Pisos diminuts i llargues jornades laborals, les altres causes de les protestes a Hong Kong

Hong KongPreus més cars que a Nova York, Londres o París per apartaments amb una superfície que és la meitat que en aquestes ciutats. A Hong Kong gairebé una de cada cinc persones viu en la pobresa perquè el salari mínim és de només 4,82 dòlars per hora malgrat els preus prohibitius de l’habitatge.

La regió semiautònoma de la Xina, amb 7,4 milions d’habitants, és escenari de contínues protestes des de fa setmanes. Oficialment les manifestacions van començar arran de la intenció del govern de Hong Kong de permetre l’extradició a la Xina continental dels sospitosos d’haver comès un delicte, però molts dels que participen en les protestes admeten que les raons per sortir al carrer són moltes altres.

Kenneth Leung, de 55 anys, és un d’ells. Ha participat en totes les mobilitzacions de les últimes setmanes, té estudis universitaris i resumeix la seva situació de la següent manera: treballa com a vigilant de seguretat, la seva jornada laboral és de dotze hores diàries sis dies a la setmana i el seu salari, de només 5,75 dòlars a l’hora. Viu en un dels milers d’apartaments diminuts que hi ha a la ciutat: es tracta de pisos que han sigut dividits il·legalment en diferents habitatges i que són tan petits que popularment reben el nom de taüts o gàbies. Amb tot, Leung es considera un privilegiat: el seu miniapartament té una superfície 9 metres quadrats -un espai similar a una plaça d’aparcament- i té una cuina incorporada. Segons diu, hi ha pisos encara més reduïts.

La bretxa entre els rics i els pobres a Hong Kong és una de les més marcades del món, i no ha fet més que créixer en els últims cinquanta anys. La ciutat també té una de les jornades laborals més llargues del món, però això no garanteix l’accés de la població a un habitatge: els preus baten rècords. Es calcula que el preu mitjà d’una casa a Hong Kong és més de vint vegades la renda mitjana d’una família durant un any.

Aquests problemes van estar presents en les manifestacions que ja van sacsejar aquesta regió semiautònoma fa cinc anys per demanar més democràcia: les protestes conegudes com la Revolució dels Paraigües. Actualment les mobilitzacions se centren en la llei d’extradició, però els manifestants també es queixen dels dirigents polítics de Hong Kong. Els acusen de vendre la regió als inversors immobiliaris de Pequín, cosa que està agreujant encara més el problema de l’habitatge. El govern prioritza la construcció d’habitatges de luxe, perquè la seva edificació suposa més ingressos per a les arques públiques.

Altres veus, les pròximes a Pequín, consideren que la solució a tots aquests maldecaps seria precisament que Hong Kong renunciés a la seva autonomia i s’integrés totalment a la Xina continental. De fet, alguns opinen que això és el que pretén el govern xinès: estrangular tant aquesta regió que finalment resulti impossible viure-hi.

La intervenció de Pequín

“El govern xinès no solucionarà la nostra situació”, afirma Philip Chan, un jove infermer de 27 anys que també ha participat en les protestes durant les últimes setmanes i es mostra escèptic que la intervenció de Pequín serveixi per a res. Ell, com la majoria de hongkonguesos, també té problemes d’habitatge. Encara viu amb als seus pares, i comparteix habitació i llitera amb la seva germana de 30 anys. “Jo dormo al llit de sota”, detalla.

Roger Cheng, un altre manifestant de 52 anys, advoca per continuar protestant al carrer. “Som pacífics i volem continuar sent-ho. Però no tanquem la porta a res perquè el govern de Hong Kong no dona una resposta als nostres problemes”, adverteix.

Pequín avisa: “Qui juga amb foc es crema”

“Qui juga amb foc es crema”, va advertir ahir Yan Guang, portaveu de l’Oficina per als Afers de Hong Kong i Macau del Consell d’Estat xinès, el màxim organisme polític xinès encarregat dels temes vinculats a aquests dos territoris. Yang va afegir que ningú hauria de desafiar “la ferma determinació i la immensa potència del govern central de la Xina”, deixant clar que Pequín no es quedarà de braços plegats mentre les protestes a Hong Kong s’intensifiquen. Aquesta és la segona vegada en només vuit dies que aquest alt organisme ofereix una roda de premsa, després d’anys de silenci.

Copyright The New York Times