Macedònia torna a utilitzar gas lacrimogen contra els refugiats

Barcelona / MunicNou episodi de violència de les forces policials contra refugiats, i aquest cop per part d’un estat reincident. Macedònia ha tornat a utilitzar aquest dilluns gas lacrimogen contra els refugiats amuntegats a la frontera amb Grècia, una estratègia de dispersió que la policia del país ja havia utilitzat l’agost passat. La tensió a les localitats frontereres va en augment d’ençà que el govern de Skopje va aplicar la setmana passada dures restriccions a l’accés dels immigrants, i en va deixar milers atrapats en territori grec. Es calcula que, només a la ciutat fronterera d’Idomeni, hi ha més de 8.000 persones bloquejades.

És en aquest context que cal emmarcar els incidents d’ahir. Després de deixar passar durant la nit uns 300 sirians i iraquians -les úniques nacionalitats que accepta Macedònia-, la policia va tornar a tancar la frontera al matí. En senyal de protesta, diversos refugiats es van estirar a les vies del tren prop d’Idomeni. Al mateix temps, un altre grup va abraonar-se contra la tanca de filferro de la frontera i va tirar-ne una part a terra amb l’ajuda d’una estructura de ferro utilitzada com a ariet. Segons les imatges difoses per diversos mitjans i agències a internet, un cop van tombar la tanca, alguns immigrants van tirar pedres contra els agents macedonis tot cridant “Obriu la frontera!”

Va ser llavors quan la policia va decidir contraatacar, llançant tant gasos lacrimògens com bombes eixordadores per dispersar la multitud, entre la qual hi havia moltes criatures. Metges Sense Fronteres (MSF) va informar a través del seu compte de Twitter que després dels enfrontaments va atendre 15 persones per problemes respiratoris (nou eren menors) i set per ferides provocades per la tanca (tres menors). No va transcendir si alguns refugiats van aconseguir entrar a Macedònia aprofitant el caos del moment. A partir de mig matí es va reobrir la frontera, però només per a sirians i iraquians que tinguessin tota la documentació en regla -una minoria.

Risc de “successos dramàtics”

Hores després dels enfrontaments, el ministre d’Exteriors de Macedònia, Nikola Poposki, va advertir de la possibilitat que es produeixin “successos dramàtics” a Europa els pròxims dies si no hi ha una resposta efectiva i coordinada per gestionar el flux de refugiats. Al seu parer, la situació no es resoldrà ni mirant cap a una altra banda ni “protegint només els propis interessos”. Tot i això, Macedònia -juntament amb Eslovènia, Croàcia i Sèrbia- va decidir divendres passat que només deixaria passar 580 immigrants al dia pel seu territori.

La mesura, que arribava pocs dies després de vetar l’accés als afganesos, ha acabat per desbordar centres d’acollida com el d’Idomeni, amb capacitat per a només 1.500 persones. Molts refugiats s’han vist obligats a dormir a la intempèrie, cosa que ha generat baralles per aconseguir matalassos o precaris refugis on resguardar-se del fred.

Mentrestant, el govern grec ha habilitat dos campaments provisionals prop de la frontera, on han sigut traslladats un miler de persones, i instal·larà dos centres al nord del país al llarg de la setmana que ve, segons van confirmar ahir fonts oficials a l’agència Efe. La situació, però, no és només complicada a prop de la frontera. Unes 5.000 persones s’acumulen en sales d’espera habilitades com a centres d’acollida al port del Pireu, a Atenes. “Les condicions higièniques són insuficients i l’angoixa de veure si hi haurà prou menjar per a tothom és permanent”, explicava també a Efe Cristina Papayeoryiu, de MSF.

A la mateixa capital hi ha tres campaments més, tots saturats, i un tercer que han improvisat els immigrants a la plaça Viktoria. Tenint en compte, a més, que l’arribada de refugiats a les illes gregues des de Turquia no para de créixer, l’executiu hel·lè va demanar ahir a la Unió Europea 468 milions d’euros per cobrir l’augment de personal, recursos i infraestructures requerits. Cal tenir en compte que fins a 22.000 refugiats han quedat atrapats en territori grec des de l’enduriment dels controls als països de la ruta balcànica.

Merkel: “Aquesta no és la meva Europa”

Amb una societat, una classe política i una opinió publicada dividides, Angela Merkel va assegurar que pensa tirar pel dret amb la seva política de gestió de la crisi migratòria. “No tinc pla B”, va remarcar la cancellera diumenge en un programa nocturn de la cadena televisiva ARD. “La meva maleïda responsabilitat i obligació és que aquesta Europa trobi un camí comú”, va indicar una emocionada Merkel, alhora que reiterava la necessitat d’una solució amb la participació de Turquia i rebutjava el tancament de fronteres. “Aquesta no és la meva Europa”, va assegurar la cancellera.