Internacional29/01/2019

Sea-Watch denuncia el bloqueig als rescats davant la justícia europea

El vaixell de l'ONG alemanya espera des de fa onze dies amb 47 nàufrags a bord

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaA menys de dues milles de terra, els 47 nàufrags rescatats per l'ONG alemanya Sea-Watch veuen el seu somni europeu a tocar. Però ja fa 11 dies que estan atrapats al vaixell humanitari, davant la negativa del govern italià, comandat per l'ultradretà Matteo Salvini, a donar-los un port segur. Ho van intentar a Lampedusa, després a Malta i ara ja fa cinc dies que s'esperen davant les costes de Siracusa, bloquejats per una política europea que ha convertit la immigració en una arma llancívola electoral.

La situació a bord del 'Sea-Watch 3' degenera a cada dia que passa. La incertesa es fa difícil de suportar per als que ja han passat per l'infern dels mercats d'esclaus i els centres de detenció clandestins de Líbia i també pel trauma de fer-se a la mar en una pastera. Segons ha explicat a l'ARA un portaveu de l'ONG, un dels nàufrags va haver de rebre atenció mèdica després de patir una crisi nerviosa. A més, els 47 nàufrags i els tripulants s'han d'espavilar amb els lavabos sense poder abocar les aigües residuals, perquè són molt a prop de la costa. Estan a bord des del 19 de gener, i només van poder entrar en aigües territorials italianes divendres, per posar-se a recer d'un temporal.

Cargando
No hay anuncios

El govern italià diu que està disposat a deixar desembarcar els migrants si Holanda, el país de bandera del vaixell, i Alemanya, on està registrada l'ONG, se'n fan càrrec. Però en una entrevista al 'Corriere della Sera', el ministre d'Immigració holandès, Mark Harbers, ja ha dit que no els acolliran, perquè el vaixell opera pel seu compte sense el suport de l'estat. Luigi Di Maio, dirigent del Moviment 5 Estrelles i vicepresident italià, com Salvini, diu que si cal arribarà a un conflicte diplomàtic amb Holanda.

Cargando
No hay anuncios

Mentre es dirimeix la batalla política de què són ostatges, els nàufrags relaten les seves històries d'horror. És el cas del Doro, un jove que mostrava les seves cicatrius a l'equip de l'ONG. "A Líbia el van torturar sense pietat –diu Sea-Watch en un 'post' a Facebook–. El van penjar dels canells i li van tallar la cara mentre feien una videotrucada a la seva mare per reclamar-li diners a canvi d'alliberar-lo. La tortura es va repetir molts cops, li van rebentar la cara amb un Kalàixnikov i va perdre la visió d'un ull. El van apunyalar a l'estómac i li van clavar una pallissa rere l'altra. Diu que al començament era fort: que el cremaven amb cigarrets però no cridava. Després van venir les pallisses sense pietat. No li donaven menjar, li van robar els diners, els seus pares van haver de vendre's la casa per pagar el seu rescat. I aleshores el van vendre a un altre traficant. Es va convertir en un esclau. A la presó va veure morir el seu millor amic, es va poder escapar i va intentar arribar a Europa. Els autoanomenats guardacostes libis el van atrapar i el van tornar a vendre com a esclau. Va tornar a fugir i el van enxampar altre cop. El van vendre com a esclau tres vegades".

Cargando
No hay anuncios

Els alcaldes de Siracusa i de Nàpols, que s'oposen a Salvini, han reclamat al govern que autoritzi el desembarcament i s'han ofert a acollir els nàufrags. També la fiscalia s'ha posicionat en contra de l'ultradretà: el fiscal general del tribunal d'apel·lació de Roma, Giovanni Salvi, va declarar dissabte que "la llei no és només repressió, i que cap política de seguretat es pot basar en l'exclusió i la discriminació". La fiscalia de Catània també ha demanat el desembarcament dels 13 menors que són a bord, 8 dels quals viatgen sols. Representants del Partit Democràtic, el grup socialdemòcrata a l'oposició, han visitat el 'Sea-Watch 3'.

Mentrestant, l'ONG ha decidit recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, que s'ha de pronunciar dimecres sobre el cas. El govern italià ha argumentat davant el tribunal que els nàufrags són responsabilitat d'Holanda. En la seva missió anterior, el 'Sea-Watch' va quedar bloquejat amb 49 migrants davant les costes de Malta fins que es va assolir un acord europeu per acollir-los.

Cargando
No hay anuncios

El bloqueig dels vaixells de rescat humanitari al Mediterrrani Central –l''Open Arms' continua aturat al port de Barcelona perquè el govern espanyol li nega l'autorització administrativa per tornar a la zona de rescat– està ampliant i silenciant el drama migratori: Sea-Watch va denunciar que mentre el dia 19 van poder rescatar aquesta pastera, la seva avioneta de reconeixement 'Moonbird' va detectar una trucada de socors des d'una pastera parcialment enfonsada. "El centre de coordinació de rescats de Roma va rebutjar donar-nos la ubicació i van dir que se'n farien càrrec a Líbia, i el centre de control de Trípoli no va voler o no va poder comunicar-se. L'endemà la marina italiana va localitzar tres supervivents, que van explicar que havien sortit de Líbia amb 120 persones", ha denunciat l'ONG. "Això demostra que la política europea de mirar cap a l'altra banda mata, i que els autoanomenats guardacostes libis no volen o no poden fer operacions de rescat. Necessitem més rescats, no menys, i ens cal la supervisió de la societat civil del que està fent la Unió Europea i els seus aliats", apunten.