Una platja sense banyistes, el símbol de la divisió de Xipre
THE NEW YORK TIMES / FAMAGUSTA (XIPRE)Les serps s'esmunyen dins dels edificis abandonats a la paradisíaca ciutat costanera de Varosha, a l'illa de Xipre, un enclavament fantasma on el temps es va aturar l'agost del 1974. Aquell va ser l'any en què Turquia, en resposta a un intent de cop d'estat a Xipre alenat per Grècia, va envair l'illa, que va quedar dividida entre el sud, grecoxipriota, i el nord, ocupat per Turquia.
Dels 15.000 habitants de Varosha que van fugir presos pel pànic -la majoria d'origen grec-, gairebé tots esperaven tornar a les seves cases en qüestió de dies. Però es van equivocar. El seu exili forçat encara continua, mentre que l'exèrcit turc custodia la ciutat, envoltada per filferros espinosos, i només permet que la natura hi visqui.
"Ho vaig perdre tot després de la invasió: la casa, el negoci, els tarongers...", diu Harris Demetriou, de 71 anys. "Miro de no pensar en el passat, en la meva misèria, m'he donat per vençut", assegura Demetriou, que des d'aleshores ha reconstruït la seva vida en un suburbi a prop de Nicòsia, la capital xipriota.
Després de la invasió centenars de milers de persones del nord i el sud de l'illa van ser forçades a deixar casa seva, i es va obrir així un llegat de ressentiment i recriminació mútua entre grecs i turcs. Totes les poblacions que van ser evacuades, al nord i al sud, van ser reocupades, però Varosha va ser l'excepció, una anomalia que ha deixat un museu urbà petrificat, inaccessible, en què el temps sembla que s'ha aturat.
Un conflicte intractable
Amb les seves platges d'aigües cristal·lines i hotels de luxe que van atreure Elizabeth Taylor i Richard Burton transformats en terra de ningú, Varosha s'ha convertit en un símbol de com d'intractable és el conflicte. Els grecoxipriotes acusen els turcoxipriotes de voler fer servir Varosha com a moneda de canvi, i els turcs retreuen als grecs la seva intransigència.
El pla de reunificació de l'illa redactat per l'ONU l'any 2004 preveia que Varosha quedaria sota control grecoxipriota en el marc d'una confederació que els turcoxipriotes van acceptar. Però els grecs van rebutjar finalment l'entesa.
I, així, Varosha va continuar atrapada en el túnel del temps. Els seus hotels -amb les finestres trencades i les façanes castigades per l'artilleria- s'aixequen davant de platges desertes.
A l'altre cantó del filat unes joves en biquini juguen a pales mentre assaboreixen un còctel, alienes als edificis bombardejats. Això, mentre un militar turc vigila des d'una torre de guàrdia, per si cap intrús gosa traspassar la línia de separació.
Els pocs que han aconseguit entrar a la ciutat fantasma, i també alguns turcoxipriotes que han fet el servei militar allà, asseguren que sembla un decorat de Hollywood. Okan Dagli, un turcoxipriota que va veure Varosha quan va servir l'exèrcit, assegura que se li va remoure l'estómac. "Tot està saquejat i en ruïnes -diu-, sembla com si el temps s'hagués aturat, és molt trist i preocupant".
Per alguns turcoxipriotes de la zona, l'ocupació de Varosha -on patrullen els soldats turcs- és un escàndol i una vergonya. "A mi em fa sentir malament", diu Selma Caner, una professora de filosofia turcoxipriota de 28 anys que pren el sol a la platja al costat del filat. "És una mica esgarrifós venir aquí. Però després d'un temps, la anormalitat es converteix en normal".
L'opció de restaurar la ciutat
Okan Dagli, el turcoxipriota que va ser a Varosha com a soldat, forma part d'una organització que promou la reconciliació a l'illa i està convençut que un dia l'oportunitat de negoci que representaria restaurar l'ara ciutat fantasma triomfarà sobre el recel entre les dues comunitats. Es calcula que caldrien 10 anys per tornar a fer lluir aquest enclavament turístic i 10.000 milions d'euros d'inversió.
"Vull que Varosha torni a ser una ciutat viva, que deixi de ser una ciutat fantasma", assegura Dagli. "No veig cap futur si ens mantenim dividits per sempre", conclou.