Els eixams quilomètrics de llagostes que posen en risc l’Àfrica oriental

BarcelonaLa Bíblia, i també la Torà, diu que Déu va enviar deu grans plagues a Egipte perquè el faraó alliberés el poble hebreu de l’esclavitud. La vuitena va ser de llagostes. Des de fa mesos l’Àfrica oriental està sent víctima d’una invasió gegant d’aquests insectes, que recorda a l'episodi que expliquen les pàgines de les escriptures hebrees. No és el primer cop que passa, però sí que és la més greu de les últimes dècades. Núvols immensos de milers de milions de llagostes que creuen fronteres sense gaire dificultat han arribat a Etiòpia, Somàlia, Kènia, Eritrea, Djibouti, Uganda, Tanzània, el Sudan, Egipte i el Sudan del Sud, i també a l’Aràbia Saudita i al Iemen, on es va originar el brot.

Els efectes són -i seran- catastròfics: arrasen pastures, collites, plantacions i fins i tot boscos i sabanes. I això últim, en una regió on bona part de la població depèn de la terra per sobreviure, ataca directament la vida. La plaga és una amenaça real per a la seguretat alimentària de més de 30 milions de persones.

Fa uns dies, el secretari general adjunt d’Afers Humanitaris de l’ONU, Mark Lowcock, posava un exemple significatiu. “Un núvol de llagostes d’un quilòmetre quadrat, és a dir, de 40 a 80 milions de llagostes, pot consumir en només un dia aliments suficients per alimentar 35.000 persones al dia”, explicava. Lowcock assegurava que un eixam de llagostes situat al nord-est de Kènia tenia una mida de fins a 2.400 quilòmetres quadrats. “Per tant, si la meva calculadora funciona, significa que hi hauria entre 100.000 i 200.000 milions de llagostes només en aquest eixam, i que estan devorant prou aliments per alimentar 84 milions de persones en només un dia”.

La crisi climàtica, que com la majoria de mals globals martiritza primer els més vulnerables, també hi té a veure. Les variacions climàtiques extremes que va patir la Banya d’Àfrica l’any passat -sequeres històriques i posteriors inundacions, també de rècord- han cuinat unes circumstàncies idònies per a una reproducció explosiva d’aquests insectes. A més, la falta de pluges i l’increment de les temperatures fan que els insectes busquin aliments en zones més verdes, on abans no arribaven.

Mentrestant, les reiterades alertes dels països afectats, i també de les Nacions Unides, no estan aconseguint de moment una resposta suficient per fer front a la plaga. L’ONU ha demanat 76 milions de dòlars a la comunitat internacional per donar suport “de manera urgent” a la lluita contra els insectes. Fins ara, només s’ha recaptat un 30% del total. Hi ha pressa. Al març comença l’època de pluges, que segons els experts dificultarà encara més el control de la invasió. I les llagostes són ràpides: en només un dia poden recórrer fins a 150 quilòmetres.

Arriba al Sudan del Sud

Un dels últims països afectats és el Sudan del Sud, en guerra des del 2013 i on la situació de crisi humanitària ja era especialment greu abans de l’arribada dels insectes. El conflicte ha deixat el 60% de la població en situació d’inseguretat alimentària. També s’hi sumen la sequera i les inundacions de l’any passat, que van provocar el desplaçament de milers de persones.

“Això podria ser la gota que faci vessar el got”, ha advertit la directora de Save the Children al Sudan del Sud, Rama Hansraj. Sense llagostes ja es preveia que 1,3 milions d’infants menors de 5 anys patirien desnutrició aguda el 2020. Amb les llagostes, que comencen a cobrir el cel sud-sudanès, la xifra es dispararà.