El plàstic s’amuntega a Occident perquè la Xina ja no el vol reciclar
L’1 de gener Pequín va deixar d’importar la meitat del plàstic mundial
LondresDes que la Xina va anunciar l’any passat que ja no volia ser l’“abocador del planeta”, i que, per tant, deixaria de reciclar gairebé la meitat dels plàstics i productes de paper del món, els estats occidentals es van quedar sense saber què farien quan entrés en vigor la prohibició, cosa que va passar l’1 de gener.
La resposta de molts països, com el Regne Unit, per exemple, va ser no fer res. I és per això que almenys un punt de recollida de residus de Londres ja està patint una acumulació de productes reciclables de plàstic i ha hagut de pagar per eliminar-ne alguns. Acumulacions d’aquests tipus s’han registrat també al Canadà, Irlanda, Alemanya i altres estats europeus, mentre que en ciutats portuàries com Hong Kong s’estan amuntegant tones d’escombraries.
Steve Frank, de Pioneer Recycling a Oregon, té dues plantes que recullen i classifiquen 220.000 tones de materials reciclables cada any. La majoria anava a parar a la Xina fins ara. “El meu inventari està fora de control”, es queixa. La decisió de la Xina, segons Frank, ha generat “un gran desgavell en el flux de reciclables mundials”. Ell espera ara poder exportar residus a països com Indonèsia, l’Índia, el Vietnam o Malàisia -“allà on puguem”, va dir-, però “no podran compensar” les pèrdues.
La nova taxa de la UE
Al Regne Unit, Jacqueline O’Donovan, directora gerent de l’empresa britànica d’eliminació de residus O’Donovan Waste Disposal, va dir que “el mercat ha canviat completament” des que va entrar en vigor la decisió de la Xina. La seva empresa recull i distribueix al voltant de 70.000 tones d’escombraries cada any i preveu que es generin “grans colls d’ampolla a tot Anglaterra” en els pròxims mesos.
La primera ministra britànica, Theresa May, es va comprometre fa uns dies a eliminar els residus evitables en un termini de 25 anys. En un discurs, va instar els supermercats a introduir passadissos lliures de plàstic en què tots els aliments estiguin sense empaquetar.
La UE, per la seva banda, va plantejar un impost sobre bosses i embalatges de plàstic, citant la decisió de la Xina i també la salut dels oceans, entre altres raons. Aquestes mesures poden ajudar a alleujar la situació algun dia, però de moment el Regne Unit i altres països occidentals es troben amb muntanyes creixents de plàstics reciclables i no tenen lloc on posar-los. Els experts diuen que la resposta immediata a la crisi pot ser la incineració o els abocadors, totes dues coses perjudicials per al medi ambient.
La prohibició d’importació de la Xina afecta 24 tipus de residus sòlids, incloent-hi el paper i el tereftalat de polietilè de baixa qualitat usat en ampolles de plàstic, com a part d’un ampli esforç de neteja del país i una campanya contra les “ yang laji ” o “escombraries estrangeres”. També estableix nous límits als nivells d’impuresa d’altres reciclables.
La Xina havia estat processant fins ara almenys la meitat de les exportacions mundials de residus de paper, metalls i plàstics utilitzats del món: 7,3 milions de tones el 2016, segons dades recents de la indústria. Al mes de juliol la Xina va notificar a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que tenia la intenció de prohibir algunes importacions d’escombraries i va afirmar que calien accions per protegir el medi ambient i millorar la salut pública.
“Hi ha grans quantitats de residus bruts o fins i tot residus perillosos que es barregen amb els residus sòlids que es poden utilitzar com a primeres matèries”, deia la carta de Pequín a l’OMC: “Això ha contaminat greument el medi ambient a la Xina”. Els xinesos també es queixaven que bona part del material reciclable que el país rebia d’ultramar no s’havia netejat adequadament o estava barrejat amb materials no reciclables.
El moviment sobtat ha deixat els països occidentals lluitant per afrontar una acumulació d’escombraries de plàstic i paper a la recerca de nous mercats per als residus. “No és només un problema nostre”, va dir Simon Ellin, director executiu de l’Associació de Reciclatge a la Gran Bretanya. “La resta del món està pensant encara: «Què podem fer?»”