Macri, l'empresari que ambicionava poder polític

BarcelonaContra tot pronòstic, Mauricio Macri ha pogut complir el seu somni personal d’arribar més lluny que el seu pare. Ho tenia tot en el món de l’empresa, però en volia més i més. No en tenia prou amb els negocis heretats. Volia obtenir, també, poder polític. No és poca cosa. Tenia l’ambició de ser cap de govern de Buenos Aires, i així ha estat durant els darrers vuit anys. La periodista argentina Gabriela Cerruti descriu el nou president argentí com “un home que va néixer destinat a heretar una gran fortuna, però que va preferir, en lloc de continuar fent negocis amb l’estat, administrar-la per organitzar els negocis des de dins”. La figura del pare de Macri ha condicionat, i molt, la vida del seu fill. La 'famiglia' ha tingut una influència decisiva.

Com tants i tants argentins, Mauricio Macri és fill d’un immigrant italià. Però no d’un italià anònim comú. Al contrari. De fet, el seu avi va ser el fundador d’un partit polític populista dretà a Roma, Il Fronte dell'Uomo Qualunque, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El pare de Macri, Franco, nacionalitzat argentí, va arribar a Buenos Aires el 1949, amb 19 anys, acompanyat dels seus germans. En poc temps, passaria de ser un empleat de banca a obtenir l’èxit empresarial, riquesa i poder econòmic amb influències polítiques. Va saber diversificar les seves inversions a mesura que anava configurant un grup econòmic omnipotent en àmbits molt diversos: sector immobiliari i construcció, indústria de l’automòbil, servei de correus, alimentació i, fins i tot, recollida d’escombraries. Durant la sagnant dictadura militar, el pare Macri va actuar com a contractista de l’estat i va obtenir beneficis evidents. El 1976 tenia set empreses; en acabar el règim de terror, el 1983, el grup Macri en gestionava 40 més. Per acabar d’arrodonir l’imperi empresarial, la mare de Mauricio Macri és Alicia Blanco Villegas, de l'alta burgesia industrial de Buenos Aires, vinculada a la molt poderosa Unión Industrial Argentina (UIA).

Amb aquest entorn familiar sembla consegüent que el fill Macri fos educat a les millors escoles i universitats privades. Sempre, seguint les instruccions del pare i amb la intenció de formar-se com a hereu del hòlding empresarial familiar. El curtcircuit entre pare i fill es produiria, però, quan Mauricio va voler presidir el Boca Juniors –ho va fer del 1996 al 2008– en uns anys de vida frívola, en un excés d’exposició pública que podia perjudicar la imatge familiar. Havia seguit, però, el criteri dels pares a l'hora de casar-se amb la seva primera esposa, Ivonne Bordeu. El matrimoni va durar nou anys. Es tornaria a casar dues vegades més. La darrera, el 2009, amb l’empresària Juliana Awada, ara convertida en primera dama.

Cinc mesos enrere ningú donava un peso per Mauricio Macri, malgrat que tenia al davant Daniel Scioli, un pèssim candidatpèssim candidat qüestionat fins i tot pels sectors més radicals del kirshnerisme. La classe mitjana ha estat decisiva en l’ajustada victòria final de Macri, conseqüència del maltractament innecessari a què ha estat sotmesa per part del govern de Cristina Fernández. Ara li toca a Macri afrontar el repte més complex de la seva vida sense tenir majoria de diputats i amb un Senat on el kirchnerisme manté una còmoda majoria absoluta. I, sobretot, governar un país dividit i amb la meitat dels argentins en contra. Disposats, com a peronistes, a la pressió de les mobilitzacions en el moment que calgui.