La polèmica llista de convidats de Joe Biden

BarcelonaEls Estats Units acullen aquesta setmana la Cimera per la Democràcia, amb el clar objectiu d'escenificar el seu suposat lideratge en la defensa de les llibertats i dels drets de què històricament han presumit. La trobada reuneix virtualment 110 caps d'estat d'arreu del món i la finalitat és reforçar els sistemes democràtics en un escenari internacional en què "la democràcia no passa per accident" i confronta reptes com l'auge de l'autoritarisme, les vulneracions de drets humans o fins i tot la crisi climàtica. "Renovar les nostres democràcies requereix una feina conjunta", ha dit Joe Biden en el discurs inaugural. La defensa de la democràcia és un dels compromisos i les intencions que Biden va posar en primera línia en la seva agenda de treball.

Però més enllà de liderar el discurs sobre llibertats, aquesta vegada s'ha pres la llibertat de decidir quins països tenen una democràcia de nivell i són mereixedors d'assistir a la seva cimera. Així doncs, la polèmica s'ha sembrat perquè països com Egipte, Turquia, Rússia, la Xina, Cuba, Nicaragua, Hondures, el Salvador o Guatemala no hi han estat convidats. En canvi, el Brasil, l'Iraq i les Filipines, sí. La secretària de premsa dels EUA, però, va declarar que "la inclusió a la llista o la mera invitació no és un segell de qualitat de la democràcia de cada país, com tampoc implica l'exclusió d'un cert club o la desaprovació dels que no hi són".

Els exclosos

Les no invitacions –també, en alguns casos, les invitacions– han generat malestar en diversos punts del planeta. Sobretot a Pequín: no només per no tenir entrada a la cimera, sinó sobretot per veure que Taiwan, territori que reclama la seva sobirania, sí que hi era. El gegant asiàtic va publicar el cap de setmana un document titulat "La Xina, una democràcia que funciona", en què feia palesos els elements destacats del seu estat de dret i afirmava que "no hi ha un únic model de democràcia". També posava en dubte la validesa democràtica dels Estats Units, que han demostrat estar molt polaritzats. El ministre d'exteriors cubà, Bruno Rodríguez, ha declarat que l'actitud dels EUA és una mostra de "debilitat".

La llista ha aixecat polèmica, també, per casos com el d'Hongria, membre de l'OTAN i l'únic país de la UE que no és a la llista. El primer ministre, Viktor Orbán, enfadat per la situació, ha aconseguit vetar que la Unió Europea pugui arribar a acords vinculants per a tots els països en aquesta cimera. El president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, participaran en l'esdeveniment, que durarà dos dies, però no podran arribar a compromisos ferms limitats a actuar d'acord amb el Tractat de la Unió per a la política exterior comunitària.