El pla de Modi per elevar l'Índia a l'altar global

Pequín"El segle XXI és el segle d'Àsia", va afirmar dijous el primer ministre indi, Narendra Modi, davant dels seus veïns asiàtics a la cimera de l’ASEAN (Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic). Li va faltar afegir que l'Índia, evidentment sota el seu mandat, aspira a liderar-lo. La cimera del G-20 és la posada de llarg perquè Modi reivindiqui el seu paper com a estadista mundial i el lideratge del seu país en un nou ordre internacional. Un paper de lideratge que també s'ha vist confirmat en l'àmbit de la carrera espacial, després de l'èxit de la missió de la sonda Chandrayaan-3, que el 23 d'agost va aconseguir allunar, per primera vegada, al pol sud del satèl·lit de la Terra. En el mateix discurs a l'ASEAN, Modi va assegurar que cal "elevar la veu del Sud Global per l'interès comú de tots", una idea sobre la qual gira la seva posició geopolítica.

Modi pretén que l'Índia es converteixi en un pont entre Occident –amb el qual manté bones relacions– i els països del Sud Global, que reclamen canvis estructurals i avançar cap a un món multipolar.

El primer ministre defensa el paper de l'Índia fent equilibris davant de les tensions entre els Estats Units i la Xina com una opció pròpia i reivindicant que són una democràcia. Als carrers de l'Índia els cartells anunciant el G-20 presenten el país com la "mare de la democràcia", tot i que la realitat és que des que Modi va arribar al poder, el 2014, ha augmentat l'autoritarisme i s'han deteriorat drets bàsics com la llibertat de premsa, la llibertat de religió i la llibertat de reunió. Modi defensa una Índia per als hindús que margina els musulmans i els practicants d'altres religions. Però el deteriorament democràtic amb prou feines ha aixecat crítiques a Occident.

Equilibri entre els blocs

El govern de Narendra Modi es beneficia del fet que els Estats Units necessiten aliats davant del desafiament de Pequín al seu lideratge mundial. L'Índia no ha condemnat la invasió d'Ucraïna, ni ha tallat relacions amb Rússia, però tampoc s'hi ha lligat amb una aliança, com ha fet Pequín. Modi, això sí, no ha dubtat a incrementar les compres de gas i petroli a Moscou, beneficiant-se així d'un preu més barat. Alhora, ha cuidat les seves relacions amb Washington i fins i tot hi ha augmentat la cooperació. L'Índia és un membre del Quad, un fòrum de diàleg de seguretat estratègic amb Austràlia, el Japó i els Estats Units. A més, coqueteja amb la possibilitat de col·laborar amb l'OTAN. Modi vol ser a tot arreu, sense que ningú s'enfadi.

Les relacions amb la Xina, però, sí que són tenses, ja que les dues potències d'Àsia competeixen en matèria econòmica i també geopolítica. L'Índia ha superat el gegant asiàtic com a país més poblat del món i aquest capital humà, format per una població jove, ben preparada tecnològicament i que parla anglès, és un avantatge. Tot i que és la cinquena economia més gran del món i en ràpid creixement, en l'àmbit del desenvolupament continua tenint moltes assignatures pendents per treure la seva població de la pobresa i cohesionar-la socialment.

Amb Pequín també manté enfrontaments militars per la frontera a l'Himàlaia. Precisament a una setmana del G-20, l'Índia va protestar formalment davant del govern xinès per la publicació d'un mapa que inclou l'estat d'Arunachal Pradesh, al nord-est del subcontinent, i l'altiplà d'Aksai Chin com a part de la Xina. El mapa va ser àmpliament difós pels mitjans estatals xinesos.

Un altre front de competència és el lideratge entre les nacions en desenvolupament, com es va veure a la recent cimera dels BRICS i el seu projecte d'ampliació. Pequín i Nova Delhi lluiten per augmentar la seva influència entre els països d'aquest bloc, que aspiren a distanciar-se del que consideren la tutela d'Occident.

Les reclamacions de Modi

El G-20 ha quedat deslluït per les absències de Putin i Xi Jinping. La guerra d'Ucraïna plana sobre la reunió –Modi no ha convidat Zelenski, tot i la petició expressa de la viceministra d'Exteriors d'Ucraïna, Emine Djaparova, que va demanar a les autoritats índies l'abril passat, durant una visita a Nova Delhi, que consideressin la seva participació– i és possible que per primera vegada es tanqui sense una declaració conjunta.

Si fos així es podria considerar un fracàs, però davant d'això Modi té una agenda pròpia. El mandatari pretén que al G-20 es parli de qüestions que afecten el Sud Global, com una solució per alleujar el deute dels països en desenvolupament, la lluita contra el canvi climàtic i el seu finançament, a més de mesures per garantir la seguretat alimentària i l’accés a l’energia. L'absència de Xi Jinping també es pot convertir en un avantatge, ja que serà més fàcil que el president dels Estats Units, Joe Biden, mostri el seu suport a l'Índia com a potència mundial.

Modi reclama que l'Índia es mereix ser membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i unir-se al club dels cinc països amb dret a veto. Considera desfasat l'organisme sortit de la Segona Guerra Mundial i assegura que necessita ampliar-se per reflectir la nova realitat internacional. La petició té poc recorregut, ja que la Xina seria el primer país que s'hi oposaria.

El primer ministre indi ha fet del G-20 el seu gran espot publicitari a escala interna. Al llarg de l'any tot el país s'ha empaperat de cartells anunciant la cimera, en què apareix el logotip del G-20, acompanyat de la foto de Modi. Més de 200 reunions preparatòries s'han celebrat al llarg de l'any per tot el país per donar a conèixer la cimera: mai a la història del G-20 s'havia fet aquest desplegament. També s’ha rentat la cara de la capital i s'han organitzat tota mena d'actes i festes. Narendra Modi pretén que la desfilada de personalitats confirmi el seu paper de gran estadista i enviï el missatge als seus electors que amb ell l'Índia aconsegueix el merescut reconeixement internacional.