"La política del Brasil s'ha construït per l'odi"

BarcelonaMônica Benício és arquitecta urbanista brasilera, però subratlla la seva condició de “vídua de Marielle Franco”, la regidora d’esquerres de Rio de Janeiro assassinada a trets a l’interior del seu vehicle quan tot just acabava de sortir d’un acte polític. La seva mort, el 14 de març del 2018, va ser especialment sentida en un Brasil que vivia els últims mesos de la tèrbola legislatura de l’'impeachment' de Dilma Rousseff i de la victòria de l’ultra Jair Bolsonaro. Benício, que va venir a Barcelona convidada per Àmbit LGTBI de CCOO, ha volgut agafar el relleu de la lluita de la seva companya i de la resistència del col·lectiu gai, de les dones i dels més desfavorits.

Franco, de 38 anys, i Benício, de 32, eren parella des feia més d'una dècada i havien oficialitzat la seva relació legalment, però tenien pendent la celebració amb una festa prevista per al 7 de setembre del 2019.

Qui era Marielle Franco perquè la volguessin matar a sang freda?

Era una defensora dels drets humans, una dona negra, lesbiana, favelada, que lluitava per les minories representant-les políticament. El seu assassinat va ser un atemptat contra la democràcia i un crim contra els drets humans. La Marielle feia una política construïda per i per a la població, amb els moviments socials, molt diferent de la institucionalitzada, que està feta per homes blancs, rics, homòfobs, racistes i masclistes. A aquesta classe política que domina el Brasil des de sempre no li interessen les dones com la Marielle perquè no volen canviar el sistema ni el model polític. La van matar per donar el missatge que les coses han de continuar igual.

¿Es refereix a Bolsonaro?

Bolsonaro no és un fenomen nou, és un símbol de tot això, reflecteix la construcció col·lectiva que porta en la política des de fa gairebé 30 anys i sempre va contra les minories del país, contra les classes populars. Representa els fonamentalistes, els que no saben què és un estat laic.

¿S’explica que un país amb milions de pobres, negres i milers de faveles votin per un candidat ultra?

La política brasilera s’ha construït per l’odi, amb corrupció, cosa que ha donat l’imaginari comú que sempre ha sigut així i no es canviarà. És un país jove, de 518 anys, 388 dels quals vam viure amb esclavitud, i en aquest context podem mirar cap a la nostra història i veure que no hem aconseguit trencar les nostres cadenes. És un país extremadament racista, classista, i l’aparell expulsa del procés electoral el Partit dels Treballadors (PT) i Lula, que avui dia és un pres polític, perquè eren l’única possibilitat de guanyar Bolsonaro a les urnes.

El PT, corcat per la corrupció, també té alguna responsabilitat.

Els mitjans de comunicació van fer una construcció de la història especulant i exagerant sobre la corrupció de Lula. El PT en els seus mandats va fer moltes millores per a les minories que mai han tingut el suport ni ningú les ha escoltat perquè a les elits no els interessa. Estan tan centrats en la corrupció del PT que a Bolsonaro ja li han esclatat diversos escàndols sent encara electe, però les classes mitjanes i les elits fan com que no ho senten perquè volen tenir les classes baixes sense cultura, perquè, com més ignorants, més persones com Bolsonaro hi haurà al poder. Han aconseguit col·locar de manera democràtica un candidat que té un discurs extremadament violent, de l’odi, clarament feixista. Per a mi és molt simbòlic que l’única regidora negra lesbiana sigui executada i nou mesos després no hi ha cap resposta al crim.

La investigació avança lentament. ¿Confia que hi haurà justícia?

'Justícia' és una paraula molt forta, però m’aferro a la convicció que no hi haurà democràcia si el Brasil no respon qui va matar Marielle Franco. Del seu cas hem de treure l’esperança i la justícia per a altres defensors dels drets humans i han de saber que no acceptarem que el cos d’una dona, negra, favelada, lesbiana, sigui el cos més descartable del Brasil, el cos que no importa. Respondre a l’assassinat de la Marielle dona significat a tot el que va lluitar i continuïtat al seu llegat, i fa evident que la seva mort, i sobretot la seva vida, no va ser en va.

Qui creu que va donar l’ordre?

Seria agosarat per la meva part dir noms sense proves, però tinc clar que va ser assassinada per l’estat, pel sistema que existeix avui al Brasil, el sistema que precaritza el cos negre, que és bàrbar amb la població negra i pobra i amb la vida dels LGTB, de les dones.

La Marielle encarnava tots aquests objectius.

Sí, la Marielle encarnava en el seu cos totes aquestes minories. Això sol ja és un acte de resistència, i si a més disputes les polítiques institucionals, el sistema se sent amenaçat. Aixecar-se del llit i lluitar, voler disputar l’espai institucional sent dona, negra, lesbiana i favelada és un acte de resistència.

¿Li ha sorprès la reacció que hi ha hagut per l’assassinat?

Dins d’aquesta gran tragèdia el més positiu ha sigut veure com el món s’ha revoltat contra l’execució i el fet que la Marielle serveixi d’inspiració per a les nenes, per fer política.

¿No té por?

De què?

¿No van témer mai que passés el que va passar?

L’assassinat va ser un fet inesperat i, si hagués previst qualsevol risc, la Marielle hauria pres alguna mesura de precaució i de seguretat.

¿A vostè, que va créixer durant els governs de Lula, li va ser fàcil sortir de l'armari?

No, mai és fàcil sortir-ne. Jo en vaig sortir el 2005, vivint en una favela, un món molt masclista i homofòbic que quan veu dues dones que no estan masculinitzades molts homes pensen que necessiten un correctiu com la violació perquè diuen que si som lesbianes és que no hem tingut oportunitat de tenir sexe amb un home de veritat. La meva família no comprenia ni acceptava que jo fos lesbiana. La Marielle i jo vam estar durant dos anys amagant el nostre amor, jo tenia 19 anys, i ella, 25.