El Perú no sap què fer amb el cadàver del líder de Sendero Luminoso

BarcelonaQuè passa quan mor un terrorista condemnat per milers d'assassinats però que encara té centenars de seguidors? Aquesta és la pregunta que estan intentant respondre aquests dies les autoritats peruanes arran de la mort, dissabte passat, d'Abimael Guzmán, el fundador i líder de Sendero Luminoso, que complia dues condemnes a cadena perpètua com a responsable últim de les 35.000 morts que s'atribueixen a aquesta organització terrorista d'inspiració maoista.

El govern del país andí tem que si Guzmán és enterrat, la seva tomba es pugui convertir en un lloc de pelegrinatge dels membres encara actius de la guerrilla i els seus seguidors, i per evitar-ho ha anunciat la tramitació d'un projecte de llei que permeti incinerar-lo, segons va anunciar dimarts el ministre de l'Interior, Juan Carrasco, que va recordar que, un cop difunt, Guzmán "ja no és subjecte de dret". "Des del meu punt de vista com a ciutadà, considero que el cos d'Abimael Guzmán ha de ser incinerat, perquè en cas contrari es convertiria en un tema d'apologia del terrorisme", va afegir Carrasco.

La petició de la viuda

Mentre no s'aprovi aquesta nova legislació, la llei determina que quan un pres mor mentre compleix condemna les seves restes s'han de lliurar a la família. L'única persona amb capacitat legal per reclamar el cos de Guzmán és la seva dona, Elena Iparraguirre, considerada la número 2 de Sendero Luminoso i que també va ser condemnada a cadena perpètua el 1992. De fet, Guzmán i Iparraguirre es van casar el 2010, quan ja feia 18 anys que eren a la presó.

Diumenge, l'endemà de la defunció del líder terrorista, Iris Quiñones, exconvicta per terrorisme que va sortir en llibertat fa uns anys, va acudir a la fiscalia per demanar en nom d'Iparraguirre que li entreguessin les restes de Guzmán, però la petició no es va acceptar perquè la dona no va presentar els poders notarials imprescindibles per fer la gestió. El mateix dia, la viuda havia sol·licitat l'habeas corpus per poder anar al dipòsit a recollir el cadàver, però no només no se li va permetre fer-ho sinó que, a més, va ser reclosa en una cel·la de màxima seguretat per haver "exalçat" la figura del terrorista en unes trucades telefòniques que va fer il·legalment a seguidors de Sendero Luminoso el mateix dia de la defunció.

Abans d'anunciar el projecte de llei, el govern havia intentat posar la pilota a la teulada de la Fiscalia, a qui havia demanat explícitament que ordenés cremar el cos de Guzmán. "El ministeri públic ha d'analitzar l'ordenament jurídic fent prevaldre l'ordre públic. Ha d'evitar que [Guzmán] sigui enterrat com qualsevol altre pres, perquè això donaria peu a retre-li culte o homenatge. Per això hauria de disposar la incineració del cadàver, per tal que posem fi definitivament a això", va dir el ministre de Justícia, Aníbal Torres, en una entrevista radiofònica. Segons Torres, "no es pot negar que per a aquest sanguinari grup terrorista les restes d'aquest delinqüent són un símbol de la seva follia, i buscaran enaltir-lo i homenatjar-lo". La Fiscalia, però, va tornar la responsabilitat al govern: "Sobre la incineració, no hi ha cap marc normatiu que ho disposi. És un buit que s'ha de tractar als òrgans competents, sigui al Congrés o a l'executiu", va defensar la fiscal general del Perú, Zoraida Ávalos Rivera.

Teoria de la conspiració

Mentrestant, l'oposició de dretes ha iniciat una campanya per posar en dubte que efectivament Guzmán hagi mort, i fa circular rumors segons els quals el president Castillo seria un simpatitzant de Sendero Luminoso i hauria facilitat la fugida del terrorista de la presó amb un helicòpter. Per alimentar aquesta hipòtesi, resumida en el hashtag de Twitter #queremosverelcuerpo, sis diputats es van presentar dilluns a la seu de la Fiscalia de Callao, on hi ha el cadàver, i van exigir veure'l, per confirmar que efectivament Guzmán és mort. La petició va ser denegada, cosa que va donar ales als defensors de la teoria de la conspiració. "Els peruans comencen a exigir que els mostrin el cos d'Abimael Guzmán. Temen que no sigui cert que ha mort i que aquest govern (format per ministres mentiders membres de Sendero Luminoso) l'ha alliberat", va tuitejar un excandidat al Congrés, Daniel Cordova.

En el que sí que estan d'acord govern i oposició és en la necessitat que Guzmán no sigui enterrat. Representants dels dos extrems de l'espectre polític han coincidit a reclamar, fins i tot, que les seves cendres no siguin llançades al mar, per no "embrutar-lo".

29 anys a la presó

Abimael Guzmán, nascut a la ciutat peruana de Mollendo el 1934, era un professor de filosofia que, a finals dels anys 60, es va posar al capdavant de Sendero Luminoso, una escissió del Partit Comunista peruà que el 1980 va iniciar una lluita armada contra el govern. Durant 20 anys, el conflicte entre aquesta i altres organitzacions terroristes, d'una banda, i les forces de seguretat del país, de l'altra, va deixar entre 50.000 i 70.000 morts, aproximadament la meitat dels quals atribuïts a Sendero Luminoso.

Guzmán, que havia estat casat amb una altra dirigent de la banda, Augusta La Torre (morta a finals dels anys 80), va ser detingut el 12 de setembre del 1992 en un pis franc de Lima, juntament amb altres membres de l'organització, entre els quals hi havia Iparraguirre. Després d'un judici de tres dies, en què els magistrats anaven amb el rostre tapat per evitar ser reconeguts i patir represàlies, va ser condemnat a cadena perpètua i tancat a la presó de la base naval de Callao, on va morir amb 86 anys el passat 11 de setembre, un dia abans del 29è aniversari del seu arrest.