El pla Cóndor atrapa Videla

El dictador argentí, acusat de la desaparició d'activistes estrangers

Cristina Mas
10/03/2013
3 min

BarcelonaOperació Cóndor. Així es va anomenar l'entramat de terror que van coordinar les dictadures llatinoamericanes dels anys 70 i 80 per atrapar i assassinar els dissidents que fugien d'un país a l'altre. Les forces de seguretat tenien carta blanca per travessar fronteres i s'intercanviaven informació en un macrodispositiu de seguretat a escala continental. Aquesta setmana l'Argentina ha obert un judici contra el dictador Jorge Videla i una vintena d'alts càrrecs del seu règim, acusats de la desaparició de 106 uruguaians, argentins, paraguaians, xilens, bolivians i peruans. La fiscalia vol demostrar que "la relació entre els serveis d'intel·ligència va anar molt més enllà d'una mera col·laboració legal i va derivar en un autèntic dispositiu que reproduïa, en l'àmbit internacional, l'aniquilament que imperava dins de cada règim". La periodista argentina Stella Calloni, que ha publicat dos llibres sobre el Cóndor, ha calculat que el resultat d'aquesta política de terrorisme d'estat coordinada van ser 50.000 assassinats, 30.000 desapareguts i 400.000 presos. Entre les víctimes hi havia almenys 3.000 infants.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Desaparegudes les dictadures i emparades en la impunitat de les lleis de punt final, durant anys es va negar l'existència del pla Cóndor, fins que el 1992 Martín Almada, un advocat represaliat per la dictadura paraguaiana d'Alfredo Stroessner, va descobrir un arxiu secret en reclamar el seu certificat d'antecedents penals. "Hi ha tres tones de documents amb tots els detalls de com funcionava el Cóndor: organigrames, actes de reunions, les fitxes dels detinguts i les tortures, les cartes d'entrega de dissidents d'un servei secret a l'altre... -explicava a l'ARA, des d'Asunción, María Stella Cáceres, directora del Museu de les Memòries: Dictadura i Drets Humans del Paraguai-. La documentació mostra amb detall com funcionaven les xarxes de dominació del terror per assenyalar l'enemic, castigar-lo i eliminar-lo. I l'enemic en aquella època eren sobretot els joves", recorda.

El rol de Kissinger

La documentació il·lustra també el paper dels Estats Units en l'operació, amb una implicació directa de l'aleshores secretari d'Estat, Henry Kissinger, que va arribar a visitar Stroessner per lloar la seva lluita implacable contra el comunisme.

Un cable del 1976 enviat per un agent especial de l'FBI a l'ambaixada nord-americana a l'Argentina, desclassificat fa poc, deixa clar que el pla Cóndor pretenia "recopilar i intercanviar informació sobre militants d'esquerra, comunistes o marxistes, amb l'objectiu d'eliminar les seves activitats mitjançant operacions conjuntes en els seus respectius territoris". Entre la documentació trobada al Paraguai també hi ha manuals de la CIA sobre el volum de descàrregues elèctriques que pot suportar el cos humà. I manuals per torturar sense deixar senyals.

Mirat amb detall, el funcionament del dispositiu reprodueix un mapa de l'exili, el refugi i la repressió: Xile va ser el primer país on es va imposar la dictadura, que va desencadenar l'èxode de milers de militants de l'esquerra, sindicalistes, estudiants i intel·lectuals cap als països veïns. L'Argentina va ser l'últim país on va caure la democràcia, quan encara acollia molts exiliats: la majoria de dissidents detinguts i traslladats als seus països d'origen o directament assassinats ho van ser sota el règim de Videla. El rol de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides i d'una part de l'Església xilena en la persecució política també serà objecte de judici. Amb gairebé mig miler de testimonis, el procés pot allargar-se uns dos anys.

Guillermo Schelling, exiliat a Barcelona de la dictadura argentina, alerta de les amenaces que ha viscut recentment la secretaria de Drets Humans de Buenos Aires: "El moviment està aconseguint coses, i les restes dels vells règims que van gaudir de la impunitat perviuen".

stats