La incertesa s’apodera d’un milió d’estudiants per si Trump retira els visats

MartorellDesprés de pensar els pros i els contres, Alejandra Rodríguez de la Rosa va decidir quedar-se a la Universitat de Harvard perquè l’opció de passar el confinament al domicili familiar del Maresme li va semblar arriscada. Marxar de Boston era fàcil, però no les tenia totes sobre quan podria tornar a entrar als Estats Units per seguir el seu primer curs de doctorat. Amb la desescalada, ha tornat a la seva residència i a les pràctiques del laboratori cada dia en el torn de tarda. Les classes, però, encara són online i el rectorat ja va avisar que el coronavirus no deixa més marge que continuar amb la fórmula de cara a l’any vinent.

El cas d’aquesta catalana de 23 anys, becada per La Caixa per estudiar el desenvolupament del múscul, pre i postnatal, és un del milió d’estudiants estrangers que es calcula que hi ha al país, que veuen amb “incertesa” com es resoldrà la decisió de Donald Trump de denegar els visats als universitaris si els seus cursos són virtuals el pròxim curs acadèmic. El president argumenta que si no els cal anar a classe es poden quedar als seus països d’origen i tornar-hi quan els cursos siguin presencials. Per als que, com la jove catalana, es troben en territori nord-americà, significaria haver d’abandonar el país quan entri en vigor la norma. La majoria d’universitats han reduït al mínim la seva activitat i ja s’organitzen per a l’oferta online.

Rodríguez explica que per a la seva “investigació són indispensables les pràctiques al laboratori”, així que, lluny de Harvard, equivaldria gairebé a passar “un any en blanc” i a haver-se de replantejar els plans de passar als Estats Units cinc anys més de doctorat i la possibilitat de quedar-s’hi per fer pràctiques.

Entre els afectats hi ha por de perdre el visat. Un cop el deixin de tenir ningú els garanteix que el recuperin fàcilment, perquè en principi haurien de seguir altre cop tots els processos. “Pot ser que, com que al teu registre personal constarà que te l’han denegat, en la següent petició te’l deneguin”, apunta Jaume Vives, també de 23 anys i estudiant de primer curs de doctorat d’economia i estadística al MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts, per les sigles en anglès) de Chicago.

Vives va arribar al campus al setembre i s’hi va estar fins que al març es van tancar les aules i va optar per tornar a Barcelona. Els mesos següents els ha passat fent classes online i amb el plantejament de tornar-hi tan aviat com la situació de les fronteres l’hi permeti. De sobte, però, Trump canvia les regles del joc i els visats F1 i J1, els més habituals per a estudiants, deixen de tenir validesa. L’última paraula la té un tribunal federal de Massachusetts que es preveu que sentenciï aquesta setmana si dona la raó a Trump o a Harvard i el MIT, les institucions que lideren la querella judicial perquè s’anul·li la directiva que va anunciar fa una setmana l’Agència d’Immigració i Duanes (ICE), perquè la considera “arbitrària i capritxosa”. Divendres Califòrnia s’hi va afegir. La seva adhesió és significativa, perquè és l’estat nord-americà que acull més estudiants estrangers de tot el país. Per exemple, la meitat dels matriculats a la Universitat del Sud-est de Califòrnia (USC) són internacionals, i del total d’internacionals la meitat són xinesos. Més dades que expliquen el pes dels estudiants estrangers al país: a les universitats públiques de Michigan, els 33.236 estrangers matriculats van contribuir amb 1.200 milions de dòlars a l’economia de l’estat el 2018, segons publica el New York Times.

El cop del president

Rodríguez admet que no saber si es podrà quedar a Harvard l’omple d’incertesa, agreujada perquè “és la mateixa administració [de la Casa Blanca] la que dona el cop”. La doctorand no dubta que Trump hagi posat en el seu punt de mira els universitaris estrangers per motius electorals, de cara a mobilitzar la base del “Make America great again ”, sense importar-li que l’expulsió del gruix d’estrangers suposarà un fort revés per al “tresor de la diversitat multicultural i la captació de talent” que des de les últimes dècades fan grans les universitats nord-americanes.

Vives fa una lectura a la inversa, és a dir, que els centres europeus poden aprofitar la situació per atreure els estudiants rebutjats i prendre als Estats Units el títol de “la Meca de l’educació” amb el reclam de “la millor qualitat de vida”. Si la justícia resol a favor del president, l’última opció, admeten tots dos, és un canvi al Despatx Oval. Però hauran d’esperar fins al novembre, ja amb el curs començat.