Els policies francesos protesten perquè no se senten segurs

París“Ens paguen per servir, no per morir”. Amb aquest contundent missatge, milers de policies s'han agrupat aquest dimecres davant la seu de l'Assemblea Nacional de França, a París. Tot i que la Prefectura no ha volgut comunicar la xifra de participació, els organitzadors han comptabilitzat 35.000 manifestants.

El lloc, simbòlic, no s'ha triat a l’atzar. La cambra baixa és on es couen les polítiques que s’apliquen sobre el terreny. Des de fa temps, les forces de l’ordre volen canviar-ne alguns ingredients: demanen més severitat per als seus “agressors”, que la resposta penal sigui més ferma. Fins a catorze organitzacions sindicals han alertat de la violència a la qual estan sotmesos cada dia. El president Emmanuel Macron n’està al corrent. Ell mateix assegurava no fa gaire que “les agressions [als policies] s’han duplicat en els últims quinze anys”.

Entre crispació i abatiment, l’estat d’ànim del conjunt dels cossos policials va a pitjor des de fa temps. Precisament aquest dimecres ha fet dues setmanes de la mort d’Éric Masson, el policia abatut d’un tret mentre intervenia en una operació a Avinyó, en un lloc on es traficava amb droga. Un drama que s’afegeix al de Stéphanie Monfermé, una agent administrativa de la comissaria de Rambouillet, al sud-oest de París, assassinada a finals d’abril per un home que hauria estat radicalitzat.

Penes mínimes

Amb aquest context caldejat, la implantació de penes mínimes per als agressors de policies és una de les mesures més reivindicades. Aquest càstig judicial va estar en vigor des del l’inici del quinquenni de Nicolas Sarkozy fins al 2014, quan la ministra Christiane Taubira va impulsar la seva supressió sota la presidència de François Hollande. Aquesta decisió es va justificar llavors dient que no era una mesura dissuasiva i que el jutge ha de poder dictar la pena en funció de la gravetat del delicte. El govern de Macron també es mostra reticent a les penes mínimes, tot i que reconeix que s’ha de millorar la resposta penal. “El problema de la policia és la justícia”, es queixava Fabien Vanhemelryck, el secretari general d’un dels principals sindicats, Alliance.

Personalitats de gairebé tot l'espectre polític, des del Partit Comunista fins a l’ultradretà Reagrupament Nacional, han fet acte de presència a la manifestació. Les qüestions d’inseguretat i delinqüència són cabdals en els programes de partit, i més ara, a un any de les eleccions presidencials.

L’aparició més sorprenent va ser la del mateix ministre de l’Interior, Gérald Darmanin. Tot i ser breu, la seva participació va ser molt comentada, principalment perquè el cos policial recrimina a la justícia que és massa indulgent. I, per conseqüent, s’oposen al ministre que la dirigeix, Éric Dupond-Moretti, company de govern de Darmanin, que es va posar així en una posició delicada. “He vingut simplement a donar suport als policies. Estan vivint un moment difícil, de dol. No hi ha res de més normal [...] en una República”, va defensar-se el titular d’Interior.