Pere Ortega: “Ens enfrontem al perill d’una guerra nuclear en sòl europeu”

BarcelonaEl Centre Delàs fa vint anys que estudia els efectes negatius del militarisme i els conflictes armats, amb una perspectiva de cultura de pau. És centre col·laborador de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), principal think tank mundial sobre armament, i alhora és membre actiu de la Xarxa Europea conta el Comerç d’Armes (ENAAT) i de l’International Peace Bureau (IPB). Com a president del Centre Delàs, l’historiador Pere Ortega s’ha especialitzat en les qüestions d’armament i fa anys que denuncia l’amenaça que representen per al món organismes com l’OTAN. És un gran coneixedor de la indústria militar espanyola i un ferm defensor del desarmament.

Podem parlar de rearmament?

Sí, estem vivint una situació de canvi molt forta des que va arribar Donald Trump a la presidència dels EUA. No és l’únic culpable però hi té força responsabilitat, perquè en l’etapa de Barack Obama es va tornar a la multilateralitat i hi havia una dinàmica de reduir la despesa militar. S’hi va sumar la crisi econòmica, però ara amb la recuperació de l’economia i sobretot amb la unilateralitat de Trump s’ha elevat la tensió amb Rússia. No vull menystenir la responsabilitat de Vladímir Putin, que ja havia intervingut a Ucraïna abans i ha fet que les repúbliques bàltiques se sentin amenaçades per Rússia. Ara, a més, Moscou respon a la retirada dels EUA de l’INF dient que també se’n retirarà.

Fins a quin punt és greu aquesta retirada?

Ha tensionat molt la situació perquè suposa un possible rellançament de l’armament nuclear. Rússia ja ho havia fet abans, perquè ja es va trencar el tractat ABM que impedia que s’instal·lessin escuts antimíssils i els EUA en van instal·lar un a Polònia. Rússia va contestar que fabricarien míssils que puguin vulnerar aquest escut i ho va fer.

És la fi de la desnuclearització?

Segur, sobretot si es materialitza la fi de l’INF, que sembla que sí, i dels tractats que van posar fi a la Guerra Freda. El tractat que Putin i Obama van signar el 2010, l’Star III, per reduir els estocs nuclears, encara no està ratificat ni per la Duma russa ni pel Senat dels EUA, i si es trenca l’INF no crec que es ratifiqui. La por de la destrucció mútua assegurada va ser l’equilibri que va mantenir el món pendent, i tenia com a amenaça una guerra en territori europeu. Si aquests tractats desapareixen es torna a obrir aquesta possibilitat. Ens enfrontem al perill d’una guerra nuclear en sòl europeu, aquesta és l’amenaça. Sense l’INF, els EUA poden instal·lar míssils de mitjà abast en territori europeu si els seus aliats de l’est diuen que se senten amenaçats per Rússia. Putin hi respondrà i els míssils russos apunten cap a Europa.

¿Això explica la proposta d’Angela Merkel i d’Emmanuel Macron d’un exèrcit europeu?

Sí, la resposta d’Alemanya i de França ha sigut posar-se les mans al cap i dir: “Compte, que els que rebrem som nosaltres”. La idea d’un exèrcit europeu ve de lluny, com una aliança militar estrictament de sobirania europea per no ser dependents de l’OTAN. Fa temps que es proposa.

Quin paper hi juga la Xina?

La situació de tensió militar també té a veure amb l’armament convencional perquè els EUA han desplegat la seva força militar sobretot al Sud-est Asiàtic i el seu objectiu és la Xina, que està a punt de convertir-se en la primera potència econòmica, rivalitza amb els EUA i ha desplegat també la seva força militar cap a aquella zona. En general hi ha una nova tensió i hi ha qui parla d’una nova Guerra Freda. Jo no diria tant, perquè això té unes altres connotacions, però és veritat que s’estan formant blocs: Rússia estableix aliances polítiques i militars amb la Xina i l’Índia, que ja és el primer comprador d’armes del món, per contenir la política agressiva dels EUA. Les potències emergents estan entrant en el joc, jo crec que equivocat, de basar la seva força en l’àmbit militar. Tot i així, la zona amb més tensió del món encara és el Pròxim Orient, on els Estats Units continuen donant suport a l’Aràbia Saudita, que el 2016 s’ha convertit en el segon comprador d’armes del món.

Si Trump n’és l’origen, ¿la seva marxa posaria fi a l’escalada?

Si els demòcrates aconsegueixen fer-lo fora és evident que es reduiria la tensió. Hi podria haver una nova distensió, perquè és un personatge nefast que forma part d’aquesta onada d’extrema dreta que vivim al món, on les classes més castigades per la globalització donen suport a candidatures cada cop més nacionalistes i de dretes.