Sense política comuna d’immigració
Àrea de polítiques euromediterrànies de l’IemedLa situació a Calais és deutora d’una doble mancança en la gestió de les migracions tant a nivell intern de la UE com extern en la relació i el diàleg amb els països emissors i de trànsit de les migracions.
A nivell intern, si bé hi ha hagut directives sobre temes específics, i en l’àmbit de l’asil s’ha creat un sistema europeu, no s’ha desenvolupat una política comuna com a tal. Això es tradueix en el fet que la gestió migratòria es fa a través de tres branques (mobilitat dels ciutadans de la UE, migracions de persones de països tercers, acollida de refugiats i demandants d’asil) que han evolucionat com a àrees autònomes i responen a lògiques diferenciades.
En la gestió de la immigració de països tercers era on més calia desenvolupar una verdadera política comuna per evitar o mitigar les crisis actuals. Concretament, definir millor les condicions d’entrada i residència de persones de països tercers, promoure la integració, combatre la immigració irregular i establir acords de readmissió.
Per intentar unificar i donar coherència, la Comissió Europea té el programa Enfocament Global sobre Migracions i Mobilitat. Però cap política sectorial pot ser comuna sense el suport clar dels estats. I, lluny de donar un suport a aquest programa, els governs, condicionats per la seva agenda nacional i pels discursos antiimmigració de partits com el Front Nacional francès i el UKIP britànic, semblen més pendents de donar solucions efectistes a curt termini, com veiem a Calais.
A nivell extern, Brussel·les ha anat virant cap a un enfocament centrat en el control i la seguretat i quedava en segon pla el diàleg sobre migracions i desenvolupament amb els països d’origen i trànsit que es propiciava, per exemple, en les iniciatives de Diàleg Euromediterrani i Euroafricà. Resoldre a mitjà i llarg termini les crisis migratòries passa necessàriament per rellançar aquest diàleg i formar una coalició d’interessos entre els implicats que permeti fixar formes de migració ordenades i generar la voluntat política de compartir la responsabilitat de la seva gestió.