Piñera militaritza la terra maputxe per tapar la crisi política

Santiago de XileDos anys després de l'esclat social contra el seu govern i l'herència de la dictadura, i esquitxat pels papers de Pandora, el president xilè Sebastián Piñera ha obert una ofensiva contra els pobles indígenes i, en especial, contra els maputxe. El mandatari ha decretat l’estat d’excepció per “greu alteració de l’ordre públic” en diversos territoris de l’Araucania i el Bío Bío, situats al sud del país, les regions conegudes en llengua indígena com a Wallmapu. Falta un mes per a les eleccions presidencials i el seu candidat té les enquestes en contra.

La decisió arriba després de setmanes en què les accions violentes a la zona s’han intensificat. Hi ha hagut crema de camions i de finques privades que han causat una víctima mortal. Segons dades oficials, els “fets de violència rural” han augmentat enguany un 46% respecte al mateix període de l’any passat. “Cal que l’estat faci ús de tots els mitjans per protegir la població, preservar l’ordre públic i garantir els drets constitucionals”, va dir el president.

El decret, que té una vigència de 15 dies prorrogable, restringeix el dret a reunió i la llibertat de moviment a la zona i ha augmentat fins a 900 el nombre de militars que donaran suport a la policia. L’autoritat vincula la decisió amb “el terrorisme, el crim organitzat i el narcotràfic”. Però Salvador Millaleo, acadèmic i investigador del Centre de Drets Humans de la Universitat de Xile, recorda que en els últims vint anys només un maputxe ha estat condemnat per terrorisme. “S’ha generat una sensació de terror amplificada per la línia editorial dels principals mitjans de masses del país que són antiindígenes i conservadors”, diu. També adverteix que el fet que l’exèrcit controli la zona pot intensificar l’espiral de violència, perquè els militars “no tenen protocols adequats per afrontar situacions complexes sense violar els drets humans, ja es va veure durant la revolta social del 2019 i no s’ha corregit”.

La comunitat de Temucuicui, una de les afectades, ha acusat l’estat i el govern de “racistes i terroristes” i “d’augmentar i endurir la militarització, repressió i contenció del moviment de resistència maputxe”. Adolfo Millabur, exalcalde d’un dels municipis afectats pel decret i ara representant dels pobles originaris a l'Assemblea Constituent, que ha de redactar la carta magna per substituir la de la dictadura d'Augusto Pinochet, considera que la decisió de Piñera “demostra que no hi ha capacitat de diàleg i que no s'actua des de la política sinó des de la força”. Opina que no es tracta d’un problema de delinqüència, com l’entén l’actual administració, sinó d’un conflicte polític: “El narcotràfic no és propi del nostre territori, existeix a tot el país”. Per a ell, tot plegat és “una cortina de fum per apaivagar la polèmica per corrupció que afecta el president”.

Una trinxera electoral

El conflicte de l’estat xilè amb el poble maputxe s’ha enquistat durant dècades per la falta d’una resposta històrica a les reivindicacions dels indígenes. En els últims anys la tensió entre les parts ha anat augmentant i la zona s’ha convertit en una trinxera política i electoral. Alguns parlamentaris de la coalició de govern, que també afronten eleccions al novembre, feia temps que insistien al govern que decretés l’estat d’excepció. També ho havien fet els candidats presidencials de l’extrema dreta, José Antonio Kast, i de la dreta que avui governa, Sebastián Sichel.

Pocs dies abans del polèmic anunci, la repressió contra els pobles indígenes també es va fer sentir a la capital durant la manifestació de protesta contra el 12 d’Octubre, una data que en diversos països de l’Amèrica Llatina es coneix com la Trobada dels Dos Mons. La policia va desplegar un operatiu que va acabar amb nou detinguts, desenes de persones ferides –també agents– i una manifestant morta per l’impacte al coll d’un foc artificial que un participant hauria llançat.