La polèmica visita de l'ONU a la Xina passa de puntetes pels drets humans
Pequín utilitza la presència de l'alta comissionada Michelle Bachelet a Xinjiang per negar les acusacions de genocidi als uigurs
PequínEl primer viatge d'un alt funcionari de drets humans a la Xina en 17 anys no ha acontentat ningú. La visita va ser llargament negociada amb les autoritats xineses. El resultat ha sigut un estrany viatge de sis dies, sota estrictes mesures de seguretat, en què cap periodista occidental ha pogut acompanyar l'alta comissionada a la seva estada al Xinjiang, la regió del nord-oest on viu la minoria uigur, i en què ni tan sols ha passat per Pequín.
El covid-19 ha servit de justificació perquè la Xina organitzés un viatge de “bombolla sanitària”. Cap persona que no ha autoritzat el govern xinès ha pogut entrar a la bombolla i acostar-se o estar present en un acte amb Bachelet. Organitzacions no governamentals i els Estats Units han criticat les condicions del viatge i van alertar del perill que la Xina l'utilitzés per blanquejar els abusos a la població uigur.
Tot i el control imposat per Pequín, la visita de Bachelet va coincidir amb la publicació per un consorci de 14 mitjans internacionals de milers de documents i fitxes policials que aporten proves noves de la repressió que pateix la població uigur. “Els arxius policials de Xinjiang” són documents hackejats al govern xinès que revelen amb detall les ordres policials de detenció massiva de uigurs i la norma de “disparar a matar” als que es resisteixin. Les detencions es justifiquen com a mesures antiterroristes i no es motiven les acusacions. Els informes assenyalen, com a artífexs d’aquesta política, alts càrrecs del Partit Comunista i el mateix president Xi Jinping. Els documents demostren l’existència de presons i de centres de reeducació pels quals es calcula que han passat més d’un milió de uigurs. La Xina ho nega i diu que són centres de “formació professional” per donar als uigurs un ofici. Pequín també nega l'existència de camps de treball i les esterilitzacions forçoses.
Polèmica roda de premsa
El viatge de l'expresidenta xilena va acabar dissabte amb una roda de premsa, també virtual, que va amplificar les crítiques. Els mitjans xinesos van dedicar més temps a preguntar a Bachelet per la situació dels drets humans als Estats Units que a Xinjiang i van reproduir àmpliament les felicitacions de la funcionària al govern xinès. Els escassos mitjans internacionals que van poder preguntar no van obtenir respostes clares sobre el que l'alta comissionada pensa sobre el que està passant a Xinjiang. I la UE s’ha sumat a les crítiques i ha lamentat la falta d’accés lliure als camps de detenció.
La responsable dels drets humans de l'ONU va justificar les circumstàncies del viatge assegurant que les visites oficials no tenen “caràcter d'investigació” i que era “una oportunitat per mantenir converses directes amb els líders més importants de la Xina”. Des de les Nacions Unides es destaca la importància de mantenir vies de comunicació i trobades bilaterals per poder debatre sobre els drets humans i altres temes, com ara el canvi climàtic, on cal comptar amb Pequín.
Drets humans "no occidentals"
Però el viatge oficial mostra la bretxa entre la Xina i Occident i com els drets humans han esdevingut una arma. Per a Occident és un motiu clar amb el qual atacar la Xina, més enllà de la guerra econòmica o tecnològica i una vegada comprovat que el desenvolupament del gegant asiàtic no impulsarà canvis democràtics. Des del costat xinès no han dubtat a recollir el guant en aquest duel. La Xina defensa que els drets humans no són universals i no són propietat d'Occident. Reivindica uns drets humans basats en la seva tradició i concepció del món. Per exemple, els seus dirigents s'afanyen a reivindicar que sortir de la pobresa i no passar gana és un dels principals drets humans, i en això ells són campions.
Que hi hagi uns drets humans amb “característiques xineses”, que no preveuen una justícia independent, com també una democràcia amb “característiques xineses”, no és un afer menor. El discurs soscava la universalitat dels drets i en molts països el missatge autoritari sona bé. No en va, l’aliança signada al febrer entre Xi Jinping i Vladímir Putin incloïa la defensa d’uns drets humans "no occidentals".