Sensació d'abandonament a Ucraïna: "Occident fa les maletes i ens desitja un bon dia sota les bombes russes"

Perplexitat per la fugida d'ambaixades i les crides als estrangers que abandonin el país

L'ambaixada alemanya el 23 de gener de 2022 a Kíev, Ucraïna
14/02/2022
3 min

Barcelona"Aquests últims dies tots vivim amb la sensació de ser un malalt de càncer que s'està consumint. Els metges que l'han diagnosticat i li han deixat les medicines li han promès que vencerien la malaltia, i després l'han deixat per veure com agonitza a la televisió". Així descriu Sergiy Garmash, el representant ucraïnès al Grup de Contacte Trilateral, un dels organismes creats en el marc dels acords de Minsk, la sensació a Ucraïna davant les crides dels governs dels Estats Units i la UE als seus nacionals a abandonar el país davant del perill d'una imminent invasió russa. "Al principi estàs bé, però quan tothom al teu voltant et diu que moriràs, al final acabes sucumbint a aquesta histèria, i aleshores què has de fer? Ningú et dona una resposta clara. Només tens les infermeres dient que tot anirà bé, però elles tampoc poden explicar la fugida dels metges, ni el seu diagnòstic fatal".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Amb 130.000 soldats russos mobilitzats a les fronteres d'Ucraïna, els Estats Units van ser els primers a fer el pas, divendres, anunciant la retirada de la majoria del seu personal diplomàtic de Kíev i aconsellant als seus nacionals que abandonin el país tan aviat com puguin. També vindrien Alemanya, Itàlia, el Canadà, el Japó, Corea del Sud, Israel, Bèlgica, Noruega, Finlàndia o fins i tot Kuwait i l'Aràbia Saudita: fins a una trentena de països. Espanya ho va fer dissabte: "Atesa la volàtil situació de seguretat, es recomana no viatjar a Ucraïna. Es recomana als espanyols actualment en aquell país que considerin seriosament la possibilitat d'abandonar-lo temporalment pels mitjans comercials disponibles, mentre persisteixin les circumstàncies actuals". L'ambaixador de la UE es manté a Kíev, i també la majoria d'alts representants diplomàtics europeus, però han demanat al seu personal no essencial que teletreballi des de l'estranger. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha dit que "és preferible seguir la situació des del terreny". França es limita a recomanar que es posposin els viatges no essencials i desaconsella viatjar a les zones frontereres amb Rússia i Bielorússia.

"Absolutament il·lògic"

Els Estats Units poden continuar sota la síndrome de Saigon després de la caòtica retirada de l'Afganistan, però en el cas d'Ucraïna es fa difícil pensar que les tropes russes tinguessin com a principal objectiu els europeus o nord-americans expatriats al país. "El que està passant amb les missions diplomàtiques dels nostres socis occidentals no té cap sentit: és absolutament il·lògic", continua Garmash.

"El món sencer coneix no només les intencions de Putin d'atacar-nos, sinó fins i tot la data de l'atac! I què? Si tothom sap que hi haurà una guerra, per què en lloc d'actuar preventivament, només fugen del potencial camp de batalla? Traient les ambaixades de Kíev, l'Occident civilitzat, el defensor dels valors de la democràcia i la llibertat, sembla que encoratgin Putin a atacar-nos. Occident fa les maletes i ens desitja un bon dia sota les bombes russes".

A Kíev el dia a dia continua. "Tot ha anat molt de pressa, hi ha una sensació de perplexitat", explica a l'ARA en una conversa telefònica des de Kíev la periodista Olga Tokariuk. "En el cas dels nacionals i les ambaixades és comprensible, però la retirada de militars [assessors europeus i nord-americans que fa anys que formen l'exèrcit ucraïnès] o dels observadors de l'OSCE, que són l'única presència internacional a les regions del Donbass, és difícil d'entendre".

Assegurança pública a les aerolínies

Després que les grans asseguradores internacionals anunciessin dissabte que retiraran la cobertura als avions que sobrevolin Ucraïna pel risc de conflicte, el govern de Kíev ha sortit al pas obrint un fons de 592 milions de dòlars (523 milions d'euros) per assegurar les companyies que continuïn operant dins el seu espai aeri. Els diners sortiran del pressupost de l'estat i es posaran en un dipòsit que s'utilitzarà per "garantir la seguretat dels vols sobre Ucraïna per les asseguradores, reasseguradores, companyies de leasing i aerolínies".

El cas del vol de Malaysia Airlines en codi compartit amb KLM que va ser abatut el 2014 al Donbass amb 298 persones a bord és un precedent que no s'oblida.

stats