Polèmica per la memòria d'Irlanda del Nord

Maze (Irlanda del Nord)En una carretera tranquil·la al sud de Belfast, només l'aparició sobtada d'una torre de vigilància i trossos de murs enderrocats ofereix algun indici de la que un dia va ser una de les presons més conegudes d'Europa. Després que tots els seus reclusos creuessin la porta el 2000, els bulldozers hi van entrar i no van deixar pràcticament res intacte del que havia estat aquella fortalesa de màxima seguretat. La carretera i la runa han estat més ràpids a eliminar els records de l'antiga presó de Maze que no pas la memòria viva del que va passar entre aquelles parets, especialment la vaga de fam de Bobby Sands i nou camarades més de l'IRA, que el 1981 reclamaven el dret a ser tractats com a presoners polítics i no com a criminals.

Han passat ja quinze anys des de l'Acord de Pau de Divendres Sant, que va obrir les portes a l'alliberament de centenars de presoners -republicans i unionistes-, però els terrenys d'aquell centre de reclusió continuen sent al cor de la discòrdia política.

Memòria històrica

Després d'una dècada d'indecisió, la coalició de govern local va decidir fa poc construir-hi un centre dedicat a estudiar la pau i la resolució de conflictes, a més d'un parc industrial per a empreses d'alta tecnologia. L'Ajuntament de Maze va oferir el projecte a l'arquitecte Daniel Libeskind, conegut pel seu treball a la Zona Zero de Manhattan i pel Museu Jueu de Berlín. Però, en comptes de veure el futur centre com un símbol potent de la reconciliació, unionistes i republicans han acabat immersos en una agra disputa sobre com s'hauria d'explicar el passat recent.

Entre l'enderroc encara es pot veure perfectament el pavelló en forma d'hac on hi havia el petit hospital on Bobby Sands i els seus companys van passar els últims dies. En principi, aquest edifici no havia de formar part del nou centre, però, tot i això, alguns líders unionistes ja han sortit a protestar contra el que creuen que podria convertir-se en "un santuari del terrorisme". "És el lloc més tòxic que es podria haver trobat per a un edifici d'aquest tipus", protestava el líder del Partit Unionista de l'Ulster, Mike Nesbitt.

Pat Sheehan, que era un dels reclusos que va seguir aquella vaga de fam, sosté, en canvi, que els opositors al projecte exageren la importància simbòlica d'aquest lloc per als republicans. "La gent que va morir aquí no està en les restes de les parets o al terra del pavelló H", assegura Sheehan. "Estan vius en la memòria i el cor d'una generació que es va inspirar en aquell sacrifici", recorda. Sheehan va passar 55 dies sense menjar i probablement hauria estat el següent a morir si no s'hagués posat fi a la protesta.

Des de l'Acord de Pau del 1998, un nou negoci ha sorgit a Belfast amb milers de visitants que s'embarquen en tours guiats a través dels llocs més simbòlics del conflicte, on les parets i els seus murals coloristes commemoren cadascun dels esdeveniments.

Quan el centre de Libeskind obri el 2015 -com està previst-, segur que els 24 quilòmetres que separen Belfast de Maze passaran a formar part d'aquests tours , per molt que els organitzadors del projecte s'esforcin a recordar que hi ha molta més història en aquell tros de terreny, que en algun moment del passat també va acollir una base de les forces aèries britàniques i un antic circuit de curses de cotxes.