El peronisme se la juga a les legislatives de l’Argentina

Santiago de XileAquest diumenge l’Argentina respondrà la pregunta que des de les primàries del 12 de setembre s’ha instal·lat a l’agenda política: ¿es concretarà el declivi de la coalició de govern Front de Tots (FdT) que va deixar aquella elecció preliminar? Els resultats de les primàries obertes, simultànies i obligatòries (PASO) van donar a la coalició del president Alberto Fernández el 31% dels vots, lluny del 48% que va aconseguir a les presidencials del 2019, mentre que l’oposició de Junts pel Canvi (JxC), de l’expresident Mauricio Macri, va sumar el 40%.

Ara s’han d’escollir quasi la meitat de diputats –127 d’un total de 257– i un terç del Senat –24 de 72 senadors– que presideix Cristina Fernández de Kirchner com a vicepresidenta del país. Per al govern és clau conservar el marge de maniobra que avui té en totes dues cambres, perquè encara li falten dos anys per arribar a final de mandat. Uns resultats similars als de les primàries poden fer-li perdre la majoria i el quòrum necessari al Senat, i deixaria de ser la força que suma més diputats a la cambra baixa. Un executiu debilitat al Congrés dificulta el camí per aprovar projectes propis durant el segon tram de mandat. 

Polarització

“La sensació és que l’oficialisme no ha tingut un bon govern aquests dos anys a causa de la gestió de les conseqüències econòmiques i socials que ha deixat la pandèmia, però també per una mala administració de l’aparell estatal”, explica el sociòleg i periodista, director de la revista Crisis, Mario Santucho. L’expert també apunta a “les tensions internes per tractar-se d’un sector molt heterogeni, sobretot entre les relacions de l’executiu i la direcció de l'FdT, que recau en mans de Cristina Fernández”. El politòleg i director de la consultora Escenarios, Federico Zapata, afegeix: “Cap dels sectors de la coalició comparteix un diagnòstic sobre l’agenda i el format organitzatiu que li permetria encarar de forma exitosa la segona part del mandat”. Part d’aquesta tensió va quedar en evidència amb la renúncia de cinc ministres de Cristina Fernández de Kirchner just després de les PASO. 

La societat argentina alterna governs peronistes i antiperonistes des de fa dècades, però els experts consultats assenyalen que el sistema instal·lat el 2001 basat en el macrisme i el kirchnerisme “s’està esgotant”, que s’ha debilitat el bipartidisme i per això part dels votants s’han desplaçat cap a altres posicions, tant a la dreta com a l’esquerra de les dues grans forces. A la dreta, el màxim representant d’aquest nou esquema és Javier Milei, un outsider ultraliberal que s’autodeclara anarcocapitalista. La seva formació, La Llibertat Avança, va quedar tercera a les primàries. La número dos de la seva llista és l’advocada Victoria Villarruel, presidenta del Centre d’Estudis Legals sobre el Terrorisme i les seves Víctimes (CELTiV). Filla de militar, defensa el revisionisme sobre la història recent del país i ha negat en diverses ocasions l’existència del terrorisme d’estat durant la dictadura de Jorge Rafael Videla (1976-1981). Si la tendència no canvia, per primera vegada el nou Congrés argentí tindrà representació de l’extrema dreta.

A l’esquerra, l'FdT perd vots a favor del Front d’Esquerra i dels Treballadors-Unitat (FIT-U), “una esquerra trotskista hegemonitzada al voltant del Partit dels Treballadors pel Socialisme (PTS), que s’ha fet fort en algunes zones com la província de Jujuy, situada al nord-oest del país i governada pel macrisme”, apunta Santucho. El candidat per a aquest districte, Alejandro Vilca, un treballador de la neteja d’origen indígena, té possibilitats d'alçar-se amb el triomf, i a la ciutat de Buenos Aires l’advocada Myriam Bregman també.

Primer escull clau posteleccions

“Si a les eleccions legislatives es repeteixen els resultats de setembre, el govern estarà obligat a buscar consensos amb l’oposició. Això li planteja un gran repte perquè per buscar acords a fora primer cal ordenar la coalició al voltant d’un lideratge, una cadena de comandament i una agenda. Sense això serà molt difícil buscar acords creïbles amb la resta del sistema polític”, considera Zapata.

Després de les eleccions, l’agenda política se centrarà en un tema clau: l’acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per negociar el deute de 44.000 milions de dòlars que el país va contraure amb l’organisme el 2018. “Serà una discussió molt important perquè l’Argentina no té com pagar aquest deute a partir del mes de març. Aquest any ha pagat amb els anomenats drets especials de gir (DEG), un finançament que l'FMI ha entregat de forma especial per la pandèmia”, diu Santucho. És a dir, el pagament s’ha fet amb fons procedents del mateix organisme. Segons ell, “el govern haurà de negociar i, per ara, no hi ha acord sobre el que planteja l’FMI”. El ministre d’Economia, Martín Guzmán, es va comprometre a ratificar el resultat de les negociacions al Congrés per dotar-lo de legitimitat amb els vots de l’oposició. Les eleccions d’aquest diumenge poden facilitar o obstaculitzar aquest primer escull que afrontarà Fernández.