Anna Politkóvskaia, la periodista glacial

Directora de l’ARAAnna Politkóvskaia era d’una determinació glacial. Sabia perfectament que la seva vida estava en joc, però mirava els seus interlocutors, i també els seus assassins, als ulls.

Nascuda a Nova York de pares ucraïnesos diplomàtics a l’ONU, va estudiar periodisme a Moscou. La seva carrera va començar a Izvéstia i va acabar a Nóvaia Gazeta, on havia destacat pels seus treballs d’investigació i per reportatges sobre violacions dels drets humans a Rússia i, especialment, a Txetxènia. Politkóvskaia no va estalviar denúncies contra el president rus Vladímir Putin i el seu aliat, el guerriller txetxè Ramzan Kadírov, a qui considerava un “Stalin d’avui dia”. Poc després de la seva mort, Putin va assegurar que la feina de la periodista era “extremadament insignificant en la vida política russa”. Insignificant? Politkóvskaia era temuda i odiada pel poder i respectada per molts ciutadans que encara avui intenten convertir Rússia en una democràcia. El seu últim llibre va ser La Rússia de Putin. Una radiografia lúcida del futur del seu país. S’expressava amb humor negre: “Primer el Kremlin ensenya als txetxens la inutilitat de la seva resistència i després ho farà amb tot Rússia”, i era àcida quan es preguntava: “En l’era Putin, ¿veurem com la democràcia parlamentària russa entra en crisi? No, veurem la seva mort”.

Politkóvskaia tenia molts i poderosos enemics i no feia concessions.

Esvelta, elegant, exigent en les preguntes i en les respostes, terroritzava en cada entrevista la nostra traductora amb una exigència severa en la recerca de la paraula exacta. Politkóvskaia no es podia permetre equivocar-se. Hi havia massa coses en joc. El seu compromís determinava la seva vida i va determinar també la seva mort.

Altres persones entrevistades aquells anys ploraven o tremolaven quan parlaven de l’exèrcit rus, de les lleves dels seus fills -condemnats a convertir-se en bàrbars a Txetxènia-, dels afusellaments de presoners. Ella no. Mirava endavant amb severitat. Implacable, donava dades i dades. Alguns dels seus articles i llibres semblen informes forenses. Registres i sumaris de violacions, segrestos, assassinats, tortures.

La periodista havia conegut l’ànima de la resistència txetxena i es va convertir en mediadora en algunes crisis, com el segrest dels centenars d’espectadors al teatre Dubrovka el 2002. La mediació va acabar quan les forces russes van gasejar la platea a través dels conductes d’aire condicionat i van causar un nombre indeterminat de morts. On no va arribar a mediar va ser en la crisi dels ostatges de l’escola de Beslan, perquè va ser misteriosament enverinada a l’avió que la portava a Ossètia del Nord.

Anna Politkóvskaia va morir avui fa deu anys dins de l’ascensor quan tornava a casa amb les bosses de la compra. Li van disparar quatre bales. Tres trets al pit, un de gràcia al cap. Tenia 48 anys i dos fills, Ilià i Vera. Els cinc autors materials van cobrar 150.000 dòlars per l’encàrrec d’assassinar-la.

Era el 7 d’octubre, l’aniversari de Vladímir Putin.