“Els policies estan en guerra amb les faveles”

BarcelonaLa Terezinha de Jesus i l’Ana Paula Oliveira són dues mares coratge. Brasileres negres, veïnes dels barris de faveles de Rio de Janeiro i, com diuen elles, pobres. Aquest és un perfil que les fa fàcilment víctimes propícies de la violència de la policia. Totes dues posen cara a una situació que Amnistia Internacional denuncia des de fa temps: la majoria de les víctimes de la violència policial són nois, negres i de barriades amb pocs recursos. Com els fills d’aquestes dues dones. “Jo sé que el meu fill va morir per ser negre i pobre i viure en una favela”, explica la Terezinha, mentre una enèrgica Ana Paula assenteix.

A la Terezinha, la policia li va matar el seu fill Eduardo, de només 10 anys. Era el dos d’abril del 2015, Dijous Sant, i el nen esperava a la porta de la seva favela que arribés una germana. A l’interior de la casa, la mare feinejava, aliena al drama que li venia a sobre. “Vaig sentir un tret i el meu fill que em cridava: «Mama!»”, recorda aquesta mare que en encarar-se amb els agents només va rebre una amenaça. “Em van dir que callés, que havien matat el meu fill i amb la mateixa facilitat em podrien matar a mi”.

En canvi, en la declaració judicial, els policies van donar fins a quatre versions diferents, sense que en cap en fossin responsables. Tot és mentida, repeteix aquesta mare, que assegura que el seu fill no duia cap pistola a les mans sinó un telèfon blanc, i que tampoc era una “bala perduda” el tret que va matar el nen a l’acte. “L’Eduardo era un nen molt maco, molt afectuós, bon estudiant, mai s’havia ficat en cap problema, sempre anava de casa a l’escola”, recorda.

Buscant justícia

De moment, el cas de l’Eduardo ha acabat sense cap imputat, però De Jesus confia que finalment es faci justícia. Un informe intern de la policia va concloure que els agents van actuar en “legítima defensa” i que el menor va rebre una bala que anava dirigida a un narcotraficant. Però després de “molta lluita i trucar a moltes portes”, explica la mare, la Fiscalia ha ordenat reobrir el cas en haver identificat un agent com l’autor material del tret mortal. A Terezinha de Jesus no la convencen: vol arribar fins al final.

Combinació tòxica

Amnistia Internacional denuncia que quan hi ha policies involucrats en un crim la investigació es limita a un full d’incidències i gairebé sempre s’acaba resolent que la mort ha sigut per “un acte de resistència”. Segons l’ONG, la impunitat és fruit de la “combinació tòxica” que suposa una policia corrupta i violenta, uns tribunals que no fan justícia ni reparen les víctimes i unes comunitats pobres que són “invisibles” per ser escoltades i ateses per altres institucions.

“La policia està en guerra amb les faveles”, conclou Terezinha de Jesus, que ha hagut de marxar de Rio per por de patir represàlies arran de la seva campanya per aconseguir que els culpables per l’assassinat acabin pagant. La guerra forma part, segons aquesta dona, d’una operació de “neteja” a consciència dels que molesten i embruten la bonica postal que les autoritats pretenen oferir de la ciutat de la samba. Rio serà a partir del 5 d’agost ciutat olímpica, i es convertirà així en la primera seu llatinoamericana de la història, el colofó per al Brasil, que el 2014 ja va acollir el Mundial de Futbol.

Sorprès en una baralla

Ana Paula Oliveira s’emociona sovint quan parla del seu fill Johnnatha, mort el 14 de maig del 2014 als 19 anys. També per trets de la policia. El jove es va veure sense voler al mig d’una baralla entre uns nois i la policia, en una favela del nord de Rio de Janeiro. En intentar fugir, va rebre una bala dels agents, que van assegurar que s’havia resistit i no havia atès l’ordre d’aturar-se. Amb tot, un agent està imputat i espera judici. “La policia ens veu com a enemics, als que vivim a les faveles, més que als narcotraficants”, es lamenta Oliveira, que explica que després de l’assassinat del seu fill s’ha centrat a donar a conèixer la impunitat policial i la violència extrema que pateixen els més desfavorits.

La policia és responsable del 16% dels homicidis a Rio de Janeiro, segons Amnistia, que ha organitzat la campanya Jove negre viu per Europa. Tres quartes parts dels 56.000 assassinats en aquesta ciutat en un any són negres d’entre 15 i 19 anys, en un país on ser negre és gairebé sinònim de ser pobre. “És racisme el que patim a les faveles, tothom té un amic o un familiar que ha perdut un fill a mans de la policia”, afirma Oliveira aferrada a la mà de la seva col·lega Terezinha.