El poble japonès on hi ha més ninots que persones

Nagoro (Japó)Fa 18 anys van néixer els últims infants a Nagoro, un remot poble entre muntanyes a l’illa japonesa de Shikoku. Ara només hi viuen una mica més de dues dotzenes d’adults. L’escola primària de la petita localitat va tancar les portes el 2012, poc temps després que els últims dos alumnes acabessin el sisè grau. Una anciana de 70 anys, Tsukimi Ayano, però, va voler tornar la vida al centre educatiu i, davant la falta de personetes, va decidir col·locar-hi ninots de drap. Ayano va reunir a l’escola més de 40 ninots fets a mà i de mida natural. Fins i tot va recrear la celebració de l’ undokai, una competició esportiva molt popular al Japó, i va col·locar ninots en una mena de pista d’atletisme, sobre un gronxador i simulant estar a punt de llançar una pilota. Sona surrealista, però el desplegament de ninots va tenir efecte.

“Aquí al poble ja no veiem nens, i jo voldria que n’hi haguessin perquè ens fan la vida més alegre. Per això vaig decidir fer-los jo, encara que fossin de drap”, argumenta la dona, que va néixer a Nagoro i durant els últims set anys s’ha encarregat d’organitzar un festival anual de ninots al poble. En total, a la localitat, s’hi han arribat a aplegar 350 ninots, és a dir gairebé deu ninots per cada habitant. Tots fets per Ayano i altres veïnes: els ninots tenen una mena d’armadura de fusta i filferro perquè s’aguantin lleugerament drets, estan farcits de paper de diari i van vestits amb roba vella donada per gent d’arreu del Japó. Col·loquen els ninots de manera que evoquin les persones reals que en el passat van viure al poble. Per exemple, hi ha ninots en una parada d’autobús com si estiguessin esperant que arribés el transport urbà, uns altres semblen treballadors de la construcció que fumen una cigarreta durant una pausa de la feina i d’altres representa que són nens que juguen entre els arbres. També hi ha ninots asseguts als pupitres de l’escola.

L’efecte general, el d’un poble controlat per ninots, no és tan esgarrifós com podria semblar. “No em sembla esfereïdor”, va comentar Fanny Raynaud, una infermera francesa de 38 anys que estava viatjant pel Japó amb el seu marit i es va atansar a Nagoro per veure els ninots després d’haver llegit en un blog de viatges que els ancians de la localitat tenien aquest hobby. “Crec que és una manera bonica de fer reviure aquest llogaret”, va afegir.

La població del Japó és cada cop més vella i aquesta tendència es nota especialment a les zones rurals, on les poques oportunitats d’ocupació se sumen a la baixa taxa de natalitat. “Aquí no hi ha oportunitats per als joves”, admet Ayano, que recorda que Nagoro abans tenia una clínica, un saló de jocs i una cafeteria. Ara a Nagoro no hi ha ni un sol comerç.

Població envellida

Nagoro és un dels molts pobles que conformen una àrea municipal del Japó on més del 40% de la població té 65 anys o més. Fins i tot amb subsidis per a l’atenció mèdica dels infants, descomptes en despeses mèdiques i suport per a l’habitatge, la zona no ha aconseguit atreure nous residents ni fer que hi tornin els que van néixer a la regió.

Ayano és una dels molts que van marxar del poble. Ho va fer amb 12 anys, quan el seu pare va aconseguir feina en una empresa d’aliments a Osaka, la tercera ciutat més gran del Japó. El seu pare, però, va tornar a Nagoro fa dècades, i ella ho va fer fa 16 anys per tenir cura d’ell. L’home té 90 anys i és, ara, l’ancià més gran del poble. Davant de la casa de l’home, hi ha un petit camp i Ayano hi va plantar raves i altres hortalisses, però els ocells se les menjaven. Així que la dona va decidir col·locar un espantaocells que va fer amb les seves pròpies mans i que tenia una aparença similar al seu pare. “Va funcionar”, declara la dona eufòrica, així que va decidir fer-ne més. La seva sorpresa, però, va ser quan la gent que passava en cotxe per la carretera sovint s’aturava per demanar indicacions als ninots, pensant que eren persones reals. I això va fer que Ayano optés per fabricar-ne més per tornar la vida al poble.

Ara la dona fa de vegades classes de construcció de ninots a Nagoro o fins i tot a pobles del voltant, que s’han mostrat atrets per la idea. El dia que Nagoro va celebrar la competició esportiva per a ninots, molts veïns de la zona hi van assistir i fins i tot joves universitaris, que van acudir a la localitat disposats a ajudar els ancians a distribuir les figures de drap pel poble. Així mateix, també hi van participar molts curiosos que simplement hi van anar per veure amb els seus propis ulls el desplegament de ninots. La competició va ser inaugurada amb tota solemnitat per un veí, Osamu Tsuzuki, de 73 anys, que va dir: “En nom dels voluntaris, els residents i més de 300 ninots, els donem la benvinguda”.

Hiroyuki Yamamoto, de 82 anys i resident d’un poble veí, va acariciar la galta d’una nina que estava a l’escola del poble. “És tan maca que m’agafen ganes de parlar amb ella”, va comentar. Una altra anciana, Kayoko Motokawa, de 67 anys, no es va mostrar tan optimista: “És una llàstima que Nagoro sigui ara famós pels seus ninots i no pas per la seva gent”.

Copyright The New York Times