Un altre primer ministre francès que parla català

MartorellJean Castex s’instal·la a Matignon amb la banda d’alcalde encara lluent. En la primera volta de les recents eleccions municipals franceses va guanyar amb el 75% dels vots un segon mandat a Prada, al Conflent nord-català, una ciutat de 6.000 habitants que acull la tomba de Pompeu Fabra i la seu de la Universitat Catalana d’Estiu.

Sobre Castex es diu que és un polític discret, sense cap pretensió d’eclipsar Macron en aquest “nou camí” que el president ha de recórrer per encarar amb èxit la seva reelecció el 2022. Dotat per a la gestió i amb un posicionament moderat de la dreta tradicional, Castex arriba des de la perifèria parisenca, que sovint retreu que se sent oblidada i discriminada per uns polítics atrapats en la bombolla dels problemes i solucions de la capital.

De 55 anys, casat amb Sandra Ribelaygue –també regidora, que té les arrels familiars a la Seu d’Urgell i amb qui té cinc fills–, el nou primer ministre parla català. I tot i que no va subscriure el manifest d’alcaldes nord-catalans en favor dels presos i exiliats polítics catalans, sí que s’ha deixat veure i fotografiar amb alguns dels regidors signants. Amb el conservador, França ha tingut dos catalanoparlants com inquilins de Matignon, ja que abans d'estrenar-se en la política barcelonina, Manuel Valls va coronar la seva carrera francesa com a primer ministre.

A Castex li agrada d’autodefinir-se com un “servidor de l’estat”, una estructura en què s’ha mogut bé a diversos nivells, marcat pel seu pas per l’Escola Nacional de l’Administració, d’on surten tradicionalment les elits polítiques franceses. Format políticament a la regió dels Pirineus Orientals, Castex ha tingut diversos càrrecs regionals i locals, però això no li ha impedit fer incursions en la política estatal recorrent els poc menys de 900 quilòmetres que separen París de Prada en viatges d’anada i tornada.

A l’abril Emmanuel Macron li va confiar la gestió de la recuperació del país després de la parada per l’epidèmia, per a la qual cosa va crear una mena de ministeri de la desescalada a l’ombra que li ha valgut el sobrenom de Monsieur Desescalada.

La veritat és que Castex ja coneixia l’Elisi des de molt abans. Sarkozy l’havia nomenat secretari adjunt de la Presidència el 2010 i també s’havia ocupat de la direcció del gabinet del ministre de Sanitat Xavier Bertrand uns anys abans. Bertand ha tingut paraules amables per al seu col·laborador: “Les seves qualitats seran indispensables en els moments difícils que ens esperen”. Des del 2017 presidia la delegació interministerial dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 2024. Sempre sense perdre la residència a Prada.

Amb el nou encàrrec a Matignon, Castex ja ha anunciat que renunciarà a l’alcaldia tot i que mantindrà l’acta de regidor, un gest habitual per als polítics locals francesos que fan el salt a l’esfera estatal.