Birmània

Aung San Suu Kyi s'enfronta a tres anys de presó després del cop d'estat a Birmània

El personal sanitari es revolta contra el cop d'estat i es nega a treballar sota el règim militar

Personal sanitari de l'Hospital General de Rangun posant per protestar contra el cop d'estat.
4 min

La policia birmana ha presentat càrrecs aquest dimecres contra la que fins dilluns era la líder de facto del país, Aung San Suu Kyi, que continua sota custòdia de l'exèrcit en un indret desconegut. Se l'acusa d'haver importat il·legalment equipament de comunicacions perquè en l'escorcoll a casa seva –després de detenir-la dilluns durant el cop d'estat militar– es van trobar suposadament sis walkie-talkies que haurien estat importats il·legalment i utilitzats sense permís, segons la declaració policial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El comunicat diu, a més, que Suu Kyi estarà detinguda almenys fins al 15 de febrer. La policia també ha presentat càrrecs contra el president electe del país, Win Myint, per ofenses dins la llei de gestió de desastres, per haver incomplert presumptament els protocols per covid-19 durant la campanya electoral.

Després del cop d'estat de dilluns, en què l'exèrcit va prendre el poder i va detenir tots els líders polítics civils, inclosa Suu Kyi, el nou govern militar necessitava una justificació formal per mantenir-los sota arrest. Els càrrecs que imputen a Suu Kyi podrien suposar entre tres mesos i tres anys de presó, i per al president Myint podrien ser d'entre tres mesos i quatre anys, segons explica a l'ARA Manny Maung, investigadora birmana de Human Rights Watch, que està convençuda que l'exèrcit es continuarà inventant nous càrrecs per retenir Suu Kyi.

Amb les imputacions, el govern de Suu Kyi "tasta la seva pròpia medicina", diu Maung, perquè durant tot l'any passat han fet els ulls grossos als càrrecs d'aquesta mena que s'han imputat a manifestants detinguts en protestes pacífiques: "El govern democràtic no estava fent un bon govern, és clar, però res justifica un cop d'estat, i els militars al poder no ajuden absolutament ningú". I aquest malestar comença a ser notable a Birmània. La notícia de les imputacions policials, de fet, arriba el mateix dia en què s'ha materialitzat una primera protesta organitzada contra el cop d'estat de l'exèrcit. El personal sanitari dels hospitals de Birmània es nega a treballar a les ordres dels militars, en una campanya de desobediència civil impulsada a les xarxes socials.

Ignasi Calbó. Rangun

Metges, infermeres i especialistes mèdics de 74 hospitals de 30 ciutats s'han unit a la protesta i molts han penjat fotografies a les xarxes socials, algunes amb llaços vermells com a símbol de resistència al cop d'estat (el vermell és el color de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit de Suu Kyi) o fent la salutació amb tres dits: el senyal de protesta de les manifestacions pro democràcia de l'any passat a l'estat veí de Tailàndia i que prové de la pel·lícula Els jocs de la fam. Una forma de protesta que no ocupa els carrers i evita, així, la més que probable repressió violenta de l'exèrcit. També a les xarxes alguns metges militars els han respost: "Nosaltres, l'equip mèdic del Tamadaw [com s'anomena l'exèrcit a Birmània], estem preparats per cuidar el nostre poble i el nostre país sense vosaltres".

La vaga de metges arriba quan el país ja ha passat el pitjor moment de la pandèmia de covid-19 i els hospitals no viuen cap col·lapse, però el seu moviment és un senyal contundent contra l'exèrcit i pot esperonar més protestes. Dilluns, quan es va produir el cop d'estat, la mitjana setmanal de contagis i morts per covid-19 al país era de 340 i 10 diaris, respectivament, i ja havia passat el pic de la pandèmia, que va ser al llarg del mes de novembre, segons dades oficials. El virus ha matat més de 3.100 birmans, una de les xifres més altes de la regió.

Al comunicat penjat a les xarxes pel Moviment de Desobediència Civil, els treballadors sanitaris acusen l'exèrcit de posar els seus interessos personals per davant dels de la població. "Rebutgem obeir cap ordre d'un règim militar que ha demostrat que no té cap consideració pels nostres pobres pacients", afegeixen.

Incertesa i nervis

L'endemà del cop d'estat va estar marcat per una calma tensa a tot el país, sense les protestes que havia demanat la mateixa Suu Kyi. Però a la nit l'oposició al cop d'estat es va fer sentir amb una gran cassolada a Rangun, la ciutat més gran del país, que s'ha repetit aquest dimecres.

"La població està encara en estat de xoc, el dia dos del cop d'estat la gent estava a l'espera del que passaria i el dia tres presenten aquests càrrecs incendiaris contra Suu Kyi, sembla que l'exèrcit busqui la confrontació perquè una cosa així pot fer que la gent surti al carrer a protestar i tenir així una excusa potser per imposar completament el seu poder", diu Maung.

I és que Suu Kyi -criticada a nivell internacional pel seu suport als militars que van cometre el genocidi contra els rohingyes i que ara mateix són al poder- conserva encara molt de suport popular, com mosta la victòria aclaparadora que va obtenir a les eleccions de novembre, contra la qual s'han revelat precisament l'exèrcit. Però una protesta al carrer toparia probablement amb una dura repressió. "El Tamadaw té un poder brutal al país i una història plena de violència", recorda l'investigador d'Amnistia Internacional especialitzat en Birmània Andrés Zaragoza, que creu que el poble birmà per si sol no podrà recuperar la democràcia: "Espero que la pressió internacional pugui ajudar-los contra un enemic tan ferotge", per exemple amb "un embargament d'armes".

Condemna del G-7
  • Reaccions Internacionals Dimarts a la nit arribaven des de Nova York notícies decebedores per a la població birmana: la Xina va vetar una condemna explícita del cop d'estat al Consell de Seguretat de l'ONU, com era d'esperar. Tot i així, dimarts, els ministres d'Exteriors del G-7 sí que han emès un comunicat per condemnar l'ocupació del poder a Birmània per part dels militars i reclamar que es reinstauri el govern elegit democràticament. També van expresar la seva "gran preocupació" per la detenció d'Aun San Suu Kyi i la resta de líders polítics civils.
stats