La pitjor ofensiva a Gaza i Israel des del 2014

JerusalemLes milícies palestines de la Jihad Islàmica van llançar ahir fins a 28 granades de morter contra Israel. Ho van fer a partir de les set del matí, en l’ofensiva palestina més important des del 2014. Els atacs van generar el pànic: milers de ciutadans del sud d’Israel van haver de buscar protecció als refugis antiaeris i almenys tres soldats israelians van resultar ferits. Ara bé, la majoria dels projectils amb prou feines van causar petits danys materials, tot i que un d’ells va caure al pati d’un col·legi. Els alumnes encara no hi havien arribat.

D’aquesta manera, la Jihad Islàmica va voler respondre a la mort de dos dels seus integrants el cap de setmana passat. Per la seva banda, el govern de Benjamin Netanyahu no es va quedar de braços plegats: l’aviació de combat israeliana va atacar 35 posicions de Hamàs i de la Jihad Islàmica. Així, en qüestió de només unes quantes hores la violència es va disparar al sud d’Israel i a la franja de Gaza.

Les dues parts van insistir ahir que no estaven interessades en una escalada militar semblant a la del 2014, una guerra que va causar un elevat nombre de morts i ferits, especialment entre els palestins. “No tenim interès en una escalada, tot i que Israel l’està forçant”, va aclarir Daud Xihab, portaveu de la Jihad Islàmica a Beirut. Un altre representant del mateix grup va justificar des de Gaza que la Jihad no podia quedar-se com si no hagués passat res després de la mort de dos dels seus homes.

Vistiplau de Hamàs

És evident que Hamàs va donar el vistiplau al llançament de les granades ahir. Si no, la Jihad no ho hauria fet, segons l’exèrcit israelià. En principi, els palestins esperaven que tot quedés com un incident sense transcendència, però Israel va contraatacar durament amb l’aviació i l’artilleria.

De seguida la jornada es va convertir en la més violenta dels últims quatre anys. Israel va bombardejar posicions de la Jihad i de Hamàs: no només llocs d’observació, com és habitual, sinó també posicions més significatives. A mitja tarda els militars parlaven de fins a 35 objectius atacats. Els milicians, amb tot, estaven previnguts i no hi va haver baixes.

Les milícies de la Jihad van disparar coets i granades de morter contra les localitats israelianes pròximes a la frontera de la franja de Gaza, cosa que va obligar la població a córrer repetidament als refugis. Finalment, l’exèrcit va ordenar que tothom es quedés a una distància màxima de menys de 15 segons dels refugis, perquè les alarmes d’alerta no paraven de sonar.

El general israelià Ronen Manelis, portaveu de l’exèrcit, va confirmar que la reacció d’Israel va ser “la més forta des del 2014”. “És inacceptable que una organització terrorista dispari contra comunitats israelianes”, va argumentar. L’exèrcit també va destruir un nou túnel de Hamàs, aquesta vegada al sud de la franja de Gaza i que connectava amb Egipte.

En alguns mitjans israelians es comentava ahir que la situació del 2014 no es repetiria, deixant entendre que si l’exèrcit d’Israel ha d’entrar a Gaza ho faria d’una manera expeditiva: per acabar d’una vegada amb el govern de Hamàs. De fet, el ministre de Defensa israelià, Avigdor Lieberman, va criticar ahir que Netanyahu no hagués eliminat Hamàs durant la guerra del 2014.

Fonts palestines de Gaza van indicar que Egipte estava en contacte amb els líders de la Jihad dins i fora de la franja de Gaza amb l’objectiu d’aturar els atacs, una mediació que segurament no s’hauria produït si Israel no l’hagués demanada.

Vaixell interceptat

D’altra banda, un petit vaixell palestí va sortir ahir del port de Gaza amb la intenció de trencar el bloqueig marítim imposat per la marina israeliana. L’embarcació va perdre el contacte per ràdio amb la costa a les tres de la tarda. Poc després es va saber que la marina israeliana l’havia abordat i l’havia conduït cap al port d’Ashdod, juntament amb els seus 17 tripulants, entre els quals hi havia ferits i estudiants palestins. Els tripulants tornaran a Gaza després de ser interrogats.