i secretària general del seu comitè de refugiats, també va intentar visitar Tsimanóvskaia, però no va poder veure-la.

Malgrat ser al Japó, Tsimanóvskaia ha demanat finalment l'asil fora d'aquest país poc procliu a l'asil. Tot i que el govern japonès va ampliar l'asil temporal al juny a Ko Pyae Lyan Aung, jugador de futbol de la selecció nacional de Birmània, el Japó va oferir asil a només 47 persones l'any passat, menys de l'1% dels sol·licitants. Tot i així, el Japó no manté una relació significativa amb Bielorússia. Així doncs, en el cas de Tsimanóvskaia, va dir l'exdiplomàtic japonès Kazuhiko Togo, "no hi ha cap motiu particular per situar els seus drets humans per sota de cap agenda política diplomàtica".