És la fi política de Boris Johnson?

LondresCrisi política amb tints de comèdia d'humor, britànic, esclar: de Monty Python, Mr. Bean o Benny Hill. ¿Downing Street i Whitehall convertits en una mena de club nocturn del Soho de Londres? Les notícies de les festes amb alcohol a l'oficina del primer ministre i altres departaments del govern se succeeixen una per una sense temps per pair-les. ¿És la fi política de Boris Johnson?

Dimecres passat, als Comuns, el líder laborista, Keir Starmer, li va dir que "ha arribat al final del camí". Instants abans, el premier s'havia disculpat amb la boca petita per assistir, "25 minuts", a una festa al jardí de Downing Street el 20 de maig del 2020, tot i que "creia que era un esdeveniment de treball, que tècnicament podia encaixar dins de les regles" anticovid. El Regne Unit vivia llavors el més dur dels confinaments per combatre la pandèmia.

Aquest divendres Downing Street s'ha tornat a disculpar. Excepcionalment, ho ha fet amb el Palau de Buckingham. El Daily Telegraph havia publicat hores abans un altre capítol del serial que ja es coneix com a Partygate, les festes –hi ha notícies d'almenys onze– celebrades des de l'inici de l'emergència sanitària, i presumptament trencant les regles que el mateix govern imposava als ciutadans.

Les informacions d'avui eren simbòlicament més greus que les anteriors, tot i que en aquesta ocasió, el 16 d'abril del 2021, Johnson no hi va participar. Perquè les dues noves festes de què es feia el relat van tenir lloc la nit abans del funeral del marit de la reina, el duc d'Edimburg. Alcohol i música fins ben tard, també al jardí de Downing Street, quan l'endemà Elisabet II va aparèixer sola, amb una mascareta, a la capella del castell de Windsor per a una cerimònia amb trenta assistents, sense la pompa ni les circumstàncies ni les multituds que hi hauria hagut en un context de normalitat.

L'opinió pública ha castigat la percepció i les proves de la disbauxa, un patró de conducta, amb les pitjors enquestes per als conservadors des del 2015. Onze punts de diferència amb els laboristes.

El simbolisme de l'última festa

¿Està mort políticament, doncs, el premier, quan fa poc més de dos anys va capitalitzar un massiu triomf electoral, en què va aconseguir fins i tot endur-se el cinturó roig del nord d'Anglaterra, tradicional feu laborista? "[El Partygate] és políticament molt seriós per a Johnson perquè, a diferència d'altres vegades, el mateix Johnson i el seu staff hi estan implicats directament. I potencialment pot haver mentit al Parlament", diu el professor de la Universitat Queen Mary, de Londres, Tim Bale, autor de diferents llibres sobre el Partit Conservador. Constitucionalment, mentir als Comuns suposa, en la tradició britànica, dimitir. Bale també destaca el "gran simbolisme" de la informació sobre les dues festes la nit abans del funeral reial.

"El personal de Downing Street va beure alcohol fins a primera hora [de la matinada] en dues festes de comiat la nit abans del funeral amb distància física del príncep Felip", deien les primeres línies de la informació publicada pel The Telegraph, que continuava: "El taüt del príncep va estar tota la nit en una capella privada del castell de Windsor. L'endemà, la reina, amb la cara coberta per una mascareta negra, s'acomiadaria de qui havia sigut el seu marit al llarg de 73 anys. Amb les normes de distanciament físic vigents, es va asseure sola".

La resposta a la pregunta clau és que sí. Johnson ha arribat al final del camí. La qüestió és saber quan marxarà o quan el faran fora: si en dies, setmanes o mesos, entre maig i juliol, un cop s'hagin celebrat les eleccions municipals. Entre els tories la tradició suggereix que els regicidis tenen lloc quan són més convenients. Ja ho van fer el 1990, amb Margaret Thatcher, i el 2019, amb Theresa May. Llavors, els recanvis –John Major i Boris Johnson– van guanyar les següents eleccions: 1993 i 2019. Però la diferència ara és que ni Johnson ni el partit tenen el control sobre els esdeveniments. I estan exposats a més filtracions. Sense anar més lluny, aquesta mateixa tarda el Telegraph torna a informar d'una altra festa. Ara al Cabinet Office, l'equivalent al ministeri de la Presidència. L'antiga directora general de la unitat responsable d'elaborar les restriccions anticovid va ser objecte d'una celebració de comiat, amb consum d'alcohol inclòs, pocs abans del Nadal del 2020 mentre el país també vivia sota restriccions draconianes.

El fantasma de la mentida

Johnson tampoc no controlarà la reacció dels seus diputats un cop llegeixin l'informe sobre els escàndols que està elaborant una alta funcionària de l'administració, Sue Gray. Es pot conèixer en una setmana o deu dies i el contingut podria precipitar els esdeveniments, en especial si Gray posa negre sobre blanc que Johnson va mentir al Parlament quan el 8 de desembre va dir, arran de la primera informació sobre una festa, que "mai no s'han trencat les regles a Downing Street". Però ell mateix ho va fer, com va admetre dimecres passat al Parlament, tot i l'excusa que "creia que era un esdeveniment de treball".

No hi ha encara un recanvi clar, però. I no es pot assassinar el rei sense saber en quin cap nou cal posar la corona. Sigui com sigui, la percepció d'un govern que ja fa massa que dura, des del 2010, la sensació d'arrogància que transmet la cultura del "Feu el que jo digui, no el que jo faci", fa pensar que els llums de festa ja s'han fos per a un Boris Johnson que viu en temps de descompte.