La farmacèutica que fa la revolució al Sudan

BarcelonaLa revolta que al gener va acabar amb la dictadura d'Omar al-Baixir, 30 anys d'autoritarisme al Sudan, és fruit de la feina insistent de la societat civil local. Professionals de la medicina, la justícia, l'enginyeria, mestres, periodistes o farmacèutics, molts dels quals són dones, porten anys treballant gairebé en la clandestinitat i ara lideren el moviment popular i pacífic que ha sigut capaç d'acabar amb un dels règims més sanguinaris de l'Àfrica.

Però encara no poden cantar victòria perquè, en l'última setmana, el que s'havia encarat com una transició més o menys exemplar ha quedat totalment enfosquit per l'assalt de les forces governamentals contra els centenars d'acampats al centre de la capital, que s'havien mantingut al carrer per insistir que la societat no renuncia a una democratització del país. Les negociacions s'han trencat entre la junta militar que ha pres el poder i la societat civil aplegada en l'Aliança.

Samaher Elmubarak fa una pausa en la lluita per respondre per telèfon a l'ARA. És farmacèutica, una de les portaveus de l'Associació de Professionals Sudanesos (APS), que han estat en l'avantguarda de les protestes, les més multitudinàries i constants que hi ha hagut al país. La farmacèutica explica que des de dilluns, 3 de juny, "gairebé és impossible treballar" al país. Internet pateix talls i bloquejos per evitar que els manifestants es convoquin i s'organitzin per les xarxes socials.

El sindicat de metges calcula que la repressió policial ha ocasionat més d'un centenar de morts i ha denunciat que s'han hagut de recuperar del riu Nil fins a una quarantena de cadàvers. "No hi ha marxa enrere, no tornarem a casa i ens quedem als carrers", contesta Elmubarak quan li pregunto si el Consell Militar Transitori ha ordenat la violència brutal contra els manifestants, contra la societat civil organitzada en definitiva.

L'APS es va constituir el 2013 com a entitat que ha recollit el malestar de les classes mitjanes i elits urbanes sudaneses que van sorgir durant els anys de la bonança econòmica, gràcies als pous de petroli i reserves de gas que hi ha al sud del que ara és el Sudan del Sud. La independència, pactada i per referèndum, dels sudanesos del sud va suposar per al nord perdre una injecció milionària de dòlars que ha fet que aquests sectors ben formats i amb professions liberals s'afartessin de la corrupció del règim d'Al-Baixir i la duríssima repressió exercida contra la població. Sense anar més lluny, Al-Baixir té una ordre de detenció internacional perquè respongui davant del Tribunal de l'Haia per una acusació de genocidi a la regió del Darfur, on van morir més de 300.000 persones i milions es van veure obligades a fugir de casa.

"Som resistents perquè tenim experiències prèvies de les revolucions del 1964 i el 1985", afirma la farmacèutica de Khartum en referència a la fi de règims militars, que sosté que a la tercera va la vençuda i serà "la força del poble" la que portarà la democràcia al Sudan. "El Consell Militar Transitori ha de dir clarament si vol mantenir-se al poder o realment vol cedir-lo", apunta