Petards independentistes i samarretes de Cobi: el dia que Elisabet II va visitar Catalunya

BarcelonaPoc abans que comencés l'estiu del 1988, un grup reduït de persones –entre les quals alts càrrecs policials i fins i tot l'ambaixador del Regne Unit a Espanya– es reunien per començar a preparar un dels operatius de seguretat més importants dels últims anys: la visita de la reina d'Anglaterra Elisabet II –i també dels reis d'Espanya– a Barcelona. El viatge estava previst per al 21 d'octubre –l'únic que faria–, però els preparatius es van iniciar gairebé mig any abans. Les primeres rajoles que va trepitjar la monarca aquell dissabte d'octubre van ser les del Barri Gòtic. Persones que ho van viure en directe recorden que tot estava mil·limetrat i cronometrat. Tot menys un soroll de petards que es va sentir de fons. Alguns van pensar que el Barça havia marcat un gol. No era una mala hipòtesi, tenint en compte que aquell mateix cap de setmana es jugava un clàssic. El partit, però, era diumenge, i els petards no eren de celebració, sinó de denúncia.

Segurament aquell va ser el moment que Elisabet II va sentir més de prop l'independentisme català. Els petards els havien tirat uns quants membres de la Crida, una entitat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. "Sempre que venia la monarquia espanyola tiràvem petards, ja era una tradició", explica Carles Riera, llavors membre de la Crida juntament amb Jordi Sànchez. Diversos membres de la Crida, entren ells Sànchez i Riera, es van repartir pels carrers del Gòtic i van tirar els petards. "Era més per denunciar la situació que contra la cap d'estat. No va ser de les accions més sonades", explica Sànchez. Sí que ho va ser una de semblant que van impulsar uns mesos abans. Llavors, va venir Joan Carles I a Barcelona i van tirar petards des del terrat de la seva seu, també al Gòtic. "La policia va pujar al terrat de la seu per evitar que els tiréssim. Van fer tard", narra Riera. "Repressió per tirar coets", exclama Sànchez. Amb tot, la reina d'Anglaterra va arribar sense problemes al Palau de la Generalitat, on l'esperava el president català, Jordi Pujol. Els dies anteriors, Pujol va fer unes quantes classes d'història per poder explicar-li extensament que el patró de Catalunya, Sant Jordi, era el mateix que el del Regne Unit. Va concloure la lliçó regalant-li –a la sala Sant Jordi de Palau– una estàtua de Sant Jordi de plata.

El moment estrella de l'alcalde Pasqual Maragall, però, era a Montjuïc, en el posterior tour per l'Estadi Lluís Companys, que encara estava en obres. Més que Sant Jordi –el pare de la reina d'Anglaterra es deia així–, a Elisabet li va fer especial gràcia el Cobi, la mascota dels Jocs. Segons veus presents, ella va deixar anar que li agradava aquell dibuix. Maragall, però, obsessionat amb quedar bé amb la reina, va xiuxiuejar a l'orella d'un col·laborador seu que anés a buscar samarretes del Cobi per als seus nets. L'equip de Maragall va haver de fer unes quantes corredisses per aconseguir-les, però finalment Elisabet se les va emportar a Buckingham.

Els republicans que volien despatxar amb la reina

Després d'inaugurar una escola i de fer una visita al Museu Picasso, el plat fort del dia era una recepció a l'immens vaixell Britannia, el lloc on dormiria la família reial i que estava atracat a prop de l'estàtua de Colom. Algunes veus expliquen que, com si fos el clàssic que es jugava l'endemà, molts polítics –gran part d'ells republicans confessos– intentaven aconseguir a última hora una entrada per a la recepció. "Vaig saludar la família reial. Uns 40 segons. Presentar-nos i poc més", explica Rafael Ribó, llavors president del grup parlamentari d'ICV. La presentació de Joan Hortalà, aleshores líder d'ERC, va donar més de si. Quan li van dir que era d'Esquerra Republicana, Felip d'Edimburg va preguntar, amb ironia: "Republican?" Les bromes venien acompanyades de còctels i una mica de pica-pica. Què feia, però, Elisabet II? No parava de guaitar i controlar tothom que l'envoltava. Tot plegat en un vaixell decorat a l'estil de "ancien régime", en paraules de Ribó. L'endemà, Elisabet II va anar dos dies de vacances amb els reis d'Espanya a Mallorca.