El petroli o la vida: el Sudan del Sud ja fa temps que pateix la crisi climàtica

BarcelonaFa deu anys, el Sudan del Sud va declarar la seva independència. El camí havia sigut dur: després de mig segle de conflictes intermitents amb el Sudan, la comunitat internacional va reconèixer el resultat d’un referèndum en què el 98% dels votants van escollir la secessió. Una dècada després, el país segueix amb molts reptes pendents: després d’una guerra civil, la seva població –12 milions d’habitants– s’enfronta a l’amenaça de la crisi climàtica. Mentre a la COP26 de Glasgow s’adverteix dels perills associats a l’augment de la temperatura, al Sudan del Sud aquesta realitat ja fa temps que forma part del dia a dia. Fa poques setmanes, per exemple, va patir les inundacions més greus en quaranta anys, que van agreujar la situació dels que ja havien patit les inundacions de l’any anterior.

La Hope és una periodista que es fa anomenar així perquè vol mantenir l’anonimat per motius de seguretat. El seu discurs és clar. Reitera que l'acumulació de problemes que té el seu país parteixen d'un element: el petroli. Com passa en altres països africans, el que hauria de ser una sort –tenir reserves de petroli– acaba sent una gran condemna.

Un resum ràpid. El 90% dels ingressos per exportacions venen de la venda de petroli cru, que principalment acaba a la Xina. La majoria del menjar és importat i es paga en dòlars i, per tal d’obtenir-los, els pous de petroli estan en mans de companyies estrangeres que l’exporten. I, evidentment, la població local és el dany col·lateral: l’aigua contaminada per la indústria petroliera es tradueix en peixos morts; més tard, el bestiar que beu aquesta aigua emmalalteix. Les inundacions i la contaminació dificulten els cultius de subsistència i la població acaba marxant de casa seva a cercar oportunitats en altres zones del país. I és aquí on entra un segon factor: la fusta.

“La tala d’arbres segueix en marxa. Ningú vigila les empreses, i alguns membres del govern formen part del negoci”, diu la Hope. A la qüestió empresarial s’hi afegeix la pura supervivència. Quan la gent desplaçada s’instal·la en un assentament, utilitza la fusta dels arbres com a combustible per poder cuinar. I aquesta destrucció dels boscos reforça el problema fundacional del país: si un impacte mediambiental pot destruir la collita, tots els càlculs es fan a curt termini, la producció agrícola és insuficient i és necessari importar menjar. El petroli, més enllà de l’aigua i el bestiar, crea problemes de salut pública. Hi ha malalties oculars que s’intenten explicar com a problemes “normals”, però tenen a veure amb la contaminació. Els metges que treballen per les companyies petrolieres mantenen els resultats de les seves investigacions classificats.

Independència real?

Una dècada després de la independència, el Sudan del Sud compta amb una missió de les Nacions Unides que a priori garanteix la seguretat del país. Tot plegat reforça la percepció que, malgrat la cerimònia i la celebració del 9 de juliol del 2011, encara no són independents: “No pintem res en les decisions. Tota l’economia es basa en donacions externes i préstecs del Fons Monetari Internacional. El petroli s’utilitza per pagar aquests deutes”, protesta la periodista. És un problema comú en desenes de països africans.

Quan es recomana frenar la desforestació a l’Àfrica, rarament es comenta que els ingressos dels cultius dedicats a l’exportació –motiu pel qual s’han talat boscos arreu del continent– es dediquen a pagar els creditors dels països rics. Al Sudan del Sud, la corrupció fa la resta: malgrat que cada regió petroliera ha d’entregar el 2% dels ingressos a les comunitats locals, aquests diners es perden a mans dels administradors.

Després de treballar com a periodista, la Hope no defalleix. Lamenta que hi ha pocs activistes mediambientals al país, però confia que la gravetat de la situació obligarà la gent a actuar tard o d’hora: “Vull mostrar les violacions de drets humans que s’estan cometent aquí. La gent està cansada de la guerra; si tens gana no pots seguir combatent. De totes maneres, no pots combatre el canvi climàtic a trets.” La periodista reitera que al Sudan del Sud tots els negocis funcionen a través de la corrupció i es persegueix els periodistes que intenten investigar-la. Com ella? "Exacte. Gent que sàpiga coses sobre què està fent l’elit i estiri el fil".