Vint-i-dos anys i mig de presó per a l'expolicia que va assassinar George Floyd

WashingtonVint-i-dos anys i mig de presó per a Derek Chauvin. Aquesta és la condemna que ha rebut a Minneapolis l'expolicia que va asfixiar amb el genoll George Floyd el 25 de maig del 2020. Deu anys més del que marquen les guies legals de l'estat de Minnesota per a condemnats per assassinat en segon grau sense historial delictiu previ, com és el cas de Chauvin. El jutge Peter Cahill va argumentar que els agreujants del cas, com l'abús de poder i "l'especial crueltat" que, segons ell, va mostrar Chauvin, justifiquen la decisió. L'agonia de Floyd, gravada en vídeo per una vianant, va provocar les protestes contra el racisme institucional més grans en dècades.

La condemna queda per sota dels trenta anys que va sol·licitar la fiscalia i dels quaranta, el màxim permès per llei, defensats per la família de la víctima. En un memoràndum dirigit al jutge, l'advocat de Derek Chauvin va reclamar la llibertat condicional del seu client argumentant que no era conscient d'estar cometent un crim. Chauvin, que té 45 anys, podria sortir en llibertat condicional per bon comportament un cop complerts dos terços de la condemna. És a dir, passats quinze anys.

Abans que el jutge Cahill llegís la seva decisió –que va assegurar que ha pres basant-se en els fets i no en l'opinió pública–, el mateix Derek Chauvin es va dirigir per primera vegada a la família de George Floyd per oferir-los el seu "condol" per la seva mort. Sense donar detalls, Chauvin va afegir que en el futur es coneixerà "una informació d'interès" i va desitjar que la família Floyd aconsegueixi "tranquil·litat d'esperit". Una breu i concisa intervenció que va venir precedida de diversos testimonis, inclòs el de la seva mare, Carolyn Pawlenty, que va parlar en públic per primera vegada des de l'incident. Pawlenty va defensar la innocència del seu fill i el va descriure com un "bon home", una persona de "gran cor".

Per contra, la família Floyd va aprofitar el seu torn per argumentar la necessitat de la pena més alta. Emocionat, Terrence Floyd, un dels germans de la víctima, es va dirigir a Chauvin per intentar entendre els seus motius. "En què estaves pensant? Què et passava pel cap quan tenies el genoll sobre el coll del meu germà?", va preguntar visiblement afectat. Philonise Floyd, un altre dels germans, va assegurar que la seva família havia rebut "una sentència de per vida" al no poder comptar mai més amb George Floyd.

Els tres policies que van actuar al costat de Derek Chauvin esperen encara el seu judici, previst per a l'agost, i els quatre, al seu torn, afronten càrrecs federals per violació dels drets civils de l'afroamericà, entre altres motius per denegació d'assistència mèdica i ús excessiu de la força sobre la víctima. Quan la violació de drets civils resulta en la mort de la víctima, com va ser el cas de George Floyd, els acusats afronten una condemna màxima de cadena perpètua i fins i tot la pena de mort. Chauvin està acusat no només per la mort de Floyd, també per un episodi del 2017 amb un adolescent a qui va colpejar i al qual també va posar sobre el genoll sobre el seu coll quan es trobava emmanillat.

Una de les esperances d'activistes pels drets civils és que la condemna a Chauvin creï un precedent per al futur i trenqui amb la inèrcia de dècades d'impunitat policial. Des del 2005, onze agents han estat condemnats per assassinats comesos en accions policials. La condemna més severa va ser de quaranta anys, i de set en el cas de la més baixa. La mitjana, segons una investigació acadèmica recollida pel New York Times, és de 21 anys de presó.

Reforma policial pendent

Es tanca el cas Derek Chauvin, però queda pendent la reforma federal de la policia. Republicans i demòcrates continuen sense posar-se d'acord en qüestions fonamentals. I, mentrestant, van superant-se sense èxit els terminis que han anat imposant promotors i negociadors. Primer, el que va desitjar el president Joe Biden, que va pregar a Congrés poder signar la llei de reforma policial el 25 de maig, quan es va complir un any de l'assassinat de George Floyd. Segon, l'autoimposat pels mateixos negociadors, que es van marcar el juny com el mes per resoldre diferències. Sobre la taula hi ha dues propostes de llei. La dels demòcrates porta el nom de George Floyd. La republicana està escrita pel senador Tim Scott, únic senador negre de la bancada conservadora. La primera proposa una àmplia reforma de la policia i inclou la fi de la "immunitat qualificada", una doctrina legal que protegeix els agents davant de demandes civils.

El grau de protecció legal dels policies segueix sent avui el principal punt de fricció entre els dos partits. Els demòcrates han arribat a relaxar la seva posició respecte a la immunitat dels agents, sempre que sigui possible demanar als seus departaments de policia. Segons el senador republicà Josh Hawley, l'interès del seu partit per aquesta opció és més baix conforme avancen les negociacions. El líder de la minoria conservadora a la cambra alta, Mitch McConnell, va atacar dijous als demòcrates acusant-los de "federalitzar i desfinançar la policia".