Qui és i per què molesta el periodista saudita Jamal Khashoggi, desaparegut a Turquia

BarcelonaLa misteriosa desaparició del periodista saudita Jamal Khashoggi, crític amb la gestió del príncep hereu Mohamed bin Salman, ha donat peu a tota mena d'especulacions. Exiliat als Estats Units des de fa un any, l'últim cop que se'l va veure havia entrat al consolat saudita a Istanbul per recollir un certificat de divorci que necessitava per casar-se amb la seva parella actual, que és l'únic testimoni directe de la desaparició. Una setmana després, Riad ha acceptat que les autoritats turques –que asseguren que el periodista va morir dins el consolat a mans d'un equip que s'havia traslladat expressament a la ciutat turca per assassinar-lo– inspeccionin la delegació diplomàtica. Els saudites titllen l'acusació de ridícula i diuen que no saben on és.

El diari 'The Washington Post', en què Khashoggi tenia una columna, ha deixat l'espai en blanc en la seva edició en paper i al seu editorial reclama que es facin públiques totes les proves. Hatice, la parella del periodista, de 36 anys, va ser l'última persona que el va veure, a la porta del consolat. Ell li va deixar el seu telèfon i li va dir que si no tornava truqués a un assessor del president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Khashoggi, de 59 anys i amb una llarga trajectòria com a periodista i també com a assessor en comunicació de membres de la família reial saudita, es va exiliar després que la seva columna al diari saudita 'Al-Watan' fos eliminada i que l'amenacessin també pels seus tuits crítics amb la gestió del príncep hereu, Mohamed bin Salman.

Khashoggi havia format part dels cercles més íntims de la família reial saudita i es va fer un lloc com a veu defensora d'una reforma moderada que portés a una progressiva obertura del règim. Nascut a Medina i format als Estats Units, la seva carrera va començar amb cobertures de conflictes com els de l'Afganistan, Algèria i Palestina als anys 90. Va entrevistar diverses vegades Ossama bin Laden abans que fundés Al-Qaida. Després de passar per la direcció de diversos diaris saudites, com 'Al-Watan', es va convertir en assessor de comunicació del príncep Turki bin Faisal, que dirigia els serveis d'intel·ligència del país, i posteriorment va ser nomenat ambaixador als Estats Units.

El 2010 va ser acomiadat de la direcció d''Al-Watan' i el seu pas per la direcció del canal Al-Arab, del príncep Al-Waleed bin Talal, també va ser fugaç: quan només portava un dia d'emissions el van fulminar suposadament per haver donat veu a l'oposició xiïta de Bahrain.

Però la veu de Khashoggi es va fer més crítica després del meteòric ascens al poder de Mohamed bin Salman, quan les seves promeses d'obertura van quedar en no res i les paraules de reforma van acabar en una onada de detencions. Els activistes van ser silenciats, però empresaris i membres de la família reial tampoc es van escapar de la repressió, com quan l'hotel Ritz de Riad es va convertir en una presó de luxe.

Khashoggi va continuar criticant –sempre de manera molt moderada– decisions de Bin Salman com la d'incloure a la llista d'organitzacions terroristes els Germans Musulmans. Finalment es va traslladar a Washington denunciant que li havien "ordenat callar". El setembre del 2017 va publicar un article al 'Washington Post' titulat "L'Aràbia Saudita no sempre ha estat tan repressora. Ara és insuportable", i va explicar que ho feia pel país i pels presos polítics.

El governador de la Meca li va respondre: "La nostra direcció no necessita ni el seu consell ni la seva aprovació". I ell va continuar denunciant: "Ens demanen que abandonem tota esperança d'una reforma política i que callem davant les detencions i les prohibicions d'entrada al país, no només contra els crítics, sinó també contra les seves famílies".

Fa uns dies va reclamar obertament la fi de la intervenció saudita a la "cruel" guerra del Iemen.